L'HOMICIDI DEL SENYOR COOPER (ASSASSINAT A LES 3:00 am)

L'HOMICIDI DEL SENYOR COOPER

(ASSASSINAT A LES 3:00 am)

Va arribar a casa, desprès d’un llarg i dur dia de treball, quan passaven deu minuts de les sis de la tarda. Va aparcar el seu cotxe -un volkswagen “beatle” de color blanc amb franges de color blau i vermell i un número dels anys 50 (el 53)- a prop del seu xalet situat dalt d’un penya-segat als afores d’Ipswich i entrà al menjador desprès de posar la seva americana de cuir al penja-robes.

La seva esposa -na Sara Cooper-, el va rebre amb una calorosa i romàntica abraçada i tot seguit el guià cap a la taula on ja li havia servit la sopa fumejant que es prendria per sopar.

A les onze del vespre, anaren a dormir fins que fos el trenc d’alba del dissabte 2 de desembre de 2017.

Unes quatre hores més tard, va sentir un soroll que el despertà. Venia del soterrani… Baixà a comprovar qui era l’intrús que es disposava a molestar-lo d’un son molt profund i en veure que estaven robant el cofre dels seus records d’infància on tenia guardat el tresor que estaven cercant els militars (el qual havia sigut de la corona anglesa), ho intentà aturar però no va poder ja que un dels lladres portava un fusell i li disparà el tret mortal que el va fer caure a terra mort.

Al matí següent, la seva muller anà a buscar una caixa de préssecs que tenia al celler i en veure el cadàver del seu moribund marit, avisà a la policia. No la cregueren i decidí baixar a Londres a buscar un detectiu privat que li oferís els seus serveis per a resoldre aquell horrorós cas.

Devien ser les deu del matí, quan la senyora Cooper trucà a la porta dels senyors Brewster. Aquests, vivien en una barriada… Un dels barris més antics de la capital anglesa: Chelsea.

El fill de la família Brewster l’anà a obrir. Aquest era un adolescent de cabell i ulls castany foscos, alt i fort però prim; que treballava com a detectiu privat pel senyor Harry Powell juntament amb els seus col·legues John Moore, els germans Davis (Martin i Derek) i els germans Stewart (Peter i Anne). Vivia amb el seu pare George (que era el carter del barri) i sa mare Lilybeth Lucy Murphy (la secretària d’en George). Havia nascut el 22 de desembre de 2001 i es deia Aaron Arthur; però tothom li deia Aaron.

En veure que es tractava d’una senyora que rondava els 50 anys, d’aspecte afable però amb aires de tristor, la convidà a passa i tot seguit tancà la porta.

Un cop varen ser a la sala d’estar, la senyora Brewster li serví una tassa de te que l’acceptà amb molt de gust.

Tot seguit la senyora Cooper començà a relatar-li com havia anat tot; des del començament. Quan li ho acabà d’explicar, el fill dels Brewster li preguntà:

• Què ha fet quan l’agent no l’ha cregut?
• He baixat a Londres per a cercar un investigador que accepti el meu encàrrec. Vull esbrinar qui l’ha mort.
• Em faria el favor d’acompanyar-nos al meu pare i a mi a casa seva per a poder començar a explorar l’escena del crim?
• Sí.

La senyora Sara Cooper i ell, s’assegueren al darrere mentre que son pare s’assegué al davant, conduint el Simca 9 que s’havia comprat; i és que la família Brewster tenia dos cotxes: un Simca 9 i un Simca Solara.

Conduïren durant una bona estona, fins que na Sara Cooper va dir al senyor Brewster que girés cap a la dreta.

Arribaren en breu a la casa dels senyors Cooper i un cop hagués desconnectat l’alarma, entraren pare i fill per a començar a investigar. Pujaren al dormitori del matrimoni Cooper… En Frank era un fan del Manchester City ja que tenia els pòsters de totes les victòries del seu equip preferit, enganxats a la paret.

Baixaren al soterrani -guiats per la senyora Cooper-, però en entrar i veure que el cos del seu home apunyalat havia desaparegut, trucaren a Scotland Yard.

Van venir tres agents armats amb pistoles i entraren per a cercar pistes amb el fill dels senyors Brewster. Trobaren la suposada arma del crim: no era un ganivet com havia suposat l’Aaron, sinó un revòlver americà que disparava bales de fogueig.

Se l’endugueren per analitzar-lo i al cap d’unes hores, l’Aaron va rebre els informes policials amb les empremtes del culpable: en William Jonnathan McGregory. Feia uns quants anys que estava en cerca i captura perquè havia tingut tractes amb uns senyors de la màfia italiana i havia estafat uns 600.000.000£ al govern anglès.

Al cap d’uns dies -fou el dia 17 de desembre de 2017-, trobaren el difunt Frank Cooper, prop del llac d’Inverness -conegut com a llac Ness-. Havia sigut descobert per uns excursionistes estrangers que acampaven per allí a prop i un d’ells, en anar a buscar aigua, se’l va trobar surant a les profundes aigües del llac.

El forense determinà que havia estat apunyalat per en William McGregory i disparat per un còmplice seu. La bala havia estat la que li havia causat la mort a l’acte. La ferida del punyal, l’havia fet en William per darrere.

Quedaren els sis amics adolescents, en que es reunirien aquella nit al boscam que hi havia a prop del domicili on havien mort al senyor Cooper per a parar-los un parany, car la senyora Cooper havia rebut una carta del senyor McGregory que deia el següent:

«Des de l'infern,

Senyora Cooper; li adjunto la meitat d'un ronyó que vaig prendre del seu home i que he guardat per a vostè. L'altra part la vaig fregir i me la vaig menjar, estava molt bona. Li puc enviar el ganivet ensangonat si s'espera un xic. Signat: atrapi'm quan pugui senyora Cooper.»

S’assemblava, segons el comissari Wright, a la carta que havia escrit feia ja dos segles aproximadament en “Jack l’esbudellador”. En William Jonnathan McGregory era el seu rebesnét i com coleccionava les cartes que son rebesavi havia escrit a les seves víctimes, col·legues i policies, era fàcil poder-ne copiar la cal·ligrafia canviant-ne algunes lletres per a canviar el nom del destinatari.

En George Brewster els acompanyà amb molt de gust i un cop varen haver-se posat cada un a la seva posició, esperaren que fos el moment d’actuar.

No es presentà fins que passaven tres quarts d’hora de mitjanit. Va ser quan en Peter el descobrí amb un còmplice seu intentant entrar al casull de la senyora Cooper per la finestra del seu dormitori però no podia, car estava tancada amb clau.

Arribaren dos cotxes patrulla i una moto conduïda pel comissari Atwood Adam Wright acompanyat pel detectiu Harry Powell que saltà i s’hi tirà a sobre seu per evitar que s’escapés altre cop de les mans de la bòfia anglesa.

Felicitaren al grup de joves que havia fet guàrdia fins la una de la matinada i tornaren cap a casa a descansar.

El 18 de desembre de 2017, l’homicida i el seu ajudant, passaren a mans del jutge d’instrucció que els condemnà a perpètua. Descobriren gràcies a l’FBI -que havia estat al corrent de tota la investigació policial d’Scotland Yard sobre el misteri Cooper-, que en William McGregory i el seu company havien sigut membres del grup d’assassins d’en Charles Manson.

Celebraren en un sopar de gala, que s’havia acabat tot per fi i tornaven a la normalitat!