SOMNIANT EN LA MORT
L’Esther Jones ho feia sovint. S’estirava al llit de la seva habitació i s’adormia somniant en la seva mort. Se l’imaginava trista, tètrica, esfereïdora i com si la mateixa vida l’assassines només de pensar-hi.
Aquell dia, també ho va fer… Simplement ho feia perquè li agradava palpar-la de prop i és que ella desitjava morir-se per experimentar. La seva família, cada vegada que sentien les seves paraules relatant el que li passava i com se sentia, pensava com aturar les seves sensacions.
No era qüestió d’anar al psiquiatre i que li receptés un tractament. Era molt pitjor la solució que havien pensat… Quan anés a somniar en la mort; aquella tarda després de l’escola, entrarien al seu dormitori i cometrien el crim del segle.
Així va passar aquell dia. En tornar de l’institut i pujar a estirar-se i relaxar-se, sa mare es va quedar uns minuts a la sala d’estar i quan va saber que estava profundament adormida -ja que havia instal·lat una web cam per a espiar-la mentrestant-, s’encaminà cap al pis de dalt, obrí la porta suaument i agafà el ganivet que hi havia a la taula (perquè per si no ho sabeu, l’Esther sempre tenia un ganivet per a defensar-se quan estava en perill) i l’apunyalà tot seguit. Cridà al seu marit i aquest, va fer el mateix… Així tota la seva família.
Aquella nit, un cop hagueren comès l’homicidi, l’enterraren al jardí com si no hagués passat res i només hagués mort un familiar seu.
La policia i els amics de la jove Jones, no en varen saber res d’aquest afer i continuà així fins la resta dels dies de vida del llinatge Jones.
El 20 de novembre de 3492, un jove detectiu el qual es deia Joseph Einstein, descobrí el cos i en fer-li l’autòpsia es destapà tot aquell entremat familiar. Sospità que havia estat premeditat i l’escola forense el felicità per aquell gran descobriment… Un avanç més cap a la pau del món on hem nascut.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.