MY STORIES

ARNAU BARMÚDEZ I EL ROBATORI AL DISTRICTE 9 DE MADRID L’Arnau Barmúdez, un noi de divuit anys (nascut el dia 23 de desembre de 2002), alt i fort de cabell castany ondulat i d’ulls verds maragda, llicenciat en filologia castellana, catalana i anglesa i un dels membres més importants de la Policia Nacional d’Espanya car havia estat nomenat inspector de la Comissaria número dos de Madrid, estava estirat al seu còmode llit esperant que es fes de dia per anar a treballar. Els seus pares, en Jorge Barmúdez i la Lolita Mendizábal, eren de viatge a Roma, per veure uns amics de la família des de feia molt de temps. De cop, sonà el telèfon i en Barmúdez l’agafà. Era el subinspector Hugo Cañizares, un noiet de vint anys, alt i musculós, el qual era el més temut dels policies de llur comissaria. El senyor Cañizares demanava que anés perquè feia poques hores havien entrat uns sospitosos en una sucursal de correus, del districte 9, a robar una carta que tenia a veure amb l’homicidi de

JOCS FLORALS de Sant Jordi DE L'INSTITUT ESCOLA JACINT VERDAGUER: 1r Premi del concurs de Sant Jordi en literatura catalana:    PER UN AMIC QUE NO OBLIDARÉ MAI 1r Premi del concurs de Sant Jordi en literatura castellana:    UNA HISTÓRIA ROMÁNTICA 2n Premi del concurs de Sant Jordi (glogster) en literatura castellana:   POESIA IN LENGUAGES MEMORIAL PERE RIBÉ I DURBAN (TORRELAVIT) :    1r Premi de poesia del concurs de l'any 2009:   SANT JORDI  1r Premi de poesia del concurs de l'any 2012:   LA ROSA DE SANT JORDI   

AUBIN COURTOY I EL MISTERI DELS RELLOTGES EMBRUIXATS L’Aubin Courtoy, el fill del senyor i la senyora Courtoy, es despertà i mirà la hora. El despertador situat just a sobre de la tauleta de nit, marcava les 99:65, la qual era molt estranya perquè no existia. Sortí de l’habitació i descobrí que tots els rellotges de la casa anaven pel seu compte i a cada un d’ells se li movien les agulles cap a enrrere. Anà al dormitori del seus pares i veié que encara estaven dormint. Per sort, el seu rellotge que li havien regalat pel dia del seu aniversari, marcava la hora correcta… Les dotze del vespre. Va obrir la finestra que donava al carrer i girà el cap a banda i banda. De cop, es sentiren unes passes provinents del pis de baix de casa seva. L’escala que conduïa al menjador i a la cuina, grunyia molt fort. La fusta era vella però acabada d’envernissar. Baixà a la sala d’estar. La televisió estava encesa i al sofà estava ocupat per un home gran, d’uns seixanta anys si fa no fa, orelles punxegud