HOMICIDI A LA NEU

HOMICIDI A LA NEU

No sé per on començar. Pot ser, primer de tot presentar-me i desprès relatar-vos tal com va anar el dia de l’homicidi, però amb quatre pàgines no se si ho podré fer. Per tant ho faré sobre la marxa.

Em dic Aeryn McGreenwater. Tinc 23 anys i estic llicenciat en filologia anglesa. Des de fa tres anys, em plantejo anar una setmana a la neu. Ahir, em va sortir una oferta, però avui, quan he arribat a una muntanya de la qual no se el nom però se que està al Nord de Gales, m’he vist involucrat en un assassinat.

Segurament, la pregunta que us està passant pel cap és:

Com és que des del primer dia et veus involucrat en un crim?

Molt senzill...He vist i he tocat el cos de la víctima i alhora una bala de calibre 12.

Aleshores ha sigut quan ha aparegut el sospitós dient-me:

• Ja que has tocat el cos i la bala, seràs el meu còmplice, o si no…
• O si no, què?
• Et segrestaré!
• No ho penso ser.
• Et cito demà a les 12, aquí!
• Ho tinc ocupat.
• Doncs avui a les 12 de la nit! Sol!
• O sigui que m’estàs citant per fer un duel contra mi? Et cauran 200 anys de condemna.
• Ha, ha, ha...Com ho saps?
• M’he llegit totes lleis angleses.
• Doncs ja saps...Avui a les 12 de la nit.

Durant el matí, vaig anar a la meva classe particular d’esquii.

La tarda se’m va fer cansada i llarga. A l’hora de sopar, de primer plat, amanida verda, de segon, arròs amb tomàquet i ou ferrat i per postres uns “sandwiches” de botifarra negre i xocolata.

Quan m’estava bevent el cafè, el meu amic Johann Limerick em va trucar:

• Hola, com va per Gales?
• Fatal!
• Per què?
• Perquè quan he arribat aquest matí a l’alberg on estic hostatjat, he vist i tocat el cos d’un mort i una bala de calibre 12. Desprès ha vingut el sospitós. Aquest m’ha citat a les 12 de la nit.
• I què més ha passat?
• Res més.
• Doncs són les 11:50 del vespre.
• Ai, m’ha passat el temps volant!
• Doncs t’aconsello que agafis una pistola.
• Per què?
• Perquè t’està citant a un duel. I els duels són de vida o mort, així doncs, agafa-la.
• Molt bé.
• Que et vagi bé. Aviso a Scotland Yard.
• No. Avisa al meu germà Alban McGreenwater, que és l’inspector en cap d’Scotland Yard.
• Em dónes el seu telèfon?
• Sí. És el 674 990 223. Ara mateix està fent el torn de nit.

La recepcionista, de cop, se’m va apropar i em va dir:

• Escolti, senyor McGreenwater té una nota a la seva habitació. Li he portat.
• Molt bé. Aquí té les 10$ que li he de donar. Doni’m la nota i marxi d’aquí ara mateix.
• D’acord senyor. Com vulgui...

A la nota posava:

Estimat Mr.McGreenwater,

Sóc el senyor que ha vist al matí.

He canviat de plans. El vindré a veure a la seva cambra.

P.S.: Hi ha tres bombes repartides per l’alberg.

FI!!!