ROBATORI VIOLENT

ROBATORI VIOLENT

L’Antoine Arsène Boissieu, ja feia uns mesos que havia marxat de Niça, ja que la Madeleine l’havia deixat temporalment perquè volia viatjar a Londres i descobrir els secrets inexplicables d’Scotland Yard i traslladar-los a França. No obstant això, com tenia setze anys -n’estava a punt de fer disset- i podia viure sol, decidí anar a estudiar a París i posar-se sota les ordres del capità Ludovic Fortbat.

El tren arribà a la capital, quan devien ser les dues del migdia.  Recollí l’equipatge, el va dur a la seva nova casa -un dotzè pis, amb ascensor, al centre de la ciutat, que tenia quatre habitacions (de les quals, dos eren dormitoris, la tercera era el lavabo i la quarta se’n podria considerar la cuina que compartia estança amb el menjador)- i en breu, es dirigí cap a la seva nova comissaria. Estaven a tocar de les festes de Nadal  i els carrers estaven guarnits amb llums que tenien varietats diferents… de ninots de neu a estels fugaç. Arribà al cap de mitja hora i en Fortbat, li va ensenyar el seu nou despatx i les normes de les dependències policials d’allí -d’aquella comissaria del districte número 12 de la capital francesa-. Seria el nou subtinent, car l’altre, havia mort a causa d’un impacte de bala en una operació policial contra el contraband d’armes russes a l’estat.

S’hi va posar de seguida, el munt de paperassa que tenia a sobre de la taula. El seu pare i capità Jacob Boissieu, el va trucar al cap de cinc minuts per xerrar una estoneta amb ell:

• Com ha anat el viatge?
• Molt bé.
• Ja ha arribat l’agent que farà de substitut teu, eventualment.
• Qui és?
• Es diu Edmond Fortbat i és el fill del teu nou capità. He pogut fer un tracte amb en Ludovic Fortbat i li ha semblat bé que tu i ell estigueu a fora del vostre departament, per així anar fent-vos càrrec de comprovar com funcionen la resta de cossos de la gendarmerie.
• D’acord. Estàs bé?
• Sí.

En penjar, el tinent Marc-Olivier Maréchal, va rebre una trucada d’una de les farmàcies que estaven prop d’allí, anunciant que havia estat atracada per un grup de lladres que havien mort al dependent adjunt i havien robat uns medicaments per vendre’ls al mercat negre.

Al subtinent Antoine Arsène Boissieu i al capità Ludovic Fortbat, els va tocar anar-hi plegats juntament amb el tinent Marc-Olivier Maréchal, a l’escena del crim.

Un quart d’hora després, trobaven a un equip científic, treballant de valent per veure si havien deixat empremtes o petjades. L’Antoine descobrí el sexe de les persones que ho havien fet, per les gravacions de les càmeres de seguretat. Eren dos homes i una dona. Un dels homes devia rondar la mateixa edat que ell i podria haver sigut el fill de la parella. Els altres dos malfactors, rondaven els quaranta-set anys, com a molt. S’endugueren les armes del crim -una navalla suïssa multiaccions, un revòlver i un fusell aconseguits per la màfia de Turí- i els testimonis del robatori i de l’assassinat que eren un client i l’encarregat de la farmàcia on havia succeït tot.

Dues hores més tard, tingueren les empremtes de cada un dels delinqüents. En primer lloc -l’adolescent de catorze anys-, tenia antecedents policials per haver participat en el robatori a un banc belga; en segon lloc, la mare del noi que semblava neta del tot excepte pel segrest de la filla del president actual; però això no s’acaba aquí… En tercer lloc, un assassí de nacionalitat italiana que tenia tractes amb la màfia napolitana i que l’havien deixat lliure al cap de tres dies, desprès del veredicte del tribunal!

Preguntaren als dos testimonis si els coneixien o els havien vist alguna vegada en algun lloc.

Un d’ells -l’encarregat-, va recordar que una vegada, havien entrat a veure el dependent (és a dir, la víctima), ja que volien parlar d’uns negocis amb ell.

Pel que havien descobert, dos dels inspectors que portaven el cas, la víctima tenia un deute amb el responsable de la Fiat, per impagaments d’un cotxe que s’havia comprat feia poc mes d’un mes.

Es tractava d’un dels responsables de l’acte que també havia sigut l’assassí d’un cas semblant que havia tengut lloc, a casa del Primer Ministre italià.

Descobriren on vivia aquella família i amb un grup d’agents encapçalats pel subtinent Antoine Boissieu, anaren cap a l’adreça aconseguida per dur a terme la detenció d’aquella banda.

Havien comprat dos bitllets d’avió cap a Nova York, justament, per aquell jorn, però arribaren a temps.

Ho negaren tot, però les proves que tenien, els inculparen.