MY STORIES

UN ASSASSINAT ATÍPIC

L'HOMICIDI DEL SENYOR COOPER (ASSASSINAT A LES 3:00 am) Va arribar a casa, desprès d’un llarg i dur dia de treball, quan passaven deu minuts de les sis de la tarda. Va aparcar el seu cotxe -un volkswagen “beatle” de color blanc amb franges de color blau i vermell i un número dels anys 50 (el 53)- a prop del seu xalet situat dalt d’un penya-segat als afores d’Ipswich i entrà al menjador desprès de posar la seva americana de cuir al penja-robes. La seva esposa -na Sara Cooper-, el va rebre amb una calorosa i romàntica abraçada i tot seguit el guià cap a la taula on ja li havia servit la sopa fumejant que es prendria per sopar. A les onze del vespre, anaren a dormir fins que fos el trenc d’alba del dissabte 2 de desembre de 2017. Unes quatre hores més tard, va sentir un soroll que el despertà. Venia del soterrani… Baixà a comprovar qui era l’intrús que es disposava a molestar-lo d’un son molt profund i en veure que estaven robant el cofre dels seus records d’infància on ten

HOMICIDI A LA MANSIÓ DELS HAGGARD En Frank Haggard -un Lord anglès- que vivia a Southampton amb la seva esposa Jennifer Fleming -la Duquessa de Yorkshire-, havien convidat als senyors Bakerson, a la festa d’aniversari de noses que celebrarien aquell diumenge 17 de desembre de 2017 a les nou del vespre. Faltaven unes hores per anar cap al palauet que tenien als afores de la ciutat esmentada anteriorment. La Lilybeth Moritz preparava l’exquisit gall d’indi que li havia tocat preparar i l’intendent Bakerson, desava els equipatges al cotxe familiar -un volkswagen “Beatle” de color blau fosc-, al porta-equipatges amb l’ajuda del seu fill Aaron Andrew. Marxaren quan passaven deu minuts de tres quarts d’una i arribaren al casalot dels Haggard vora les set del vespre. En arribar-hi, en Frank Haggard els va rebre amb la seva muller a l’entrada i els ajudaren a portar les maletes a les habitacions on dormirien. A dos quarts de nou, començaren a sopar i a les nou -un cop s’acabaren l’últ

MORT A LA CASA DE LA CARRETERA La nit en que va morir el senyor McJagger, plovia molt. Feia ja una setmana que l’estaven buscant per tot el Regne Unit i encara no havia aparegut. En Harry McJagger aparcà el seu cotxe prop del refugi mitj en ruïnes que hi havia a l’altre banda de la carretera i entrà a investigar. Estava cercant a un assassí en sèrie que havia mort a la seva mare i possiblement s’havia refugiat allí ja que el rastre que havia deixat l’homicida, l’havia dut fins aquells paratges desconeguts per a ell. Sigilosament, s’apropà cap a l’entrada i apagà la seva llanterna perquè el criminal no el descobrís -si aquest estava allà-. Explorà els dos pisos: el de baix estava buit, però el de dalt, en una de les habitacions sobreeixia una claror causada pel llum encès que sortia per sota la porta. Trucà tres cops i l’assassí l’obrí. En veure qui era el foraster, agafà el ganivet que tenia en una de les butxaques -tacat de sang-, i l’apunyalà allà mateix. Tot seguit, enterrà

EL CAS CHARLES MANSON El 9 de juliol de 1967, Charles Manson quedava detingut per l’assassinat de Sharon Tate. Ell havia estat el causant de diversos homicidis d’entre els quals, hi havia el de la senyora Tate i motiu pel qual, el jutge havia decidit condemnar-lo a cadena perpètua a San Quentin. -------- L’Arwyn Adam Atwood, estava assegut al seu despatx, repassant la mort d’aquest homicida tan horrorós que havia planejat i dut a terme milions de crims d’homes innocents que ho havien donat tot per a poder prosperar econòmicament tot i que havien a mort en la misèria més absoluta que hagueren conegut mai. Era el fill del senyor Bateson, un intendent d’Scotland Yard que havia nascut a Glasgow. Es deia George John i era un home molt audaç i tossut en tots els àmbits de la seva vida. Sa mare, en canvi, era tímida però encantadora; esvelta i elegant que venia del llinatge noble més antic del Regne Unit… Els McMorrison. S’anomenava Lilybeth i era la comtessa d’Edinbourgh. Des que s’

PAU, LA FORÇA D'UN SILENCI

EL MISTERI DELS GLOBUS DE COLORS La família Puigverd vivia en un mas, molt a prop de Barcelona -a uns quinze quilòmetres-. Era un casalot antic; d’uns quatre o cinc segles d’antiguitat que l’havien reconstruït feia un parell d’anys. Tot i que l’havien reformat, encara la fusta dels esglaons grinyolava quan un pujava les escales i això feia més tètrica la situació. Com cada dia, el senyor Puigverd tornà de treballar a les nou del vespre. Caminava per aquell boscatge prop de la masia, quan sentí uns trets -molt a prop d’allí-. Es va apropar i va veure el seu fill Joan, regalimava sang del ventre. Demanà ajudà però ningú el sentí. Acabava de perdre el seu tresor que fins feia poc, l’havia ajudat a continuar vivint però ara només pensava en suicidar-se de la pitjor manera possible -amb un ganivet i tallar-se el coll; o si més no, disparar-se un tret al cervell i acabar ràpidament amb la seua vida-. Molt a prop d’allí, l’assassí estava veient rere els arbustos, com en Pere Puigverd

SOMNIANT EN LA MORT L’Esther Jones ho feia sovint. S’estirava al llit de la seva habitació i s’adormia somniant en la seva mort. Se l’imaginava trista, tètrica, esfereïdora i com si la mateixa vida l’assassines  només de pensar-hi. Aquell dia, també ho va fer… Simplement ho feia perquè li agradava palpar-la de prop i és que ella desitjava morir-se per experimentar. La seva família, cada vegada que sentien les seves paraules relatant el que li passava i com se sentia, pensava com aturar les seves sensacions. No era qüestió d’anar al psiquiatre i que li receptés un tractament. Era molt pitjor la solució que havien pensat… Quan anés a somniar en la mort; aquella tarda després de l’escola, entrarien al seu dormitori i cometrien el crim del segle. Així va passar aquell dia. En tornar de l’institut i pujar a estirar-se i relaxar-se, sa mare es va quedar uns minuts a la sala d’estar i quan va saber que estava profundament adormida -ja que havia instal·lat una web cam per a espiar-la

MORT VORA LA LLAR DE FOC La família Bramson vivia en un mas a la vora del llac de Windermere. En George Bramson, era fill del llinatge més antic d’Escòcia. Era un dels tinents de més reputació dins del cos d’Scotland Yard, ja que havia resolt els casos més difícils en els quals la policia anglesa s’havia enfrontat en el llarg de la seva història. Tenia un fill que es deia Atwood Allan Andrew que com el seu nom indica, era un noi molt tossut. Ell tenia quinze anys -havia nascut el 30 de desembre de 2001-, el cabell i els ulls castany foscos, alt i fort però prim. Era estudiant de batxillerat i durant el període escolar vivia a Oxford amb els seus avis de part de mare: Joseph i Mary McMayer. Sa mare Lesia Lily McMayer treballava com a intendent dels mossos d’esquadra a Catalunya i durant els mesos que havia treballat a Barcelona, havia conegut a un agent -el qual era el comissari en cap a Sabadell i es deia Jordi Bagur-, del qual s’havia enamorat completament. Era per açò que no t