HOMICIDI A LA MANSIÓ DELS HAGGARD

HOMICIDI A LA MANSIÓ DELS HAGGARD

En Frank Haggard -un Lord anglès- que vivia a Southampton amb la seva esposa Jennifer Fleming -la Duquessa de Yorkshire-, havien convidat als senyors Bakerson, a la festa d’aniversari de noses que celebrarien aquell diumenge 17 de desembre de 2017 a les nou del vespre.

Faltaven unes hores per anar cap al palauet que tenien als afores de la ciutat esmentada anteriorment. La Lilybeth Moritz preparava l’exquisit gall d’indi que li havia tocat preparar i l’intendent Bakerson, desava els equipatges al cotxe familiar -un volkswagen “Beatle” de color blau fosc-, al porta-equipatges amb l’ajuda del seu fill Aaron Andrew. Marxaren quan passaven deu minuts de tres quarts d’una i arribaren al casalot dels Haggard vora les set del vespre.

En arribar-hi, en Frank Haggard els va rebre amb la seva muller a l’entrada i els ajudaren a portar les maletes a les habitacions on dormirien.

A dos quarts de nou, començaren a sopar i a les nou -un cop s’acabaren l’últim àpat del dia-, encetaren la festa amb un tango. L’Aaron Andrew i els seus amics s’ho miraven des de les seves cadires que hi havia a l’altre banda de la pista, prop de les taules on havien sopat.

La Jennifer Fleming, marxà al seu dormitori excusant-se ja que tenia un fort mal de panxa i s’estirà al llit per a dormir.

A mitja nit, en George Bakerson sentí uns crits que venien de l’habitació del matrimoni Haggard. Trucà a la porta però com ningú contestava la tirà a terra amb l’ajuda de son fill. Trobaren el cos de la Duquessa, estirat al llit dessagnant… Algú l’havia assassinat.

Avisaren a les autoritats mentre començaven a investigar. Descobriren l’arma del crim: un ganivet tacat de sang que pertanyia a la família Haggard amb una inscripció al mànec: “Alea jacta est”. Què significava allò? Segurament en Frank havia estat el causant, però abans haurien d’interrogar als sospitosos i que el forense analitzés el punyal i el cadàver de la pobre senyora Haggard.

Arribaren en breu, encapçalats pel comissari Johnson, que els preguntà què havia passat per haver-lo despertat aquelles altes hores de la nit.

• Hem trobat a Lady Haggard, assassinada al llit del matrimoni Haggard.
• A quina hora, intendent Bakerson?
• A les dotze de la nit.
• Interrogui amb l’ajuda del seu fill Aaron, tots els sospitosos fins que algú confessi que es el culpable del crim.

Es posaren a preguntar un per un, què havien fet entre les deu i les dotze i arribaren a la conclusió que havia estat algú de fora.

El doctor Simon Almond determinà que les empremtes que havia deixat l’homicida a la daga, pertanyien a en Charles Manson, però ell estava tancat a San Quentin… Per tant, l’autor del crim, havia sigut algú que coneixia a en Manson i que ho havia fet perquè en Charles li ho havia encarregat.

Buscaren als arxius internacionals, però cap coincidia com a còmplice d’ell excepte l’Anthony Disney -però en Disney havia estat arrestat i condemnat pel jutge que havia dut el misteri McJagger-. De totes maneres, l’anaren a veure aquella matinada.

Estava tancat en una cel·la humida, al soterrani de la seu central d’Scotland Yard de Londres, esperant que el jutge decidís què fer amb ell.

• Bona nit tingui, senyor Disney. Què ha fet entre les deu i les dotze del vespre?
• M’ha vingut a veure un company d’en Manson, que segons ell m’ha explicat que s’havia entrevistat amb el seu excompany i m’ha demanat el coltell de la família Haggard, que feia uns anys l’havia robat en el robatori que es va cometre a la casa senyorial de Lord Haggard.
• Li ha donat?

S’ho va pensar durant uns minuts. Mentre ell meditava sobre què respondre, li oferiren una infusió.

Tot seguit, amb severitat i fredor, va respondre a la pregunta que definitivament els va portar a la conclusió que ell no era el criminal que estaven buscant.

Tornaren a l’escena del crim, just a temps perquè el forense acabés d’analitzar l’arma homicida i determinés el següent:

• Les empremtes de la daga, no són les d’en Disney ni les d’en Manson… Són les d’en Frank Haggard.

Era evident que si ell n’era el responsable de l’homicidi, hauria comprat uns bitllets d’avió per a ell i son còmplice per al vol xàrter que s’enlairaria de l’aeroport de la capital anglesa, el jorn del dia 18 de desembre de 2017 a les 9 del matí.

S’encaminaren cap allí i el detingueren quan estava a punt de pujar al jet de l’aerolínia “Ryanair”. Per fi havia acabat tot i un delinqüent més passava a mans de la justícia del Regne Unit.