MY STORIES

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-.

ELS ASSASSINATS A LA PLAÇA DEL DIAMANT (L’ASSASSINAT DEL SENYOR GONZÁLEZ) Era impensable, que un fill seu hagués mort a mans d’un policia, el dia 1 d’octubre de 2017. Tenia divuit anys i es deia Marçal González… Ell era un home feliç i ara, li havien manllevat la vida. En Jordi González i na Lluna Mondolç, se sentiren horroritzats en saber el què li havia passat a un dels seus fills; i és que en tenien dos: el noi mort -de divuit anys- i l’Alquim (Akira Ares Àngel Amor) González -de quinze anys (nascut el 22 de desembre de 2001)-. Aquell jorn, farta de veure el seu marit plorar, anà a la comissaria del barri i ho denuncià. La va atendre un senyor que rondava els trenta anys i que havia estat militar de l’exèrcit espanyol, ja feia uns deu anys. L’agent va actuar amb indiferència i finalment, la Lluna veient que no en trauria res de bo, decidí tornar a casa i quedar-s’hi tot el dia tancada. A l’hora de sopar, les rialles de cada dia, no aparegueren en aquella caseta acollido

UN ASSASSINAT EN PLE DIA Feia ja uns quants anys, que la policia investigava crims que s’escenificaven al barri Gòtic de la ciutat de Barcelona, a ple dia. L’última víctima havia estat un home de 54 anys i de nacionalitat espanyola, que es deia Ferran Vallmajor i l’havia trobat una velleta al carrer Escudellers de la ciutat comtal feia tres dies. El tinent Ponç, de l’Àrea d’Investigació Criminal dels mossos d’esquadra, era el responsable que portava el misteri. Segons les hipòtesis, apuntaven que havia sigut un homicidi molt violent -car els senyals del crani- els feien saber que l’havien colpejat amb una biga de ferro i tot seguit, desprès de patir una hemorràgia, havia mort allà -davant de casa seva-. Per tota la capital catalana, es podia veure una escena bastant curiosa: diferents agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, empaperant cartells que posaven el següent; “es busca el criminal que ha comès els assassinats dels darrers dies… Recompensa de 5.000€ pel qui el trobi

UN HOMICIDI AL LLAC NESS Scotland Yard investigava un crim que havia succeït al llac Ness. El fill del matrimoni Beckett havia descobert el cadàver d’un vell pescador, a la riba del llac de la població escocesa d’Inverness. Les suposicions del pare de l’Andrew Arthur Beckett -un noi de quinze anys; nascut el 30 de desembre de 1901, cabell i ulls castany foscos, alt i fort però prim-, el qual era l’inspector en cap de la policia anglesa destinat a Londres tot i que vivien a Glasgow; anomenat George Beckett, foren de suposar: sens dubte havia estat comès pel monstre del llac ja que la llegenda afirmava que les nits de “halloween” sortia de les aigües gèlides de l’estany i assassinava als pescadors que eixien a pescar amb la seva barca de rems. L’Andrew Arthur, contradeia les sospites de son pare dient que havia estat assassinat per un familiar o algun enemic seu que li volia mal per algun motiu que encara no havia descobert, però que tard o d’hora s’acabaria destapant. Arribà la

UN HOMICIDI A LA CASA SENYORIAL DELS BULLOCK Es va llevar a mitjanit. La lluna brillava al cel i les estrelles l’envoltaven amb una lluminositat mai vista fins aquell dia 31 d’octubre de 2017. El fill del matrimoni Bullock, s’havia llevat perquè havia sentit un soroll estrany a la planta baixa de la mansió. L’Adam Arthur Allan -un noi nascut el 28 de desembre de 2001 (15 anys d’edat), cabell castany fosc, ulls marró mel; alt i fort amb els seus cabells a rínxols-, baixà seguit de la seva gata Amoroseta, cap al lloc d’on venien els crits com els d’una persona quan la maten o l’estan a punt d’assassinar. En arribar a baix de tot -per un dels passadissos secrets que hi havia d’entre d’altres al casalot (el seu; per a concretar connectava el seu dormitori amb el menjador)-, va poder mirar durant uns segons per l’espiell de la porta camuflada entre una de les estanteries que hi havia allí, un homicida que anava armat amb un punyal intentant apunyalar a son pare George Bullock (el qua

EL SEGREST DE L'ANDREU BELLPRAT L’Andreu Bellprat era a la seva habitació, llegint l’últim llibre que havia agafat a la biblioteca de la seva població -Pacs del Penedès-. Tenia quinze anys ja que havia nascut el 26 de desembre de 2001, el cabell castany fosc, un bigoti negre, ulls de color mel. Era un noi alt i fort, que provenia de la família més fetillera de Catalunya; els Bellprat. Sa mare, era d’ascendència basca -car el seu cognom era Montoya-. Era estudiant de batxillerat perquè volia ser escriptor de gran. Son pare, en canvi, era un fill d’un noble català -el qual havia estat el Marquès de Monistrol- i del llinatge bruixesc més antic de Catalunya. Devien ser les cinc de la tarda quan algú trucà a la porta de la casa senyorial dels Bellprat. L’Andreu, baixà a obrir i de cop, dos homes encaputxats es tiraren sobre ell i el posaren dins d’un sac de cuir. Uns instants després el vehicle començà a rodar pel camí principal, cap a l’eixida de la població. Anaven molt