Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2017

ALIGADOR23 A LA RECERCA DE NOUS PLANETES HABITABLES

ALIGADOR23 A LA RECERCA DE NOUS PLANETES HABITABLES L’ Àlex De Ballester Martín, el rei de Mart durant el segle XXI, conegut com a Capricorn18, estava assegut al seu despatx, reunit amb Aligador23 i Sagitari9. Els assumptes que els atormentaven, estaven relacionats amb la recerca de planetes habitables de les mateixes característiques que la Terra, és a dir, el planeta dels seus avantpassats llunyans. Aligador23 se li acudí una solució per aquest afer... No sabia si els seus amics els agradaria la idea que tenia al cap, per ò segur que l’entendrien perfectament. Si el problema que tenien entre mans depenia d’ells la vida de milers de ciutadans del seu planeta veí, calia anar de seguida a Saturn, amb la seva nau Saturn23 i explorar-lo. Aquell any, havia sortit pels mitjans de comunicació, que Encelat era possible habitar-lo. Ara bé, si era cert el que havia escoltat, calia comprovar-ho ràpidament. Com de costum, aquesta feina li va tocar fer-la a Sagitari9, i la va fer sense cap mena d’

UN ESPIA CATALÀ

UN ESPIA CATALÀ L’Àlex De Ballester Martín, era un noi de quinze anys nascut el dia 22 de desembre de 2001, a Sant Cugat Sesgarriges, un poble situat a la comarca de l’Alt Penedès. Fill d’en Jordi De Ballester, el qual era un espia català, que en temps de la guerra freda, s’havia hagut d’exiliar al Camerun, convivint amb la seva esposa Llúcia Martín, envoltat de tribus indígenes que tenien bon cor, ell, l’Àlex, desprès d’acabar l’ESO amb una nota mitja de 6, entrà al Batxillerat humanístic i ho compaginà amb la feina d’espia, igual que el seu pare Jordi. Volia ser escriptor i professor de català en un institut de secundària i batxillerat, per això, havia de fer filologia catalana al cap de dos anys en acabar el batxillerat. Tot li sortia com volia. Tenia cinc amics i tots ells li feien costat en els moments més difícils. Es deien Pere i Alba Sanchís Viamel, Joan Mataoques Garcianem, Ariadna Luquestorm Lopeziganga i Pere Urpiometro Mantersín. Tots ells eren col·legues d’infància, que el

ARLINGTON BAKER AND HORRORIFIC HOUSE

ARLINGTON BAKER AND  HORRORIFIC HOUSE I am Arlington Baker and I was born on 1999 december 22th, in London. The day before my birthday, I went to saw my parents George and Lisa that they live in Oxford with grandpa Joseph and grandma Mary. At six p.m., I took the car and with my wife and children, I began the adventure. When we arrived, Mr.Baker help us with our backpacks and we came onto his house with him. I upstairs to my bedroom and I put my things inside the cupboard. Suddenly, I went to the kitchen to talked with my mum. She said that she was in Brasil, last month with her husband George. After that, I go out of cooker and I returned to my room, to catch the phone and chat with my friend John McLaren. Anne, my wife, cam into my bedroom and told me that she was frightened. “Why?”, I asked, “Because I listened many voices in bathroom.”, she replied. I went with him to the toilet and, when we opened the door, we saw a man, who face down on bath. Also, I think that he had s

UNA AMISTAT SUGGESTIVA

UNA AMISTAT SUGGESTIVA En sortir de l'escola, l'Arnau Albert De Ballesol Martorell, es dirigí cap a casa seva per dinar i en acabat estudiar per l'últim control del trimestre. Un grup dels nois de sisè de primària s'aproparen cap a l'Arnau. En un primer instant, semblava que portéssin bones intencions però mes tard, quan ja estaven a un metre de distància, el començaren a insultar. L'Arnau fugí corrents, adonant-se que un amic seu havia arribat en veure que estaven insultant al seu amic Arnau... Era en Joan Mataconills, un jove de setze anys, un any mes gran que l'Arnau, el qual el conegué feia ja uns quants anys enrere. El fill del senyor De Ballesol, havia nascut el 22 de desembre de 2001. Tenia el cabell castany fosc, ulls de color mel, alt i fort. A ell li encantava escriure i ajudar als seus amics, en els estudis, si no entenien el que els professors de l'institut on anaven els ensenyaven. Quan va arribar a casa i el seu pare Jordi i l

LA MASIA ABANDONADA

LA MASIA ABANDONADA Aquella nit de primavera, vam quedar a casa meva per fer una expedició cap al Nord d’Europa. Sóc l’Arnau De Barceló Martínez, tinc quinze anys i vaig néixer el dia 22 de desembre de 2001. En Joan Matagalls, va arribar el primer de tots, amb una motxilla d’excursionista dins la qual hi tenia el mòbil entre d’altres coses. Tot seguit els germans Sanchís, és a dir, en Pere i l’Alba Sanchís. L’últim de tots fou en Pere Urpesllargues. Menys l’Alba, tots els expedicionistes teníem  gairebé la mateixa edat. Uns més i els altres menys. Sortirem de Sant Pedor de Guardiola, vora les deu de la nit. Amb les bicicletes anàvem més lleugers que caminant. Havíem sopat a casa nostra per evitar perdre un temps indispensable per a creuar la frontera francoespanyola, abans d’aquell diumenge. Estàvem a divendres i anant a aquell ritme, la creuaríem, abans fins hi tot. Vam parar a mig camí, entre Berga i La Cerdanya. Prop d’allí, trobàrem una masia mitj en ruïnes, ja que estava abandonad

HISTÒRIA D'UN GENERAL ROMÀ

HISTÒRIA D'UN GENERAL ROMÀ L’Aaroniticus Aurelius Appius Baptisatus, era un general romà d’uns vint-i-tres anys d’edat (29-12-70 (A.C.)), el qual, havia estat citat amb l’emperador Iulius Flavius, per enviar-lo a la batalla per conquerir la Gàlia. En Baptisatus, era un noi alt, de cabell fosc i ulls petits de color marró fosc igual que el seu cabell. Els seus pares, eren senadors de Roma i el seu imperi. Tenien una casa gran. A l’entrada de la casa, hi havia un mosaic de colors brillants que feia mes alegre el palauet del carrer Quintus Barcino. Tenien també, deu esclaus que s’encarregaven de deixar neta la casa i de preparar comensals pels seus amos. El general Aurelius, estava compromès amb Iulia Benedicente, la filla d’un centurió romà que havia estat recentment ascendit a Cohort de la legió 20 on el general Appius estava al capdavant. En Georgius i la Laectitia Baptisatus, aquell matí, el matí en el qual l’Appius acabaria tenint renom gràcies a haver guanyat posteriorment la co