UN HOMICIDI A LA CASA SENYORIAL DELS BULLOCK

UN HOMICIDI A LA CASA SENYORIAL DELS BULLOCK

Es va llevar a mitjanit. La lluna brillava al cel i les estrelles l’envoltaven amb una lluminositat mai vista fins aquell dia 31 d’octubre de 2017. El fill del matrimoni Bullock, s’havia llevat perquè havia sentit un soroll estrany a la planta baixa de la mansió.

L’Adam Arthur Allan -un noi nascut el 28 de desembre de 2001 (15 anys d’edat), cabell castany fosc, ulls marró mel; alt i fort amb els seus cabells a rínxols-, baixà seguit de la seva gata Amoroseta, cap al lloc d’on venien els crits com els d’una persona quan la maten o l’estan a punt d’assassinar.

En arribar a baix de tot -per un dels passadissos secrets que hi havia d’entre d’altres al casalot (el seu; per a concretar connectava el seu dormitori amb el menjador)-, va poder mirar durant uns segons per l’espiell de la porta camuflada entre una de les estanteries que hi havia allí, un homicida que anava armat amb un punyal intentant apunyalar a son pare George Bullock (el qual era fill d’un llinatge de bruixots; la família de fetillers més antiga de les illes britàniques).

Pujà altre cop per a avisar a sa mare però no hi era a l’habitació dels seus pares. Què havia de fer ara? Decidí trucar a la seu central d’Scotland Yard -a uns cinquanta quilòmetres de la vall on vivien (envoltats d’extensos i bells prats verds)-, i demanar ajuda.

Arribaren en breu però no a temps perquè ja havia mort a son pare, aquell estrany foraster que anava disfressat de zombie acompanyat d’un veritable vampir.

L’Allan els va servir unes tasses de te i els agents que havien arribat al cap de cinc minuts desprès de la trucada, començaren a interrogar-lo.

• Pel que ens diu, senyor Bullock, em sembla que ja n’hem tengut d’altres misteris com aquest i que encara no hem resolt del tot…-digué l’inspector James McDonald.- Que ens pot dir el que ha passat des del principi de tot?
• Sí. a les dotze i pocs minuts, he sentit uns crits que venien de baix. M’he desvetllat en sentir-los i seguit de la meva gateta, he baixat pel passadís secret que va des de la meva habitació fins al saló on, des de l’espiell que està a la porta camuflada darrere l’estanteria dels llibres i documents més antics de la nostre família, he pogut observar com dos homes; un vampir i un zombie estaven intentant apunyalar al meu pare. He pujat a avisar a ma mare la qual es diu Lindsey Lizzy McMillan però com no hi era al dormitori dels meus pares, he decidit trucar-los.
• Ha fet molt bé. Ja l’avisarem quan tinguem els resultats de l’autòpsia. Investigui amb els seus amics, pel seu compte. Ens podria servir d’ajuda i potser els nomenaríem sotsinspectors d’Scotland Yard… Hi ha places vacants que vostès podrien ocupar perfectament ja que encaixen amb el perfil que busquem.

Aquella matinada, trucà als seus col·legues John McGreenwitch i Peter Smithson per a reunir-se a les vuit del matí d’aquell 1 de novembre i començar a resoldre el misteri que tan li havia afectat.

Tots estaren d’acord de reunir-se amb ell a casa seva.

------------

Devien ser les vuit del matí quan en John i en Peter arribaren a casa seva. era un dia de tardor molt gèlid i plovia molt. Llamps i trons queien molt a prop del seu palauet, situat al carrer Glasgow Street número 19.

Havien passat tres quarts d’hora des de l’arribada dels seus amics, quan un cotxe de policia entrà pel camí de grava principal.

D’ell en baixaren quatre policies que venien a portar-li els informes del forense sobre el crim de son pare. Les empremtes d’un dels punyals que havien fet servir per a cometre l’homicidi, pertanyien a sa mare. Les altres, al seu tiet que vivia a Alemanya i que es deia Jake Jeffrey Bullock. Aquest últim, feia molt de temps que la bundespolizei el buscava per a haver sigut l’autor de diversos atracaments a la ciutat de Berlín, en establiments del barri Johannes Brahmsstraβe de la capital d’un dels països germanòfons del nord d’Europa.

Donaren les gràcies als agents i eixiren amb les seves bicicletes cap a l’estació de Londres i així poder comprar tres bitllets del primer tren que sortís cap a Calais.

Arribaren just a temps i pujaren a l’últim vagó. El tren començà a rodar per la via i al cap d’unes hores arribava a París. Allí canviaren de tren i n’agafaren un altre que els va dur cap a la capital alemanya.

El viatge fou llarg però plàcid. Arribaren a les vuit del vespre d’aquell jorn dur i demanaren un taxi que els dugués cap a l’hotel més proper.

Al matí següent, anaren cap al carrer esmentat anteriorment (Johannes Brahmsstraβe)  i es dividiren en tres grups d’una persona. Decidiren que es reunirien al cine del barri al cap de tres hores.

Feia poc més d’una hora d’haver preparat aquell meravellós i estratègic pla, quan l’Allan descobrí al seu oncle apuntant a la dependenta d’un dels locals d’oci, amb un revòlver 245t (el més potent de tots; que hagueren pogut veure els ciutadans de tot el món), perquè la dependenta no li’n volia donar els diners que hi havia a la caixa registradora.

Entrà sense cridar l’atenció i saltà a sobre seu. Cridà tot seguit, als seus companys d’equip que corregueren cap a ell i l’ajudaren a arrestar-lo.

El portaren a comissaria i mentres la bòfia els buscava tres bitllets de tornada amb l’avió particular del canceller alemany, la dependenta els oferí unes llaminadures per haver-la ajudat i haver sigut els seus herois.

Aterraren a la pista d’aterratge de la seu central d’Scotland Yard i entregaren el famós delinqüent el dia 2 de novembre de 2017 a les onze del matí.

L’intendent general de la policia nacional del Regne Unit, els nombrà sotsinspectors com a recompensa per haver-lo ajudat. Ells també havien atrapat a sa mare; que estava enfurismada perquè el seu pla havia fracassat estrepitossament, per culpa del seu fill.