ELS ZOMBIES DE KATYN

ELS ZOMBIES DE KATYN

Des de l’amassacre de Katyn, aquest boscam de Polònia havia quedat sota les ordres dels zombies de les persones mortes durant la matança.

Els habitants de la zona, estaven preocupats perquè no sabien com actuar davant d’aquesta perillosa situació. La família de bruixots Beckham, no era l’única que volia trobar una solució per a aquest problema… N’hi havia d’altres que s’havien dedicat hores a buscar la resposta a aquell caos infernal que no els deixava viure tranquil·lament.

El fill del matrimoni Beckham -que tenia quinze anys (nascut el 27 de desembre de 2001), cabell castany fosc, ulls ametllats de color mel, celles primes; alt i fort que volia estudiar filologia anglesa i alemanya (ja que sa mare era la filla de Joseph Moritz, el duc del ducat de Moritz) i que de nom li havien posat Adam Arthur Alexander Beckham-, ja n’havia parlat amb els seus millors amics de quedar aquella nit a l’entrada del bosc i així poder resoldre-ho d’una vegada per totes.

Va sortir desprès de sopar i es dirigí, amb la seva vareta a la butxaca, cap al punt de partida.

El cel estava tenyit d’un blau fosc que estava decorat amb una lluna -com un tall de meló- i estrelles que l’envoltaven per a tot arreu.

Aixecà el cap durant uns minuts -els precisos per a poder veure que sobrevolaven les bruixes del nord de dret cap a ells per intentar ajudar-los en tot el que poguessin-.

La coronel del grup de fetilleres -la senyora Catherine Hawkins-, va aterrar la primera de totes i saludà al grup de col·legues (el qual, gairebé tots tenien la mateixa edat). En Peter Simpson, que mai l’havia vist, s’espantà en veure-la ja que tenia quatre dits en una mà i en l’altre; vuit dits.

En John Morrison el tranquilitzà dient que era normal en les bruixes del nord -era una diferència que les feia ser més identificables que les del sud-. Tot i així, no en va tenir prou amb la resposta que li havia donat el seu amic car va cridar i açò fou el que els zombies els va fer alertar.

Es dividiren en quatre grups (vuit persones en cada grup). L’exèrcit de mags que vigilaria des de l’aire, estava format per l’Adam Beckham, el seu pare George Beckham, la seva mare Lindsey Luitgard Moritz i els seus dos millors col·legues; Peter Simpson i John Morrison. L’Adam portava la seva gateta Rose.

Començaren l’exploració -que durà unes vuit hores-. Tot estava tranquil i la brisa marina que venia del golf de Corryvreckan els ajudava a anar més lleugers.

De cop, en John, l’Adam i en Peter es quedaren més enrere perquè havien vist una cosa que els havia cridat l’atenció.

• Mireu!- cridà el fill del matrimoni Simpson- He vist alguna cosa que es mou pels voltants de la teua sojorn, Adam Beckham!
• Deu ser un animal que passeja per allà. N’hi ha molts al bosc.
• Segur que és un dels zombies. Il·lumina amb la teva llanterna, si et plau!
• Voldràs dir amb la vareta…

I tot seguit, en haver dit això, va buscar-la i en trobar-la pronuncià unes paraules per a fer l’encanteri i que poguessin veure la zona que havia senyalat en Peter.

En definitiva… Es tractava d’un dels morts vivents del crim de Katyn. encara portava l’uniforme de guerra de l’exèrcit d’aquella època i anava armat amb un fusell. En canvi, els seus companys, anaven armats amb uns trabucs, fabricats a Berga.

Baixaren a poc a poc i aterraren quan passaven cinc minuts i mitj de les dotze. Els pares de l’Adam, en veure que no els seguien, giraren lleugerament i descendiren uns metres per a poder veure on s’havien ficat aquells adolescents entremaliats.

Els pogueren distingir tot i que el cel estava cobert d’una boira espesa i blanca que feia més difícil el caminar per aquells verds camps com els d’Irlanda o els d’Escòcia, després d’una pluja intensa però relaxant.

Desaren les baleges a l’armari del garatge i s’ajuntaren amb els amics del seu fill a perseguir zombies. L’Adam n’aconseguí atrapar un i els altres s’escaparen pel pànic i la tristor que sentien d’haver perdut un dels seus companys.

No s’aturaren a enterrar-lo… Agafaren uns cavalls que tenien prop d’allí -amagats-, i cavalcaren sobre d’ells fins que els aconseguiren enxampar darrere d’uns arbusts que estaven en l’interior del seu jaç.

Demanaren ajuda als altres mags -que els havia anat millor que ells (perquè havien aconseguit la documentació per a inculpar la Unió Soviètica o la Rússia actual, dels crims horrorosos que havien creat ells)-. Els noms de cada un dels soldats polonesos i humils ciutadans que no els havien fet res perquè els russos cometessin aquells assassinats, coincidien amb la llista que havien trobat a Catalunya (prop del Pantà de Foix durant la investigació d’un homicidi entre policies de Barcelona), l’any de la caiguda del mur de Berlín i de la finalització de la Guerra Freda.

Felicitaren a l’Adam i al seu grup reduït d’amics i els nombraren inspectors de la Bundespolizei bruixesca d’Alemanya, dels Mossos d’Esquadra fetillers de Catalunya, de la Gendarmerie màgica de França i d’Scotland Yard.

Un dels morts havia estat un parent llunyà d’una família anglesa -els McHill- que actualment l’hereu del títol nobiliari que aconseguiren durant l’edat mitjana, havia estat assassinat a mans d’un rus que s’havia fet passar per un zombie com qualsevol altre, però que en realitat tenia quaranta anys i estava ben viu. El tinent Smith, arribà al matí següent amb els seus homes per endur-se’l detingut cap a Manchester i que un jurat popular el pogués jutjar per fi -ja que l’homicidi pel qual l’havien declarat culpable, havia passat uns mesos abans de la seva detenció a Polònia datada l’1 de novembre de 2017 a les 3 de la matinada-.