MY STORIES

ELS HOMICIDIS D'ESTOCOLM L’avinguda Strandvagen estava deserta. La lluna encara no havia eixit i l’enllumenat públic s’estava encenent, mentre el senyor McSnow baixava per un  bulevard cèntric de la capital sueca. Havia quedat amb un home d’uns cinquanta anys, en un bar per a menjar alguna cosa i planejar un atracament al banc central de l’Estat. Feia boira i havia d’anar amb peus de plom per evitar xocar amb les faroles, els arbres o els bancs. Al cap d’una estona girà a la dreta tot sentint unes passes que el seguien. Tot seguit escoltà un tret i al cap de poc notà que un petit objecte havia impactat a la seva esquena. La palpà amb la mà dreta i minuts més tard, caigué a terra mort. Devien ser dos quarts de set del matí quan un escombriaire descobrí el cadàver, observant que pujava per la dreta, un cotxe patrulla. Va fer senyals amb la mà, demanant ajuda, i els dos agents que anaven en l’interior s’aturaren dirigint-se cap a ell per a preguntar-li què li passava. Contest

EL CAS FLENSBURG En aterrar l’avió procedent de Flensburg l’Alex Von Bachmeier demanà un taxi. El vehicle arribà en breus instants i el conductor li preguntà a on volia anar. Ell, amb el seu accent alemany, contestà en un català de parvulari: Dugui’m a la Plaça del Diamant número 19.  Això està fet. La carrera costarà vuit euros i mig. Trigaren una mitja hora en arribar al destí ja que el trànsit d’aquell migdia del 8 de juliol de 2018 , per a entrar a la ciutat comtal, s’havia de fer una cua d’uns trenta o quaranta quilòmetres des de l’aeroport; és a dir, era lent, l’embús. Al cap d’una llarga estona de veure edificis, cases, centres comercials i boulevards barcelonins, l’amable taxista digué al seu honrat client: Ja hem arribat. Aquí és on m’ha demanat que el porti. Moltes gràcies. Baixà del cotxe i el senyor Pérez, que així es com se’l coneixia a aquell amable conductor, ajudà al senyor Von Bachmeier a descarregar l’equipatge. Va somriure tot donant les gràcies altr