MORT A LA CASA DE LA CARRETERA

MORT A LA CASA DE LA CARRETERA

La nit en que va morir el senyor McJagger, plovia molt. Feia ja una setmana que l’estaven buscant per tot el Regne Unit i encara no havia aparegut.

En Harry McJagger aparcà el seu cotxe prop del refugi mitj en ruïnes que hi havia a l’altre banda de la carretera i entrà a investigar. Estava cercant a un assassí en sèrie que havia mort a la seva mare i possiblement s’havia refugiat allí ja que el rastre que havia deixat l’homicida, l’havia dut fins aquells paratges desconeguts per a ell. Sigilosament, s’apropà cap a l’entrada i apagà la seva llanterna perquè el criminal no el descobrís -si aquest estava allà-.

Explorà els dos pisos: el de baix estava buit, però el de dalt, en una de les habitacions sobreeixia una claror causada pel llum encès que sortia per sota la porta.

Trucà tres cops i l’assassí l’obrí. En veure qui era el foraster, agafà el ganivet que tenia en una de les butxaques -tacat de sang-, i l’apunyalà allà mateix. Tot seguit, enterrà el cadàver del pobre McJagger i fugí cap a la capital escocesa de Glasgow, amb la seva moto que estava aparcada al darrere del casalot abandonat on havia assassinat a la seva tercera víctima.

Al matí següent, el senyor Bakerson va rebre una trucada al seu despatx de la central d’Scotland Yard de Londres… Un anònim que deia haver manllevat la vida d’uns quatre o cinc homes que li devien una quantitat incalculable de diners.

En George Bakerson, estava casat amb una dona elegant, el nom de la qual era Lilybeth Moritz i tenia un fill que havia nascut el 22 de desembre de 2001 anomenat Aaron Andrew Bakerson. L’Aaron era un adolescent de quinze anys i gairebé dotze mesos que tenia el cabell i els ulls castany foscos, alt i fort i treballava per al senyor Harrison com a detectiu privat.

El senyor Bakerson, un cop acabà de parlar amb la persona que l’havia trucat de forma misteriosa, es posà la jaqueta de l’uniforme i amb tres homes més, s’encaminà cap al lloc que li havia dit el senyor anònim. Arribà en breu i es dividiren en dos grups: dos es quedarien prop del cotxe, per si de cas tornava i així poder arrestar-lo i en George i el seu company Paul Smith, s’internarien al mas en ruïnes per a descobrir si era cer el que li acabava de dir l’<<Anonimus>>.

En descobrir el cos d’en McJagger, demanaren reforços i en breu -al cap d’uns cinc o deu minuts-, un grup d’homes encapçalats pel comissari Johnson, arribà a on estaven i els ajudaren a rastrejar la zona més àmpliament. El forense que els acompanyava, va determinar que la mort s’havia produït entre les dues i les tres de la matinada. Al cotxe de la víctima hi havia un sac amb 10.000.000.000£, la suma quantitat que li devia al culpable causant de la mort de sa mare i d’ell.

Aquella nit, en arribar a casa, son fill el saludà i li preguntà com li havien anat les investigacions.

• Ja sabeu qui ha sigut?
• Sospitem del seu cosí Marc Anthony Disney, però de moment no el volem detenir per si de cas és innocent.
• Necessiteu ajuda? Jo us la puc oferir!-. Preguntà decidit l’Aaron Bakerson.
• No, però si vols investigar pel teu compte, ho pots fer amb els teus amics.

Al jorn següent, a trenc d’alba, trucà als seus col·legues John Miller, Peter Smith i sa germana Anne Smith (els dos fills del tinent Paul Smith) i quedaren en que es reunirien aquell matí a les deu, a l’escena de l’homicidi.

Desprès d’esmorzar, agafà la bicicleta i pedalejà per la carretera que portava a la borda abandonada durant unes hores fins arribar al lloc acordat.

Allà, ja l’esperaven en Peter i l’Anne… En John trigaria a arribar perquè vivia a Inverness i ells estaven als afores del sud d’Edinburgh.

Quan va haver arribat en John Miller, entraren a l’immoble i començaren a buscar pistes. Al cap d’uns minuts, quan ja estaven pel pis de dalt, l’Aaron Andrew Bakerson i en Peter Smith cridaren eufòrics ja que havien trobat l’arma de l’homicidi. Era un punyal tacat de sang. En John, en veure-la, digué aconsellant als seus joves i llestos amics, el següent:

• Deseu la troballa i tornem a la clínica forense perquè el doctor l’examini.

Així va ser com tornaren aquella tarda i en acabar d’analitzar-la, en Simon Almond certifiqués que el culpable era l’Anthony Disney. Les empremtes de la daga pertanyien al senyor Disney.

Tornaren amb un grup d’agents especialitzats en operacions policials contra delinqüents assassins, al casull on hagueren trobat el coltell i esperaren que es fes fosc per a poder atrapar l’homicida perillós que havia sigut el causant de les quatre morts que havien succeït en dos dies.

Fou a les deu del vespre, quan en Disney tornà a recollir la navalla, no se la va trobar i Scotland yard el detingués. Felicitaren al grup d’adolescents que havien trobat el ganivet i els convidaren al sopar de celebració per haver acabat de resoldre el cas que tant els havia ocupat!