UN HOMICIDI AL LLAC NESS

UN HOMICIDI AL LLAC NESS

Scotland Yard investigava un crim que havia succeït al llac Ness. El fill del matrimoni Beckett havia descobert el cadàver d’un vell pescador, a la riba del llac de la població escocesa d’Inverness.

Les suposicions del pare de l’Andrew Arthur Beckett -un noi de quinze anys; nascut el 30 de desembre de 1901, cabell i ulls castany foscos, alt i fort però prim-, el qual era l’inspector en cap de la policia anglesa destinat a Londres tot i que vivien a Glasgow; anomenat George Beckett, foren de suposar: sens dubte havia estat comès pel monstre del llac ja que la llegenda afirmava que les nits de “halloween” sortia de les aigües gèlides de l’estany i assassinava als pescadors que eixien a pescar amb la seva barca de rems.

L’Andrew Arthur, contradeia les sospites de son pare dient que havia estat assassinat per un familiar o algun enemic seu que li volia mal per algun motiu que encara no havia descobert, però que tard o d’hora s’acabaria destapant.

Arribà la sotsinspectora McMiller -la qual tenia un fill de (més o menys) la seva edat que s’anomenava John i era un dels millors amics de l’Andrew-. Baixà del cotxe patrulla i tot seguit formulà una pregunta que li respongué en breu; en George.

• A quina hora l’ha vist aproximadament?
• A les dues de la matinada.- respongué en George amb veu calmada.- Crec que ha estat causat per un monstre… En Nessie.
• Jo no crec en les supersticions. Si tú ho vols creure, es el teu problema.
• Jo no he afirmat que ho sigui.

Dit açò, començaren a explorar la zona, buscant petjades que confirmés les hipòtesis d’en George. Pocs minuts més tard, arribà el forense que els ajudà i descobrí que a l’arma del crim hi havia empremtes dactilars que havia deixat l’assassí.

El comissari de Glasgow Pete Paul Smithson,  també s’afegí al grup de policies encapçalats per en George.

• Bona matinada, senyor Beckett. Avui és un dia boirós, no troba?
• Sí, bell amic i company Smithson. Com es troba el seu fill Peter. He sabut per la seua dona que té febre i està al llit.
• Molt bé. Ja està millor.

Un cop hagueren acabat de parlar, llur amic i en George Beckett, s’afegiren al grup ràpidament i continuaren les tasques d’investigació.

Se separaren en dos grups: un anava encapçalat per ells dos més el tinent McMiller; i l’altre pels fills dels policies Beckett i McMiller i la mare d’en John.

Aquest segon grup, els tocà agafar una llanxa i navegar per les aigües plàcides del llac per a rastrejar els possibles caus que habitava el monstre mé temible de tota Escòcia.

-------------

Feia unes hores que navegaven tranquil·lament. El sol estava sortint i els seus rajos il·luminaven el cel mitj ennegrit -típic de les vuit del matí-.

Una forta ràfega de vent els va fer tombar la barca i caure a l’aigua. Continuava sense aparèixer el dimoni, quan tot d’una, es va moure alguna cosa de les profunditats del llac.

De cop, aparegué el cap d’una bèstia llefiscosa que nedà de dret cap a ells. Què era aquell estrany animal?

L’Andrew Arthur cridà i el grup dels altres agents corregueren cap a ells.

En George, instintivament, es capbussà per a salvar el seu fill i els seus dos acompanyants, mentres el tinent McMiller trucava a l’Agència de Fenòmens Paranormals.

Els dos homes que estaven a la riba, carregaren les seves pistoles i començaren a disparar a tort i a dret, apuntant al Nessie i així poder evitar la catàstrofe més gran que el món hauria pogut imaginar.

Els agents encarregats de capturar-lo, arribaren cinc minuts més tard, seguits dels mitjans de comunicació internacionals… Fou d’audiència màxima aquell cas que acabava de s’acabava de resoldre per si sol.

Un cop van haver confirmat les sospites de l’Andrew Arthur Beckett, tornaren a Londres i allí l’intendent Mary McConnery el nomenà sergent del cos de policia nacional.