TROBADA DESASTROSA

TROBADA DESASTROSA

Mai s’havia sentit tan feliç, des del dia en que va conèixer a Madeleine Goncourt. I es que allò de la cita a cegues que li havien preparat els seus companys de classe, havia anat molt mes bé del que s’esperava. Tot es va capgirar en l’últim moment… Ella, el trucava per dir-li que aniria a París, ja que estava perseguint un assassí en sèrie i creia que ho cometria allí.

Avisà a totes les unitats i al cap de mitja hora, l’Antoine Arsène Boissieu, ja estava reunit amb el capità Ludovic Fortbat, parlant sobre el que li havia passat.

En Ludovic, el portà amb el seu cotxe fins a comissaria. Eren les dotze de la nit del dia 21 de desembre de 2019 i al matí següent, havia d’agafar un avió cap a Niça per celebrar els divuit anys. Aquell assumpte requeria urgència, per tant, quan mes d’hora s’hi posséssin, mes d’hora l’acabarien de resoldre.

Segons el missatge, el seu avió aterrava a l’aeroport de París-Orly, al cap de tres quarts d’hora. Aprofitarien la seva arribada, per acompanyar-la a comissaria i poder-la interrogar.

En breu, de seguida que la va veure, l’Antoine s’hi va apropar. Havia canviat molt, des de l’última vegada. L’arrestaren i se l’endugueren a les dependències policials de la gendarmerie on es passaren hores, preguntant-li d’on havia tret tota aquella informació i què havia fet tant de temps a Scotland Yard.

• Creiem que hi ha algú, dins d’Scotland Yard, que coneix molt bé a l’assassí en sèrie i l’ajuda en tot.
• Qui pot ser?
• En James McHuck.
• El conec. Hem treballat junts, durant molt de temps. Perquè creieu que és ell?
• Perquè cada vegada que anem a l’escena del crim, sempre ens el trobem allà, buscant pistes.
• No pot ser casualitat?
• No. És ell, el còmplice, o si més no, també podria ser-ne el responsable.
• Mirarem d’averiguar tot el que poguem.  El subtinent Antoine Arsène Boissieu, vol parlar amb vostè, d’un assumpte privat… sotsinspectora Goncourt.
• Feu-lo passar!

Quan es va acabar de prendre el cafè i llegir el diari, abans d’entrar en aquella saleta, va demanar que no hi haguessin guàrdies a dins ni a fora, per pura confidència. Li ho varen negar, perquè era protocol, però com s’estava enfadant, ja no es tornaren a negar i ho varen fer.

• Ja saps quan tornaràs?
• He trobat un xicot que m’estima i jo l’estimo a ell… Em sembla que em casaré l’any que ve, en fer dinou o vint anys.
• Em deixes?
• Sí, et deixo.
• Portem dos anys separats i ara em dius això? No m’ho podries haver explicat abans?
• No. Penso que això s’ha de parlar cara a cara.

Estava ensorrat. Però tenia un pla “B”, per si l’ “A” no funcionava… Era aquella dona amb qui s’havia trobat en un bar de tapes, a cegues i creia que estava enamorat d’ella.

La deixaren en llibertat i començaren a obrir hipòtesis per descobrir qui podia ser el culpable més buscat de tot el continent.

Tots els testimonis de l’assassinat comès a Londres, deien el mateix, en un accent francès que feia posar la pell de gallina.

• Ha sigut en James McHuck. És ell, el de la foto!

Ja tenien per on començar. Si tot anava bé i ho preparaven bé, ell acabaria destapant tot el que havia fet i l’enxamparien per fi. L’Antoine Arsène Boissieu, li va tocar quedar-se amb la sotsinspectora d’Scotland Yard Madeleine Goncourt, mentre el capità Ludovic Fortbat, anava amb el nou tinent, el qual, es deia Agathon Alexandre Auguste Bélanger -que celebrava els divuit anys el mateix dia mes i any que l’Antoine Arsène Boissieu-, a Londres, per parlar amb el capità James McHuck i interrogar-lo.

Un cop varen ser dalt de l’avió, va passar una cosa que no s’esperaven… Les trucades que havia fet la segona víctima a l’assassí, eren dirigides cap a la Madeleine Goncourt. Com era possible? I a mes, les empremtes del punyal -l’arma del crim que s’havia fet servir per cometre’l-, també eren seves. El subtinent Boissieu ho havia descobert, en part, gràcies a l’ajuda d’Scotland Yard i el seu equip.

Agafà una de les seves bicicletes -l’AFX 300-, per anar a l’hotel on s’allotjava i arrestar-la amb un grup d’homes encapçalats per ell. Les proves eren concloents. Com sabia que anava a París, l’assassí, si en teoria, ella no n’era la responsable? S’havia posat en evidència i ara els serviria per una pista mes al judici que se celebraria al cap de pocs mesos.

Arribaren de seguida i trobaren posant les maletes dins el taxi. L’aturaren per sorpresa i la deteniren. registraren totes les bosses i descobriren que el mòbil havia desaparegut.

• On està el mòbil que va fer servir per contactar amb la segona víctima?
• L’he deixat a recepció.
• Perquè ho ha fet?
• Per evitar que em descobrissin.
• Queda detinguda per l’homicidi de Frederic Desmond i pel crim de la senyora Faustine Champfleury.

Per fi tot havia acabat, tot tornava a la normalitat i a la fi, podria anar a Niça per celebrar amb els seus pares, amics i companys i la suposada xicota -aquesta última, anomenada Magalie Girardon-, l’aniversari dels divuit anys.

Ja s’havia acabat la seva estada a París i tocava, al cap de dos mesos, tornar a la normalitat a Niça i casar-se amb ella. Aquesta si que n’era la definitiva! Resultà ser, la nova sergent de la gendarmerie a la ciutat esmentada anteriorment.