UNS QUANTS DIES SERIOSOS

UNS QUANTS DIES SERIOSOS

Potser, el més encertat que va fer l’Assetou en saber que Rolande Shantal Toussaint el deixava, fou demanar un trasllat a Bordeux, però ja feia uns quants dies, que continuaven barallats… Per això, l’inspector en cap Assetou Bourgeois, de seguida que va saber que s’havia “liat” la seva esposa amb un dels delinqüents més perillosos de tot Europa, que acabava de sortir, va decidir que ja n’hi havia prou d’aquella pintura bèl·lica i divorciar-se.

El dia de desprès, com el capità de Nice, havia dimitit desprès d’uns durs llargs anys dins la gendarmerie, va agafar-li el relleu i el nombraren a les 6 de la tarda del dia 7 de novembre de 2030. Va ser una gran festa per a tots els convidats. Incloent els seus fills de setze anys Antoine Jerôme i Marie Shantal Bourgeois. A la festa conegué a una noia que tenia vint-i-vuit anys, cabell ros, ulls blaus, de la seva mateixa estatura. Es deia Thérèse Rousseau i era la tinent adjunt.

Per altre banda, cal esmentar que la policia municipal de Portes-Lès-Valence, volia que entrés al seu cos de seguretat com a detectiu. Va acceptar tot i que treballà a distància.

La Thérèse era tant simpàtica, que s’enamorà bojament d’ella. No estava casada ni tenia xicot. Per tant, ho tenia fàcil… Era qüestió de parlar.

• Hola, com et dius?-. Preguntà ella en veure’l.
• Em dic Assetou Bourgeois i sóc el nou capità d’aquesta comissaria.
• Jo em dic Thérèse Rousseau, sóc soltera, no tinc parella i sóc la tinent adjunt d’aquí.
• Jo m’acabo de divorciar i abans era l’inspector en cap de Bordeux. Estava casat amb la Rolande Shantal Toussaint.
• La conec. És molt… Com t’ho diria?
• Molt enamoradissa, gelosa i és la comissària de Bordeux tot i que té un nòvio que acaba de sortir?
• Sí. Exacte. No has de témer de mi.
• I perquè ho hauria de fer, si ets tan encantadora?
• Sóc encantadora amb tú, només. Vols que anem a casa meva?
• Sí. I tant!

Va deixar els seus fills, al càrrec de la celebració i pujà al cotxe de Thérèse. Era un peugeot blanc, de quatre portes, que estava aparcat a fora.

La casa estava a les afores de Nice. Arribaren en breu, en uns quinze minuts. Era molt gran… Devia tenir uns setanta anys però estava ben conservada.

La porta d’entrada, era de roure. Estava pintada d’un color carabassa que feia conjunt amb la pintura de la façana (aquesta de color vermell).

Entraren i pujaren els dos pisos primers. La seva habitació, estava al tercer. Tenia quadres de Picasso, Dalí i altres pintors de començament del segle XX, de nacionalitat espanyola. El llit, era de matrimoni. La Thérèse, s’apropà a ell, traient-se la roba a poc a poc, sensualment. Era tan esvelta i elegant, que ell va voler abraçar-la i petonejar-la. Ho va fer.

Al cap d’uns minuts, es trobaven al llit, cardant. Era la primera vegada en dos mesos que ho feia. L’última, ho va fer amb Rolande Shantal i recordava que s’acabaren discutint.

Va ser una nit esplèndida. Les estrelles il·luminaven el cel ennegrit com el quitrà de les carreteres.

La Thérèse li preguntà suaument i amb una veu dolça:

• Et vols casar amb mi?

No va saber què respondre… S’ho va haver de rumiar abans de dir-li una resposta.

Al matí següent, es despertà i agafà el seu mòbil. Va veure una trucada d’en Pierre Lombard, l’inspector en cap i un dels seus amics que l’acompanyava allà a on anava, juntament amb en Jean Luc Mattieu (l’inspector més famós de tot França, desprès de l’Antoine Bélanger). El va trucar un parell de vegades, fins que agafà el mòbil.

• Digui?
• Sóc el capità Bourgeois.
• Ai, hola Assetou! Què vols?
• He rebut una trucada teva. Què passa?
• Has de venir urgentment amb la tinent adjunt Thérèse Rousseau… Acaben d’assassinar a la germana de la teva ex.
• Com dius?
• Que han mort a la germana de la teva ex!
• Ara vaig. Em poso l’uniforme i vaig de seguida. Estic a casa de la tinent adjunt Rousseau.
• Us heu liat?
• Sí.
• Felicitats. Per cert… L’adreça és “Avenue Renné Laforêt”.
• Moltes gràcies.
• De res.

