LA MORT DEL SEGON FUGITIU

LA MORT DEL SEGON FUGITIU

Des de la detenció de la seva exesposa, estava trist. L’Assetou, no havia pogut superar que estigués casada amb un delinqüent, i encara menys, que fos la còmplice d’un assassinat. Davant d’això, la Thérèse, decidí posar-hi fi a la seva relació amb el capità Bourgeois, ja que sospitava que encara continuava enamorat. Dos dies després del divorci, l’Assetou es trobava ensorrat i necessitava plaer. Així doncs, es decidí a buscar una noia que sigués atractiva per casar-s’hi i poder cuidar als seus tres fills -car els altres dos, ja eren prou grans per mantenir-se-.

La dona escollida, tenia un any menys que ell i es deia Juliette Leduc… Duraren un any, perquè descobrí que treballava per la C.I.A i políticament, les relacions entre els Estats Units i França, estaven en decadença.

Per això, al cap d’un any d’haver-se separat de la Thérèse Rousseau, decidí tornar a casar-se amb ella. Ho varen fer per segon cop, el dia 14 de juliol de 2037. Aquell mateix dia, els va tocar guàrdia plegats i varen haver d’atendre a una trucada que requeria urgència. S’havien escapat dos delinqüents i un, l’havien trobat mort prop d’un riu que continuava fins a Nice.

Agafaren el cas. La mort havia estat provocada per un tret d’una escopeta de caça, del president de França, Jean Paul Signoret. El subtinent de setze anys -fill gran del matrimoni entre l’Assetou Bourgeois i la Thérèse Rousseau-, fou l’escollit de dirigir el cas. Es deia Amédée Tanguy Bourgeois i era el novio de la filla del senyor Signoret. S’anomenava Violette i era molt esvelta i elegant. Anava al seu mateix curs.

• Què li ha dit el forense?-. Preguntà en Jean Paul al subtinent Amédée Tanguy.
• De moment, l’hora del crim es situa entre les tres i les quatre de la matinada. Què ha fet vostè mentre s’ha produït?
• Estava a casa meva. Havia organitzat un sopar amb alts càrrecs del govern i estàvem veient el partit entre el Paris Saint Germen i l’Olympique de Marsella.
• Si ha començat a les deu i s’ha acabat a les dotze, que ha fet després?
• Més tard, he anat a veure una pel·lícula al cinema de Marsella.
• Si sap alguna cosa més, ens truca a aquest número.
• D’acord.

Li va donar la targeta i marxà cap a casa seva. A les nou del matí, es llevà i anà cap a comissaria. Es va trobar al nou coronel Benoît Regnault, reunit amb el capità Assetou Bourgeois. Devien parlar sobre el cas. Però com era possible que son pare, sortís amb el cap cot? Pot ser, si no resolia aquell cas, seria la fi de la seva carrera policial. En tot cas, era imprescindible, resoldre-ho abans del quart mes.

La senyoreta Signoret, entrà per la porta principal, acompanyada per dos agents que estaven a les seves ordres. Un d’ells s’apropà i li digué a cau d’orella…

• Subtinent Tanguy, li porto bones notícies.
• Sí són les que em temo, em sembla que ja podem plegar veles.
• Quines es pensa que són?
• Que la filla del senyor Signoret, odiava a un dels fugitius i per això va encarregar a son pare que cometés l’homicidi, oi?
• Com ho sap?
• D’això ja en parlarem. Vull interrogar-la. Pot ser ens diu la veritat…

Anà a la sala d’interrogatoris i començà a preguntar-li algunes coses que costaven d’esbrinar, com per exemple, perquè el fusell del seu pare, havia sigut l’arma del crim i el mòbil que l’havia dut a assassinar a un dels presoners.

Va respondre-li amb veu clara, tot el que sabia i que tenia ganes de parlar amb els seus advocats.

Pel to amb el que ho havia explicat, semblava que ella no estigués implicada. Per això, va ordenar-los que la deixessin amb llibertat i la vigilessin al seu domicili. Li varen prendre declaració, la va signar i els va donar la documentació.

• Me n’alegro que m’hagis cregut.
• Per això estem els amics.
• Només els amics?
• I també els novios.
• Pensava que només -per tú-, érem amics.
• No, hi ara!

El va petonejar i marxà amb un cotxe patrulla dels que hi havia a la central, acompanyada pel seu germanastre i comandant de la gendarmerie -l’Antoine Jerôme Bourgeois-.

Aquell dia, l’Amédée tingué guàrdia amb son pare i va haver de quedar-se a sopar.

Al jorn següent, anà a veure a la seva estimada i es liaren. Es llevaren i va veure que tenia un missatge al mòbil. En saber que era de l’inspector Jean Luc Mattieu, tornà a comissaria i amb dos policies més, anaren a detenir el culpable. El vincle que tenia el pare de la Violette i un dels delinqüents fugitius, era de cap d’obra i paleta. Ell li havia deixat diners i com la víctima es negava a retornar-li, decidí venjar-se, matant-lo.

El trobaren posant les maletes al cotxe i el subtinent Amédée Tanguy Bourgeois, s’hi tirà a sobre. No tenia escapatòria. Per fi el tenien capturat. Ell havia estat arrestat anteriorment, per petits robatoris i algun segrest a Lyon i l’estaven buscant. Ja el tenien i tot tornava a la normalitat!

Brigada d'homicidis de la gendarmeire de Nice. Cotxe patrulla del capità Assetou Bourgeois i la seva familia.