UNA CARTA SENSE RETORN...SENSE RESPOSTA...SENSE ESÈNCIA DE CARTA

UNA CARTA SENSE RETORN...SENSE RESPOSTA...SENSE ESÈNCIA DE CARTA


                                                                           Barcelona, 18 de juliol de 1936
Estimat amic John,
Aquí estic. Escrivint aquesta carta. A fora, la guerra ha començat. Estic mort de gana i no tinc res a fer. Avorrit és tal i com em sento. No tinc diners ni família.
Em sembla que és la fi dels meus dies. Si demà no hi ha novetats aniré a on estàs.
Potser serà millor.
   Atentament,
   Arthur McLovereading.

<< - Per fi l'he acabat!>>. Es va dir per dins.
Va sortir de casa i anà a tirar-la a la bústia. Desprès, non sortí durant la resta del dia. Estava podrit. Tot el seu cos feia fàstic de veure'l. Barcelona en flames.
Qualsevol dia li tocaria fugir. Ho sabia. Ell sabia que ho faria. Però mentres, tocava esperar.
Relatava tot el que veia a fora, al carrer, en el seu diari, amb tapa de cuir.
Desprès de milers de dies sense esperança de resposta, va rebre una carta de Madrid.
<< - Males notícies!>>. Va pensar.
En definitiva. Eren males notícies. El citaven a l'Audiència Nacional per interrogar-lo.
No podia ser. Què havia fet ell per voler-lo escoltar?
Devia ser normal.
Despatxat per una secretària del jutge, va ser atès correctament.
Del seu advocat, l'Aureli Montagut Montserrat, se'n sabia que el defensà fins al final, però el jutge no li va fer cas.
I la resposta no arribava.
Es temia el pitjor i era cert.

MULTICRIM

L’Àrtac Busquets, era un adolescent de setze anys (22-12-2000) que tenia els ulls de color castany foscs igual que els seus cabells a rínxols, alt i fort però prim, que estudiava primer de batxillerat a Barcelona i vivia amb el seu pare Jordoan Busquets perquè sa mare havia mort en un accident de moto feia uns quants anys. Sortia amb la filla del president de Catalunya Rosa Maria Lopetgui que tenia més o menys la seva edat i anava a la seva mateixa classe. Tenia una germana més gran que la coneixien com a Annadrí “la que ho resol tot”, perquè investigava tot tipus de casos. Aquell dia, na Rosa i sa germana, havien quedat per anar a prendre un gelat amb els seus xicots, però no va poder ser al final, perquè li havia sorgit un imprevist que havia de resoldre urgentment. El crim havia succeït a la casa “Puig i Carafall”. El senyor Puig, havia estat assassinat unes hores abans que arribés n’Annadrí, amb el seu cotxe, en una batalla per avarícia i per diners. Romeu Puig, fou un fam