Va despertar-la i en cinc minuts, es dirigiren a l’avinguda Renné Laforêt número 8 de Montélimar. Era un casalot excèntric que estava molt a prop d’un local “After Hours”. Interrogaren a tots els parents de la víctima, als seus amics i enemics.

Al capità Bourgeois, li va tocar a la seva ex, encara que no va voler, però ho va fer sense cap mena de problema.

• A on estaves entre les vuit i les dotze del vespre, que és quan han mort a ta germana Véronique Toussaint?
• Amb en Martin Hinault. Perquè?
• Per saber-ho. I a on, concretament?
• A casa seva de Grenoble.
• Ho pot confirmar algú?
• Sí. Els seus veïns i ell.
• Moltes gràcies.

Va dirigir-se amb el seu cotxe patrulla, juntament amb Thérèse Rousseau, cap Grenoble, per preguntar-li a en Martin i els seus veïns, si deia la veritat o no.

De camí cap allà, l’Assetou li va donar una resposta a la pregunta que li havia formulat ella, la nit anterior… Fou afirmativa i concretaren el dia i l’hora… Seria al jorn següent, a trenc d’alba. D’entre les coses que parlaren, fou que Thérèse estava embarassada i com li posarien al seu fill. Es diria Amédée Tanguy Bourgeois.

Va ser un dia molt dur. Desprès de saber que havia dit la veritat i que es casarien, passaren per la comissaria i deixaren el cotxe aparcat a on sempre. Es dirigiren a la modista que els va atendre cordialment i els va fer el vestit de la núvia, a mida. Mentrestant, organitzaren els preparatius de desprès del casori i compraren la roba que portaria l’Assetou el dia del seu segon casament.

Seria a l’església Marie Curie, a les dotze del migdia. Per tant, tindrien temps d’interrogar altre cop a la comissària Rolande i passar pel notari, abans d’entrar i contraure matrimoni.

S’aixecà a les set del matí i anà a la sala d’interrogatoris. Volia acabar fos com fos, aquell cas que tant els destorbava.

• Senyora Rolande Shantal Toussaint… Tenia enemics?
• Sí. L’Amanda Chardin i jo.
• A on viu, l’Amanda?
• A París.
• Vostè té quartada, ja que els veïns i en Martin Hinault, ho han confirmat, però podria ser la seva còmplice ja que l’està encobrint. Quina relació tenia amb la víctima i vós?
• Amb mi, érem íntimes amigues, però amb ma germana Véronique, molt mala relació. Li devia diners i a més l’odiava… S’odiaven profundament. Fins hi tot es barallaren un dia abans del nostre casament i es denunciaren mútuament.
• Molt bé. A quin carrer viu?
• A Rue de Lappe número 158. És el 1r 3ª.
• Moltes gràcies.

Va demanar al coronel Jean Sartre, que anés a l’adreça que li havia proporcionat na Rolande i mentre es casaven, ho va fer.

• Senyor Assetou Bourgeois… Vol com a legítima esposa fins que la mort us separi a Thérèse Rousseau?
• Sí. La vull.
• I vostè, senyora Thérèse Rousseau, vol com a legítim espòs al senyor Assetou Bourgeois?
• Sí, el vull!
• Llavors us podeu considerar marit i muller.

Mentrestant, a casa de la senyora Chardin, no eren tot flors i violes. Estava espantada, trista i enfadada amb ella mateixa pel que havia fet.

• Senyora Amanda Chardin, què va fer el dia del crim de la Véronique?
• Vaig ser jo, la responsable. Vaig anar a casa seva, com m’havia dit la seva germana Rolande i la vaig assassinar amb un punyal, car em devia molts diners i l’odiava profundament.
• I què va fer ella?
• Es va barallar amb mi. S’hi va negar rotundament, però al final li vaig manllevar la vida i el deute pendent amb mi.
• Queda detinguda per l’assassinat de la senyora Toussaint!

Per fi havia acabat tot i  finalment, aquells dies seriosos, es convertiren en uns dies alegres, ple de pastissos i altres dolços, per celebrar la unió entre Assetou Bourgeois i Thérèse Rousseau.

Casament del capità de la gendarmerie de Nice, Assetou Bourgeois i de la tinent adjunt de la gendarmerie Thérèse Rousseau

Cotxe patrulla del capità de la gendarmerie Assetou Bourgeois i de la tinent adjunt Thérèse Rousseau

Inspector de la gendarmerie Jean Luc Mattieu

Coronel de la gendarmerie Jean Sartre

Inspector en cap de la gendarmerie Pierre Lombard

Cotxe patrulla del detectiu de la policia municipal de Portes-Lès-Valence, Assetou Bourgeois

Capità de la gendarmerie Assetou Bourgeois

Tinent adjunt de la gendarmerie Thérèse Rousseau