UN CRIM A MARSELLA

UN CRIM A MARSELLA

L’Assetou Bourgeois; l’inspector de la gendarmerie que vivia a Grenoble; estava assegut al seu despatx de la comissaria de l’avinguda Renné Descartes, menjant un tros d’entrepà de pernil i formatge que havia comprat abans de començar a revisar un munt de casos pendents, a la cafeteria d’en Jean Luc Mattieu, un amic seu d’infància.

Va rebre un avís de Marsella i sortí al carrer. Agafà un renault blau fosc i es dirigí cap a l’escena del crim. Allí va trobar el seu amic Pierre Lombard, un tinent d’uns anys més petit que ell, que estava fotografiant el lloc de l’homicidi.

L’inspector Bourgeois, era un noi de vint-i-nou anys (22-12-2001), cabell a rínxols castany foscs igual que els seus ulls, alt i fort, llicenciat en filologia francesa a la universitat de Lyon. Estava casat amb la comissària Rolande Shantal Toussaint i tenien dos fills bessons… Antoine Jerôme Bourgeois i Marie Shantal Bourgeois, de setze anys els dos.

• Què tenim, Pierre?
• Un home de cinquanta anys assassinat. Li han disparat una bala des d’un dels arbusts que estan aprop del penya-segat. Es deia Kilian Chifflet.
• Quan ha mort?
• El forense ens ho pot aclarir, però em sembla que al voltant de les dues del migdia.
• Amics?
• Un de sol… Jean Luc Mattieu, el nostre amic.
• Germans?
• Dos. I són germanes. Es diuen Camille i Valentine Chifflet
• Enemics?
• Tots els seus companys d’escola.
• A on viuen?
• A Bordeux i a Montpeller.
• Molt bé. Ves-hi amb la comissària Shantal. Jo interrogaré al nostre col·lega, per veure si ens pot ajudar.
• Sí, senyor!

L’Assetou, tornà a Grenoble i entrà al bar d’en Jean Luc. estava tancant, car eren les vuit del vespre, però en Jean l’atengué.

En saber que havia mort en Kilian, s’oferí en tot el que calgués. Primer va respondre les preguntes que li va fer l’Assetou i tot seguit, l’acompanyà per poder-li prendre declaració i prendre un cafè.

• Quan el vas veure per últim cop?
• Ahir al matí. Deia que estava molt atrafegat i marxà sense pagar.
• Tenia algun deute amb algú.
• Em sembla que sí… Amb sa germana Camille.
• Quant li devia?
• Uns 10.000 euros.
• Quina barbaritat! Que tenia problemes econòmics?
• Sí. Per pagar la hipoteca.
• Viu a Montpeller?
• Sí.

Ja tenia la possible culpable… Havia de ser la Camille, ja que li devia diners i com no els volia tornar, els havia d’aconseguir fos com fos.

Al jorn següent, amb la seva muller Shantal, va fer una excursió a la ciutat on vivia i més propera al lloc del crim, per fer-li unes preguntes a la germana i també buscar més pistes -com l’arma de l’homicidi-, per poder extreure’n les empremtes i així descobrir el culpable. Era el dia 4 d’agost de 2030 i feia molta xafogor.

Vivia en un apartament, prop de la platja, al nord de la ciutat. En arribar-hi, trucaren a la porta i na Camille els la va obrir.

En veure els dos policies, va fer-los passar a la sala d’estar i s’assegueren en un sofà de cuir. Els va oferir unes tasses de te i mentre se les bevien, començaren a interrogar-la.

• Què vas fer el dia del crim?
• Estava aquí. Havia vingut en Kilian a dir-me que no me’ls podia tornar i va marxar. Anava molt atrafegat.
• I llavors, en sentir que no te’ls podia tornar, que vas decidir?
• Què insinuen… Que vaig ser jo? Jo me l’estimava i no li volia mal.

Marxaren i passaren un moment pel penya-segat on havien trobat el cadàver d’en Kilian, per veure si trobaven algun indici que els conduís al culpable.

Trobaren la possible arma. Una revòlver de 5 mm i el D.N.I. de l’assassí. Era de na Valentine!

Es dirigiren cap a comissaria i en Pierre va descobrir on vivia. Estava registrada en una casa a Perpignan. Agafaren reforços i s’encaminaren cap allí.

Trucaren a la porta i com no contestava ningú, l’esbalandraren. La trobaren fent la maleta per fugar-se i l’arrestaren. Ho negà tot, però li demostraren el contrari. L’Assetou i la Shantal, agafaren el seu cotxe patrulla i marxaren cap a casa. En Pierre la posà darrere del seu cotxe de policia i la va dur a comissaria. Van admetre com a sergent, en Jean Luc Mattieu, ja que els havia ajudat en tot i fins hi tot, els havia dit on vivia una de les germanes i la còmplice de Valentine.

Cotxe patrulla de l'Assetou Bourgeois

L'inspector de la gendarmerie Assetou Bourgeois