MORT VORA LA LLAR DE FOC

MORT VORA LA LLAR DE FOC

La família Bramson vivia en un mas a la vora del llac de Windermere. En George Bramson, era fill del llinatge més antic d’Escòcia. Era un dels tinents de més reputació dins del cos d’Scotland Yard, ja que havia resolt els casos més difícils en els quals la policia anglesa s’havia enfrontat en el llarg de la seva història.

Tenia un fill que es deia Atwood Allan Andrew que com el seu nom indica, era un noi molt tossut. Ell tenia quinze anys -havia nascut el 30 de desembre de 2001-, el cabell i els ulls castany foscos, alt i fort però prim. Era estudiant de batxillerat i durant el període escolar vivia a Oxford amb els seus avis de part de mare: Joseph i Mary McMayer.

Sa mare Lesia Lily McMayer treballava com a intendent dels mossos d’esquadra a Catalunya i durant els mesos que havia treballat a Barcelona, havia conegut a un agent -el qual era el comissari en cap a Sabadell i es deia Jordi Bagur-, del qual s’havia enamorat completament. Era per açò que no tornà mai a la masia de Windermere, excepte si es tractava d’un misteri que requeria màxima eficàcia i urgència.

-------

Era de nit. Els fanals del carrer més proper on se situava el cementiri d’Oxford, il·luminaven la barriada més allunyada de la ciutat universitària.

La casa dels senyors McMayer, estava just al costat de la necròpolis construïda durant el segle XV. En Joseph era l’encarregat del canyet i per açò sortí a fer una ronda nocturna per si de cas algun noi jove feia entremaliadures durant aquelles altes hores de la vesprada més gèlida que Anglaterra havia viscut mai.

Dins de la petita llar, àvia i nét estaven asseguts vora la llar de foc menjant-se el deliciós sopar que la senyora McMayer havia preparat.

Al cap de mitja hora, com veien que no tornava en Joseph, Mary McMayer demanà al jove Atwood que anés a buscar-lo perquè necessitava la seva ajuda a la cuina -netejant els plats-.

En arribar al llindar que separava el cementiri del bosc, va sentir uns crits que provenien d’una de les làpides més allunyades a la zona oest.

S’apropà tranquil·lament, mantenint la respiració per a no delatar-se i evitar cridar l’atenció del foraster. Parlava en un accent estranger… Pels estudis que estudiava a l’Arthur Conan Doyle’s Secundary School, va saber de seguida que es tractava d’un alemany que havia viscut durant uns anys a Catalunya.

S’amagà darrere la penúltima filera de tombes i va estar atent a la conversa que mantenien el senyor McMayer i el jove estranger.

• Bona nit tingui vostè, senyor McMayer… Sóc l’Alexander Ansgar Moritz, l’espia que li va enviar ja fa un mes, aquella carta. Ha portat el que li demanava?
• Sí, Herr Moritz. Aquí té l’arxiu de la víctima que els alemanys assassinaren durant la segona guerra mundial.

En acabar de dir això, sentí un tret i en Moritz va córrer cap a la sortida. Un cop va haver marxat de la cripta, l’Atwood sortí del seu amagatall i s’apropà al cos del seu avi. Comprovà el pols… Estava viu però els batecs eren ja força dèbils. Dessagnava, així doncs tornà a la casa i demanà ajuda a la seva àvia.

Mentres ella feia companyia al seu moribund marit, trucà a la policia i al cap d’uns minuts arribava el tinent Bramson -és a dir, el seu pare George-.

L’acompanyaven una sergent d’ulls blaus que es presentà amb el nom d’Elisabeth Emmy Howland i un noi que no devia tenir menys de trenta anys -el qual era sotstinent d’Scotland Yard- anomenat Luke Griffin.

Començaren a rastrejar la zona de l’homicidi per veure si trobaven algun indici de l’homicida i averiguaren que era un alemany del bàndol dels soviètics i que es tractava d’un home força perillós.

En George demanà que continuessin mentres que ell trucava als superiors per a demanar una euro-detenció contra l’Alexander Moritz.

Un cop l’aconseguí i hagués demanat reforços, es dividiren en dos grups: l’un estava encapçalat per ell i els seu equip; que serien els encarregats de resoldre el cas i l’altre grup format pels quatre amics (Atwood Bramson, John McMathews, Peter i Adeline Simpson) inseparables i els superiors de son pare -els quals s’encarregarien d’arrestar-lo i portar-lo davant del jutge-.

L’Atwood Andrew i els seus col·legues, agafaren les seves bicicletes “AFX 300” i seguits de tres cotxes patrulla, enfilaren l’avinguda Albert Einstein -per on s’havia escapat l’assassí- en direcció nord, és a dir, Escòcia.

Ara la munió d’agents se subdividiren en dos grups per a que l’operació policial fos més fàcil. El veïnat s’ho mirava expectant però la policia no els va fer cas.

L’Atwood, al cap d’uns minuts anuncià a la resta:

• En John i jo, anirem escortats pel cotxe de l’intendent en cap Marc Evanson. Els germans Simpson, pels altres dos vehicles. Ens reunirem d’aquí a quatre hores a l’entrada de l’autopista que va cap a Glasgow!
• Si no el capturem cap dels dos grups, què fem inspector Bramson?-. Digué en Peter.
• Ho deixarem a mans de l’exèrcit aeri anglès i de la patrulla d’Scotland Yard aèria.
• D’acord.

Un cop acabaren de dir això, els uns  marxaren cap al sud i els altres continuaren el seu camí. Fou llarg però tranquil.

El grup d’en George, continuava buscant pistes que els servissin d’ajut per a inculpar el culpable.

Al cap de poca estona, l’Atwood va rebre un SMS que deia el següent: “Deixa de buscar-me amb l’ajut de l’Evanson. Estic amagat prop de la casa de la teva àvia Mary i la mataré si continues fent el ruc… Tros d’ase!”. Ho comunicà a la resta i decidiren tornar. La seva àvia necessitava ajuda urgentment.

Trigaren uns quinze minuts però en arribar-hi, va ser massa tard perquè trobaren el seu cos -mort- vora la llar de foc al costat del llibre que estava llegint tranquil·lament i de l’arma dels dos crims: un revòlver de calibre 3. Feia poca estona que l’espia alemany havia comès el segon crim d’aquell dia.

Demanaren ajut als que buscaven el sospitós per la zona sud i al cap de poc, el trobaren amagat entre uns arbusts prop de la fossa on hagueren trobat la primera víctima: en Joseph McMayer.

L’arrestaren i durant l’interrogatori destapà un entremat polític entre el Regne Unit i Alemanya, entre els quals aparegueren noms d’espies de l’MI6 i la Gestapo durant la segona guerra mundial, d’entre els quals estaven implicats en Joseph i la Mary McMayer (per part dels anglesos) i l’Alexander Ansgar Moritz (per part dels alemanys).