UN ASSASSINAT CAMUFLAT DE SEGREST

UN ASSASSINAT CAMUFLAT DE SEGREST

El capità Assetou Bourgeois, estava assegut al seu despatx, ja que tenia guàrdia aquell vespre 18 d’octubre de 2036. El seu pare havia mort feia una setmana i encara estava trist. La seva esposa -la Thérèse-, l’havia anat a veure per portar-li una fiambrera de pasta i així poder sopar amb ella perquè li passés la tristor.

Tot just quan s’acabava el iogurt de xocolata i nata que havia comprat aquella tarda, per les postres d’aquella nit, va rebre una emergència i sortí amb l’inspectora en cap Thérèse Rousseau cap al lloc on s’havia produït el suposat segrest.

Arribaren en breu i s’adonaren que en realitat no era ben bé un segrest… Més aviat era un crim, ja que a l’escena del succés hi havia l’arma… Un revòlver de calibre 50. Estava tacat de sang i cinc metres més enllà hi havia una bala de la pistola. La bala que havia sortit primerament, abans de la que li havia provocat la misteriosa mort, perquè el cadàver ni hi era i l’estaven buscant.

Tornaren a comissaria i el forense que els ajudava, va descobrir que les empremtes de l’arma eren les d’un gos policia. Per tant calia descobrir de quin agent era.

Curiosament l’animal pertanyia a la comissària Rolande Shantal Toussaint. Era la segona vegada que estava dins la llista de sospitosos i potser no en seria la darrera. Sabia que seria la culpable d’algun cas i havia d’estar alerta.

Va dirigir-se cap a Bordeux, a casa de la seva exmuller i trucà a la porta. Eren les quatre de la matinada i no havia dormit. Estava cansat i necessitava estirar-se. Ella l’obrí i l’abraçà. Feia tant temps que no sabia res d’ell! Va fer-lo passar i va començar a explicar-li el que havia fet durant el temps que havia passat després de la seva última visita.

S’havia divorciat i estava casada amb aquell delinqüent que havia sortit. Sobre el cas, va explicar-li que no en sabia res, excepte allò del gos… Li havia deixat perquè el seu pare era cec i necessitava un gos per poder anar al bar a veure el partit del Nice contra l’Olympique de Lyon -aquest últim havia sigut el vencedor-, amb els seus amics.

• A quina hora ha tornat?
• Devien ser les dues de la matinada.
• Just quan ens ha trucat la víctima.
• Per tant, només pot haver passat abans i la trucada ha estat gravada o no ha sigut ell.
• Molt bé… Bona deducció. Però el cas es que tu no tens quartada de moment. Algú ens la pot confirmar?
• Jo tenia guàrdia. Ho pot confirmar el coronel.

En acabar de parlar, va eixir i tornà cap a casa. La Thérèse va anunciar-li que estava embarassada, de seguida que va entrar per la porta de casa. A sobre, eren bessons!

S’estirà al llit i contemplà el cel per la finestra del dormitori. Era un jorn nítid i començava a clarejar. El negre de la nit, s’estava convertint en un blau fosc i al cap d’unes hores a un blau cel. Va veure un missatge de l’inspector Jean Luc Mattieu i el sotsinspector Pierre Lombard, dient que necessitaven la seva ajuda. El coronel Jean Sartre -que tenia setanta anys-, havia estat hospitalitzat perquè li havien disparat un tret al pit i estava ferit.

L’anà a visitar, en primer lloc i tot seguit, en veure’l bé, es dirigí cap a comissaria per ajudar-los en la investigació.

Havien trobat el cos de la nena segrestada, pels vorals del bosc de Pinyera, prop de Lleida. Avisaren als mossos d’esquadra d’aquella zona i es viatjaren a Espanya per poder investigar a l’escena on estava el cadàver que era el més buscat de tot el planeta, aquella tardor.

Com es deia la víctima? Qui l’havia mort? Deia la veritat el marit de la Rolande? O era ella la culpable?

Moltes eren les preguntes que se’n feia el capità Assetou Bourgeois. Per això el seu fill de setze anys -que havia estat admès com a subtinent a la gendarmerie, a la mateixa comissaria on treballava el seu germanastre i els seus pares-, va acompanyar-lo car tenia festa al batxillerat.

L’Amédée Tanguy Bourgeois, sospitava també del delinqüent que estava casat amb l’exdona de son pare Assetou. Justament, la seva àvia Léonore McOglly es trobava de vacances a veure la seva sogra, per les rodalies de Balaguer i quedaren a Lleida per reunir-se i parlar amb ella.

Les empremtes del punyal que hi havia al costat i estava tacat de sang, pertanyien a en Fabien Fontaine -aquell que estava casat amb la comissària Rolande i tenia un fill anomenat Gaston Fontaine (amb ella)-. Ja tenien el culpable, per fi! Tot anava com la seda.

Donaren les gràcies per la grata col·laboració que la bòfia catalana havia tingut amb ells i tornaren cap a la població on vivien la feliç parella, per detenir-lo. Demanaren reforços ja que es tractava d’un delinqüent perillós -l’autor de l’atemptat a París, de l’any 2015- i esbalandraren la porta d’entrada, perquè no l’obria.

El trobaren amb les maletes a punt per fugir amb avió cap a Mèxic. Deduïren que en Gaston i la Rolande, estaven implicats i per tant, això volia dir que eren els seus còmplices.

Els detingueren i l’exesposa sortí amb mala cara. En veure’l va insultar-lo, però ell va fer com si res. Estava feliç de tenir la dona dels seus somnis i ho faria tot per estar a prop d’ella fins al final dels seus dies.

Cotxe patrulla del capità Assetou Bourgeois, la seva esposa i els seus fills.

Brigada d'homicidis de la gendarmerie (comissaria de Nice) -aquesta és l'antiga-.

Brigada d'homicidis de la gendarmerie (comissaria de Nice) -aquesta és la moderna-.

Subtinent de la gendarmerie Amédée Tanguy Bourgeois

Comandant de la gendarmerie Antoine Jerôme Bourgeois