MY STORIES

HOMICIDI A MONTÉLIMAR L’Antoine Arsène Boissieu, desprès de casar-se amb la Magalie Girardon, es traslladà aquell dissabte a Montélimar;  una població situada al departament 26, molt a prop de Valence i de Niça. La casa que s’havien comprat, tenia dues plantes i estava a prop de la via del tren. Com el subtinent d’aquella ciutat, havia ascendit a coronel, ell entrà a la comissaria de la gendarmerie d’allí, al rang de sempre. La Magalie, fou la subtinent adjunt i per tant, treballaven colze a colze, plegats. Els va tocar guàrdia, aquell dia i a les cinc, quan sortiren tots, anaren a buscar uns entrepans de formatge i unes coca-coles per sopar. Al cap de dues hores, varen rebre un avís des de les dependències de la policia municipal i varen sortir amb un cotxe patrulla, cap a l’escena del crim. Allí, ja els esperava el capità de Niça, en Jacob Boissieu. Pel que fa a la víctima, era un suïs, resident a Marsella. Com en Jacob, s’havia traslladat a Marsella desprès de divorciar-s

28-08-2017 12-09-2017

MART 423 La primera vegada que es va produir l’expedició cap al planeta vermell, creada pel professor George Bradbury, va fracassar. El pilot de la nau “Mart 422”, va xocar contra un meteorit gegant i va morir a l’acte. Per això, el professor Bradbury, va decidir, fer un altre vehicle mes potent, per tornar-ho a intentar. Havia d’aconseguir-ho, abans de la data límit que li havien posat els governants del Regne Unit, lloc on feia poc menys d’un mes, s’havia creat la seu central de l’ Space  Explore United Kingdom -l’SEUK-. El fill del senyor Bradbury, es deia Arthur Andrew Bradbury i havia nascut el 22 de desembre de 2001. Era un jove adolescent de setze anys, al qual, li encantava escriure i volia llicenciar-se en filologia anglesa i estudis anglesos a la universitat d’Oxford, la ciutat on havia crescut el seu avi patern August Bradbury -car el matern era escocès i havia treballat durant molts anys a Glasgow, com a espia de l’MI6, sota el nom de Joseph McMillan-. L’Arthur Andre

TROBADA DESASTROSA Mai s’havia sentit tan feliç, des del dia en que va conèixer a Madeleine Goncourt. I es que allò de la cita a cegues que li havien preparat els seus companys de classe, havia anat molt mes bé del que s’esperava. Tot es va capgirar en l’últim moment… Ella, el trucava per dir-li que aniria a París, ja que estava perseguint un assassí en sèrie i creia que ho cometria allí. Avisà a totes les unitats i al cap de mitja hora, l’Antoine Arsène Boissieu, ja estava reunit amb el capità Ludovic Fortbat, parlant sobre el que li havia passat. En Ludovic, el portà amb el seu cotxe fins a comissaria. Eren les dotze de la nit del dia 21 de desembre de 2019 i al matí següent, havia d’agafar un avió cap a Niça per celebrar els divuit anys. Aquell assumpte requeria urgència, per tant, quan mes d’hora s’hi posséssin, mes d’hora l’acabarien de resoldre. Segons el missatge, el seu avió aterrava a l’aeroport de París-Orly, al cap de tres quarts d’hora. Aprofitarien la seva arribad

ASSASSINAT EN PLENA CURSA L’Amédée Tanguy Bourgeois, havia deixat fa poc a la seva esposa definitivament i s’havia traslladat a Touluse, per esdevenir capità d’aquella comissaria. N’estava fart de ser subtinent i estar sota les ordres del seu germanastre Antoine Jerôme Bourgeois -ja que l’Assetou Bourgeois, havia mort en un accident de trànsit i la seva mare havia dimitit perquè ja no volia continuar ni un segon mes, a la policia de l’estat-. Els seus nous companys, el convidaren a veure una cursa de les olimpíades i així celebrar la benvinguda del seu nou col·lega i dirigent de les dependències d’allí. L’altre, havia marxat pocs mesos abans de la seva arribada, perquè volia formar una família amb qui poder compartir moments de felicitat i la feina li ho impedia. Es va celebrar a l’estadi, del club de futbol, de la ciutat. L’àrbitre va donar el tret de sortida i al cap de cinquanta voltes, un dels participants va caure a terra, mort. Les autoritats, arribaren de seguida, sense

ROBATORI VIOLENT L’Antoine Arsène Boissieu, ja feia uns mesos que havia marxat de Niça, ja que la Madeleine l’havia deixat temporalment perquè volia viatjar a Londres i descobrir els secrets inexplicables d’Scotland Yard i traslladar-los a França. No obstant això, com tenia setze anys -n’estava a punt de fer disset- i podia viure sol, decidí anar a estudiar a París i posar-se sota les ordres del capità Ludovic Fortbat. El tren arribà a la capital, quan devien ser les dues del migdia.  Recollí l’equipatge, el va dur a la seva nova casa -un dotzè pis, amb ascensor, al centre de la ciutat, que tenia quatre habitacions (de les quals, dos eren dormitoris, la tercera era el lavabo i la quarta se’n podria considerar la cuina que compartia estança amb el menjador)- i en breu, es dirigí cap a la seva nova comissaria. Estaven a tocar de les festes de Nadal  i els carrers estaven guarnits amb llums que tenien varietats diferents… de ninots de neu a estels fugaç. Arribà al cap de mitja hora i