UNA MORT PARANORMAL

UNA MORT PARANORMAL

Devien ser les dues de la matinada -del dia 31 d’octubre-, quan la seva esposa havia arribat a casa.

La senyora Martínez, entrà al dormitori i encengué el llum per veure-s’hi més bé.

El seu marit, en Jordi Bartomeu, encara dormia com un soc.

Al costat del cos del seu espòs, hi havia un revòlver que havia fet servir algú, feia unes hores (per la sang que hi havia regalimada a sobre dels llençols). S’apropà i comprovà la respiració… Estava mort!

----------------------

Era de dia i els ocells cantaven alegrement. Na Lara es va llevar i comprovà que el rellotge marcava les set del matí, d’aquell dimarts assolellat.

Continuà dormint fins a quarts de deu. Es va llevar i es preparà un cafè amb llet. Mentre se’l bevia, va rebre una trucada de la seva amiga.

La Marta, li explicava amb veu tremolosa -per la por que tenia-, que el seu home havia estat assassinat amb un revòlver, feia unes hores.

Es va vestir i sortí de casa, a corre cuita. Es presentà en breu i començà a investigar mentre esperava que els reforços que havia demanat a la central, arribessin inmediatament.

No hi havia empremtes ni a les bales ni a l’arma homicida… Per tant, se’n deduïa fàcilment que havia estat mort, a mans d’un ésser superior com era el cas d’un híbrid entre vampir i follet del bosc.

La policia, obrí un altre cas que com sempre, quedaria pendent de resoldre.

Pel que fa a la senyora Martínez, estava trista i s’estava plantejant la possibilitat de suïcidar-se com a última solució.

La Lara, era una dona jove donzella, que treballava pels mossos d’esquadra com a tinent en cap del grup d’homicidis. Estava casada amb un home de la seva edat que es deia Jürgen Bachmann -el qual era de procedència alemanya- i tenien un fill anomenat Antoni Alexander (que només tenia quinze anys).

L’esposa del senyor Bartomeu, es dedicava a fer classes en un institut de Barcelona. Vivien a l’Eixample -en una caseta de dues plantes i que donava al mar-.

Aquell jorn, fou atrafegat per a la família Bachmann. En primer lloc, la mare de l’Antoni, es va acabar l’esmorzar i sense despedir-se de la seva família, sortí de casa en direcció cap a la parada de metro més propera. En segon lloc, tenien reservats tres bitllets d’avió en destinació a Stuttgart, per a aquelles vacances que se’ls presentaven com a caos total i per acabar, el senyor Bachmann, mentre portava el seu fill a l’institut, se li va rebentar una roda i va haver de parar en un taller -que hi havia prop d’allí-, per a poder-la canviar.

Na Lara, en arribar a la casa, preguntà a la senyora Bartomeu què havia passat.

• He arribat a casa, qua devien ser les dues de la matinada. He encès el llum del dormitori per veure-m’hi millor i he descobert que hi havia un revòlver acabat d’utilitzar, a sobre del nostre llit. He comprovat el pols del meu marit i m’he horroritzat en saber que estava mort.
• ha vist alguna cosa sospitosa?
• Un preservatiu utilitzat.
• Mantenia relacions carnals amb una altre dona?

Va callar durant uns minuts i va agafar aire abans de contestar a aquella pregunta.

No sabia contestar-li i a més, se li havia fet un buit a l’estòmac.

• No.  
• Gràcies per la seva col·laboració.

Marxà cap al seu despatx i en entrar, el coronel Ramírez li va formular la següent qüestió, a la qual va respondre la resposta de sempre:

• Com ha anat l’interrogatori?
• Bé. Ni millor, ni pitjor… Com sempre.

El forense estava concentrat en l’autòpsia que estava fent al senyor Jordi Bartomeu i no tenia temps per estupideses com les d’anar a prendre un te al bar.

Finalment, els resultats aparegueren sobre la taula de na Lara, a les quatre de la tarda. Les empremtes eren d’en Dídac Gómez, el cosí d’en Bartomeu. L’havien condemnat a cadena perpètua per haver convertit a setze mil persones en follets-vampir.

Havia sortit feia uns quants mesos i pel que semblava, havia entrat en el món de l’homicidi com a soldat ras de l’Exèrcit Maligne que només actuava  durant els dies de la vigília del 31 d’octubre. Per tant, aquella nit tornaria a actuar.

Posaren vigilància a totes les entrades i sortides de totes les ciutats i pobles de Catalunya, però fou més intel·ligent i aterrà amb el seu helicòpter, al jardí del xalet de la senyora Bartomeu. Va aconseguir fugir en acabar de fer la seva feina.

Hi ha rumors, que amb les víctimes que havia capturat, intentava apoderar-se de la Terra i que encara es passeja cada 31 d’octubre pels llocs més deshabitats que puguin existir en aquest planeta.