UNA BRUIXA EN PLENA NIT DE TEMPESTA
La Maria Antònia Vallmajor estava passejant per aquell carrer tenebrós -on els fanals no il·luminaven gaire-, del barri gòtic de la ciutat de Barcelona, en veure a la llunyania una bruixa al costat d’un gat, que caminava directe cap a ella.
La senyora Vallmajor era una velleta d’uns setanta anys, que no era la primera veïna de la ciutat comtal que veia aquella bruixa terrorífica.
S’espantà en veure-la i va girar cua, però na Jèssica Castellví -que així es com es deia aquella bruixa-, fou més ràpida que la Maria Antònia i amb la vareta li va fer un conjur que la paralitzà completament.
Se la va endur a casa seva -la qual, estava a les afores de la ciutat-.
Era una casa vella -d’uns mil anys d’història- construïda de pedra i fang, amb la teulada de palla i maons i la porta de fusta de pi.
Entraren en l’interior de llur habitatge. A les estanteries hi havia les calaveres de totes les seves víctimes que havia mort anys enrere.
En una de les parets, hi havia pintada, una creu satànica -que indicava que ella estava possiblement posseïda per Llucifer-.
A la cuina, en un foc de pedra hi havia una marmita plena d’un líquid verdós que podria ser una poció o un beuratge per a enverinar a les víctimes que només les caçava durant la nit de Tots Sants.
A la taula del menjador, al centre d’aquesta, la bruixa Castellví tenia una carabassa de halloween de color taronja amb una cara d’esglai.
Del sostre queien gotes de sang -vermelles-, que suposadament pertanyien a les morts que havia esquarterat durant les vesprades de halloween dels anys anteriors.
Son marit, com veia que no arribava, va eixir de casa seva i anà a buscar ajuda.
La comissaria del barri, estava clausurada perquè havien descobert una plaga de vampirs que l’havia colonitzat la nit anterior… Per tant, no va tenir més remei que anar al parc dels bombers de la ciutat i entrevistar-se amb el capità general d’aquests, que en veure la cara de pànic amb que ho relatava tot, acceptà d’acompanyar-lo amb dos companys més al lloc on es trobava suposadament.
En arribar a casa de la seva filla, un d’ells digué:
- Com veu, no passa res. Simplement, una bruixa l’ha segrestat.
- Com ho sap, açò?
- Perquè sóc el marit d’aquesta i em vull venjar de la vostra família.
La parentela Vallmajor, no havia qüestionat mai, l’existència dels fantasmes i éssers paranormals, però aquella vegada, ja havia arribat la paciència al seu límit.
La primera vegada que un Vallmajor havia tengut un encontre amb un bruixot o un ésser maligne, havia estat l’any 1808 i d’això se’n recordava tot déu del llinatge Vallmajor.
En Robert Martín, veient que no tenia possibilitats de salvar-la, acudí al seu nét Adam Bassa per demanar-li ajuda.
N’Adam, era un noi de setze anys (28-12-2001), que sempre estava disposat a participar en una aventura macabre -per a resoldre algun misteri i poder ser-ne l’escriptor que ho escrigués-.
En sentir les paraules del seu avi, va oferir-li els seus serveis detectivescos i en breu començaren a investigar des del començament.
Com plovia a bots i barrals i la tempesta no amainava, va ser més difícil seguir el rastre de la fetillera, però amb l’ajuda de la seva gata Plujosa, els va resultar més fàcil.
Arribaren al cap d’uns minuts i trucaren a la porta.
Na Jèssica Castellví -que rondava els noranta anys-, va obrir-la i els convidà a passar tot oferint-los unes tasses de cafè.
Les acceptaren i li preguntaren si en sabia res de la senyora Vallmajor i la seva estranya desaparició.
Veient la negativa -per part de la bruixa-, de respondre a la pregunta que li havien formulat, no tingueren més remei que retenir-la amb una corda que hi havia per allà i així poder buscar-la tranquil·lament.
En descobrir on l’havia tancat, la tragueren de la seva cel·la provisional i eixiren de la caseta sense alliberar a la arpia, de grans poders mentals en l’art de la màgia.
De cop, el seu marit i bruixot Tic Tac, va agafar-los per sorpresa i els va reptar a una matussera batalla.
Guanyaren nét i avi (els quals, també eren bruixots) i pogueren continuar el seu camí, tranquil·lament.
Pel que fa a la parella de bruixots malignes, els cremaren en una foguera com en l’antiguitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.