Passa al contingut principal

MISTERI DE MITJA NIT

MISTERI DE MITJA NIT



L'Audal Martínez, no era si més no, un simple criat de la família
reial.
Però no li fèia cap gràcia que li paguéssin per la feina dura que fèia
uns miserables 200€ mensuals.
Ni per pagarse els viatges amb autocar que l'in demanàven que fes, per anar a comprar el
menjar que més
disfrutava menjant el rei Alexandre Magne II.
(Heu de pensar que 200€ mensuals x 12mesos que té un any = 2400€
l'any).
Doncs bé... Com us comentava, ell sortí cap al centre de Madrid amb
l'autobús número 115, que fèia el recorregut Palau de la Zarzuela  Palau de la Moncloa, per
entrevistarse amb el
president del govern
espanyol.
Això li va costar mitj matí.

A l'hora de sopar, l'Alexandre digué:
– Hem decidit apujarte el sou mensual que tens, a 1250€ al mes.
– Perquè?
– Pensàvem que et fèia il∙lusió.
– I m'en fa, però...
– Molt bé , te l'apujarem.
– Bé, ja és hora d'anar a dormir.

Un mes desprès, quan ja feliç havia cobrat el sou, a les dotze de la nit...
El robatori del segle, es va cometre.
Un tal Joseph McThurnderstorm robà les joies més valuoses de la reina,
els estalvis de l'Audal i un quadre de Picasso, anomenat Gernika.
                  
                                                           
FI!                                                                                       

                                                                                                                                                               Aarón. B.M. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...