HISTÒRIA D'UN GENERAL ROMÀ
L’Aaroniticus Aurelius Appius Baptisatus, era un general romà d’uns vint-i-tres anys d’edat (29-12-70 (A.C.)), el qual, havia estat citat amb l’emperador Iulius Flavius, per enviar-lo a la batalla per conquerir la Gàlia.
En Baptisatus, era un noi alt, de cabell fosc i ulls petits de color marró fosc igual que el seu cabell. Els seus pares, eren senadors de Roma i el seu imperi. Tenien una casa gran.
A l’entrada de la casa, hi havia un mosaic de colors brillants que feia mes alegre el palauet del carrer Quintus Barcino. Tenien també, deu esclaus que s’encarregaven de deixar neta la casa i de preparar comensals pels seus amos.
El general Aurelius, estava compromès amb Iulia Benedicente, la filla d’un centurió romà que havia estat recentment ascendit a Cohort de la legió 20 on el general Appius estava al capdavant.
En Georgius i la Laectitia Baptisatus, aquell matí, el matí en el qual l’Appius acabaria tenint renom gràcies a haver guanyat posteriorment la conquesta de la Gàlia, estaven al Senat, votant una de les lleis romanes mes importants que hagueren existit en aquella època… L’alliberament de centenars d’esclaus nouvinguts d’altres països i convertir-los ens gladiadors del Circus Romanus.
Iulius Flavius, feia temps que volia tenir descendència imperial, però no podia tenir-ne, per un problema de satisfacció cada vegada que tenia relacions amb l’emperadriu Eulalia Flavius.
El general Baptisatus, s’havia ofert anteriorment com a candidat, juntament amb la seva legió, per anar a la guerra contra Gàlia i ho havia aconseguit. Sense la legió número 20, l’Imperi Romà no existiria.
Al matí següent, a trenc d’alba, els seus legionaris i ell, començaren a fer la primera jornada de viatge. Ell a sobre d’un cavall de pelatge negre i els altres, a peu com uns simples peons d’un taulell d’escacs. Iulia Benedicente, també l’acompanyava, ja que el seu pare Caius Benedicente.
Ni Iulia Benedicente, ni Aaroniticus Baptisatus sabien que tenien un fill, al qual, nou mesos mes tard, li posarien Aetius Lucius, el qual seria el general mes important que hagués vist l’Antiga Roma, no pel fet de guanyar Germània, sinó per alliberar Roma de l’emperador Tiberius Flavius, un home gelós de Claudius Flavius, seguint la línia dinàstica.
Arribaren al cap d’una setmana d’haver sortit de la capital romana. El país que havien de conquerir, era molt mes gran que la península itàlica. Tenia 643.801 km² i era una de les principals bases militars tant d’Hispània com de Germània.
El governant d’allà, era un tal Marcus Lucius Flavius, parent llunyà de l’emperador Iulius Flavius. En Marcus, des de feia un quant temps, havia ordenat que paressin de combatre fins que arribés la legió que esperaven ansiosament i així poder recuperar l’energia perduda durant els mesos que portaven de combat.
Quan va arribar la legió 20, Marcus Flavius, va demanar als seus col·legues que es preparessin per atacar la capital del que esdevindria França, posteriorment.
Eren una quantitat bestial, els legionaris romans. Comptant-los tots, hi havia pràcticament un miler de soldats comparant-ho amb la misèria de gals que es trobaven a la seva pàtria.
- Ave, gubernatur Marcus, mori turi te salutam!
Digueren a cor, totes les legions romanes que participarien a la guerra.
- Posició tortuga!-. Digué Aaroniticus Baptisatus.
Tota una munió de soldats, avançaren cap a l’enemic. Hi va haver molta sang que tacava els majestuosos prats que foren.
La sang dels legionaris i bàrbars que morien desprès d’haver sigut víctima de les armes de cada un d’ells, convertia el paratge en una empremta mes, de les bestieses que havien arribat a fer els humans durant el transcurs dels temps.
En finalitzar la guerra per conquerir la Gàlia, els legionaris sobrants d’entre els quals estaven el general Aaroniticus Baptisatus i Iulia Benedicente, el cohort Caius Benedicente, el governador Marcus Lucius Flavius i els centurions Ioannes Majorum i Petrus Semper, tornaren a la capital i l’emperador Iulius Flavius, els condecorà amb la medalla honorífica per haver defensat l’Imperi Romà i conquerit la Gàlia, que la societat romana tant desitjava.
Al cap d’uns dies, el general Aaroniticus Aurelius Baptisatus i Iulia Benedicente, van contraure núpcies sota un cirerer, el símbol del matrimoni.
Juno, la deessa del matrimoni, va testimoniar el casament. Nou mesos mes tard, és a dir, el dia 27 de desembre, Aetius Lucius Baptisatus, el futur general romà, naixia en una de les estances de la casa d’en Georgius i la Laectitia. Per celebrar-ho, desprès de dinar i beure molt i molt vi, anaren al llit on copularen i engendraren el futur emperador de Roma, l’Aulus Marcus Baptisatus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.