MART 423

MART 423

La primera vegada que es va produir l’expedició cap al planeta vermell, creada pel professor George Bradbury, va fracassar. El pilot de la nau “Mart 422”, va xocar contra un meteorit gegant i va morir a l’acte. Per això, el professor Bradbury, va decidir, fer un altre vehicle mes potent, per tornar-ho a intentar. Havia d’aconseguir-ho, abans de la data límit que li havien posat els governants del Regne Unit, lloc on feia poc menys d’un mes, s’havia creat la seu central de l’Space  Explore United Kingdom -l’SEUK-.

El fill del senyor Bradbury, es deia Arthur Andrew Bradbury i havia nascut el 22 de desembre de 2001. Era un jove adolescent de setze anys, al qual, li encantava escriure i volia llicenciar-se en filologia anglesa i estudis anglesos a la universitat d’Oxford, la ciutat on havia crescut el seu avi patern August Bradbury -car el matern era escocès i havia treballat durant molts anys a Glasgow, com a espia de l’MI6, sota el nom de Joseph McMillan-.

L’Arthur Andrew Bradbury tenia el cabell castany fosc, els ulls marró clar, tenia un bigoti negre, les celles primes, el nas boterut i els llavis melosos. Durant les vacances, sempre que tenia temps lliure, ajudava a son pare, al despatx de casa seva. Sa mare Lindsay McMillan, treballava com a sotsinspectora a Scotland Yard i aquell jorn, estava investigant un cas molt important per la seva carrera com a policia.

Quan es va acabar l’esmorzar, baixà a l’estudi on son pare estava treballant en el projecte que requeria tres importants qualitats que no qualsevol, tenia: astúcia, intel·ligència i eficàcia.

• Bon dia, fill meu. Entres en el moment precís.
• Bon dia, professor Bradbury, en què el puc ajudar?
• Ja l’he acabat i l’he enviat. Fallava un càlcul i l’he corregit. He deduït perquè havia tengut l’accident i faltava un antimeteorits. Ara que ho sé, ja podrem arreglar-la i fer-hi el retoc final.
• Anem cap a l’ “SEUK”?
• Sí.

Agafaren un cotxe descapotable de color vermell i es dirigiren cap a l’empresa del seu pare. Estava a Manchester -concretament, a les afores de la ciutat-. Era un edifici modern, que estava en període de construcció però que s’hi podia treballar gustosament.

En entrar, la seva secretària ja l’esperava per pujar a la sala de reunions de l’equip directiu, on ell dirigia les reunions i els debats en referència al projecte “Mart”.

Els va conduir, per un passadís estret fins arribar al final on estava l’ascensor. Pujaren a la planta set i eixiren de la cabina.

La segona porta a mà esquerra, hi havia la sala on es reunien cada dos setmanes per parlar sobre el tema.

L’aplaudiren en veure’l arribar i pare i fill, s’assegueren al seu lloc.

• Ja he descobert què fallava.
• Vejam… Comenci.
• Faltava un protector contra els meteorits…
• Expliqui’s millor, si et plau.
• Com ja sap, el “Mart 422”, va patir un accident el cap de setmana passat, oi?
• Sí. La teva proposta?
• Afegir-hi un antimeteorits, perquè el forense va dir que hi havia impactes d’aquest material, a babord i a estribord.
• Començarem la tasca avui mateix!
• D’acord.

Al cap de dos dies, ja estava llesta per enlairar-se cap a l’espai exterior. Si tot anava bé, aconseguirien complir la missió. Aquell cop, seria l’Arthur, el responsable de conduir-la amb una tripulació d’homes valents com aquells que havien mort.

S’enlairaren aquella matinada i sortiren de la Terra, aquell dia 28 de desembre de 2017, amb l’objectiu de fer investigacions al planeta Mart, per poder colonitzar-lo.

En aterrar, el primer que van fer, va ser agafar un mapa. El terra estava fet bàsicament d’òxid. Agafaren un vehicle capacitat per a fer trajectes terrestres i conduïren durant uns quilòmetres. Arribaren a una ciutat de cases i alguns pisos que no superaven les vuit plantes.

El palau governamental, estava a les afores. Les senyals, estaven en un idioma ininteligible, que costava de desxifrar.

En primer lloc, es dirigiren cap a la mansió del president marcià. Un soldat, els va barrar el pas. Tenia les mateixes característiques que un ésser humà.

• Qui sou?
• Som terrícoles i volem explorar aquest planeta. ens volem entrevistar amb el vostre president.
• Benvinguts a Xerramequesiones. Sóc un dels soldats de l’exèrcit marcià i vull fer-los saber, que hi ha mes pobles i ciutats com aquesta, al llarg de l’escorça marciana.
• D’acord. Jo em dic Arthur Andrew Bradbury i sóc el comandant de l’SEUK. M’encarrego oficialment, de dur a terme aquesta missió que ja li he explicat.
• Ara sortirà el cap general d’aquest planeta i el president de la República Galàctica.
• Podem incorporar-nos-hi dins aquesta República?
• L’estem construint, però si voleu formar-hi part, heu de triar un president elegit per a tota la vida, que representarà el vostre planeta.
• Molt bé. Em designaré com a general de l’exèrcit terrícola i màxim responsable del planeta.
• Si està d’acord, en formareu part d’aquí a dos dies.

Va aparcar una mena de nau espacial, que portava matrícula del planeta Mart i d’ella en baixà un senyor de cinquanta anys, si fa no fa, que els va fer passar a l’interior de l’edifici.

Els va conduir cap al seu despatx i en arribar-hi, obrí la porta amb un número en clau que només el podia saber ell.

• Com heu arribat?
• Hem vingut amb una nau com la seva, que hem aparcat en un bosc, proper a aquesta ciutat.
• Pensava que la barrera de meteorits era invencible i que els exèrcits que estaven posats en ells, a cada base, us havien impedit el pas, no?
• Hem posat un antimeteorits i hem aconseguit arribar fins aquí, gràcies a la meravellosa idea de mon pare.
• D’acord.
• Em poden dir, qui sou?
• Som marcians i per seguretat, per evitar destapar aquest secret, us haureu de quedar aquí.
• No.
• Si us negueu, us hauré de disparar a cada un, deu bales de verí d’escuçó-escorpí.

Van fer el gest d’anar-se, però els ho va impedir. Ho va complir i mai, en George Bradbury, va saber perquè no havia tornat a casa, desprès de dur a terme aquella missió perillosa.