MY STORIES

MISTERI DE MITJA NIT L'Audal Martínez, no era si més no, un simple criat de la família reial. Però no li fèia cap gràcia que li paguéssin per la feina dura que fèia uns miserables 200€ mensuals. Ni per pagarse els viatges amb autocar que l'in demanàven que fes, per anar a comprar el menjar que més disfrutava menjant el rei Alexandre Magne II. (Heu de pensar que 200€ mensuals x 12mesos que té un any = 2400€ l'any). Doncs bé... Com us comentava, ell sortí cap al centre de Madrid amb l'autobús número 115, que fèia el recorregut Palau de la Zarzuela  Palau de la Moncloa, per entrevistarse amb el president del govern espanyol. Això li va costar mitj matí. A l'hora de sopar, l'Alexandre digué: – Hem decidit apujarte el sou mensual que tens, a 1250€ al mes. – Perquè? – Pensàvem que et fèia il∙lusió. – I m'en fa, però... – Molt bé , te l'apujarem. – Bé, ja és hora d'anar a dormir. Un mes desprès, quan ja feliç havia cobrat el sou, a les dotze de la nit... El

HOMICIDI A LA NEU No sé per on començar. Pot ser, primer de tot presentar-me i desprès relatar-vos tal com va anar el dia de l’homicidi, però amb quatre pàgines no se si ho podré fer. Per tant ho faré sobre la marxa. Em dic Aeryn McGreenwater. Tinc 23 anys i estic llicenciat en filologia anglesa. Des de fa tres anys, em plantejo anar una setmana a la neu. Ahir, em va sortir una oferta, però avui, quan he arribat a una muntanya de la qual no se el nom però se que està al Nord de Gales, m’he vist involucrat en un assassinat. Segurament, la pregunta que us està passant pel cap és: Com és que des del primer dia et veus involucrat en un crim? Molt senzill...He vist i he tocat el cos de la víctima i alhora una bala de calibre 12. Aleshores ha sigut quan ha aparegut el sospitós dient-me: Ja que has tocat el cos i la bala, seràs el meu còmplice, o si no… O si no, què? Et segrestaré! No ho penso ser. Et cito demà a les 12, aquí! Ho tinc ocupat. Doncs avui a les 12 de la nit! Sol! O sigu