ABBOTT BAILEY I EL CRIM D'ADOLF VON MERKEL

ABBOTT BAILEY I EL CRIM D'ADOLF VON MERKEL

L’Abbott Bailey, ja tenia quinze anys. Era fill de l’Atherton i la Sophie Bailey, una parella d’escriptors anglesos, els quals vivien a les afores de Londres.

El senyor Bailey, tenia trenta-nou anys tot i que tenia l’aspecte físic mes jove: el cabell castany, bigoti marró clar, ulls foscos i petits, alt i fort però prim i musculat. Aquest, quinze anys enrere, havia sortit pels mitjans de comunicació universals, ja que havia estat guardonat amb la medalla honorífica dels exèrcits anglès i austrohongarès, per haver resolt el crim de l’hereu a la corona austrohongaresa Francesc Ferran d’Habsburg.

La Segona Guerra Mundial, estava a punt de començar. Les forces aliades (les de l’Entente), asseguraven que el conflicte bèl·lic duraria un mes o dos, igual que l’altre cop, però les de l’Eix, s’oposaven. Aquestes últimes, volien fer d’aquesta guerra, l’apoderament del mon, i ho van aconseguir… La Segona Guerra Mundial, duraria fins l’any 1945.

L’Abbott Joseph Bailey, (Joseph pel seu besavi, el qual havia lluitat amb el bàndol anglès durant les Guerres Napoleòniques), estava amb els seus pares a la casa pairal que tenien al continent africà des de feia ja, uns quants anys.

La mansió, era molt gran… Estava situada al mig de la Sabana, a trenta quilòmetres de la capital d’Egipte. Tenia quinze habitacions, repartides pels tres pisos de la casa senyorial. Decorada amb tapissos de vidre, incrustats a les parets, la feien mes alegre, com l’arc de Sant Martí.

El menjador era ampli. Feia mes de sis-cents metres quadrats, repartits de la següent manera: al nord, la taula on els convidats que tenien aquell dia, esperaven impacients, els comensals. A la dreta, una taula mes petita, que al voltant d’ella hi havia cadires repartides de mes gran a mes petita (per ordre d’edat) i així poder escoltar la ràdio o veure el televisor.

A les nits de tempesta, com no estaven a prop de la ciutat d’El Caire, si tronava o queien llampecs, es quedaven sense corrent elèctrica i per tant, havien d’encendre les espelmes per poder-s’hi veure-hi mes be i donaven un toc mes romàntic.

Al diari d’aquell dia, Winston Churchill, el Primer Ministre britànic, avisava a alemanya, que en qualsevol moment, Adolf Hitler, el president alemany convocaria els humils ciutadans de la República d’Alemanya, perquè agafessin els fusells i anessin a la guerra per defensar la bandera (l’emblema de la nació) i la seva dolça pàtria.

En llegir aquella notícia, avisà als seus pares, els quals, es presentaren ràpidament per veure el que acabaven d’escoltar de la boca del seu fill Joseph.

L’Atherton, aquell majestuós dia d’estiu de 1934, va rebre la trucada d’una tal Anne Von Merkel, la qual denunciava l’homicidi del seu marit, l’Adolf Von Merkel, un General de l’exèrcit alemany.

Segons les dades que havia demanat que li contestés, tenia uns cinquanta-tres anys, fumava pipa i tenia tres fills… L’Arthur, en Bill i l’Alban Von Merkel. Aquest últim, era ministre d’interior. Els altres dos germans, eren Coronels de divisions diferents de l’exèrcit. L’un, de la divisió aèria i l’altre, de la marítima.

La familia Bailey, es posà en marxa cap a Berlín i així resoldre el misteri que a l’Atherton se li havia presentat.

L’avió aterrà a les vuit del matí i anaren directament a l’apartament de la clienta que se’ls havia presentat sobtadament. La denunciant, es tractava d’una dona alta, de cabell blanc i d’ulls blaus. Estava bastant grassa tot i que amb l’exercici que feia cada dia, havia aconseguit rebaixar el seu pes.

Aquell dia, feia seixanta anys. Això indicava que es portava amb el seu home uns set anys de diferència.

L’Abbott i l’Atherton s’assegueren i la començaren a interrogar. De mica en mica, entenien de que anava el misteri fins a tal punt de sospitar d’en Bill Von Merkel.

Al matí següent, citaren als principals sospitosos del cas i els interrogaren un per un fins que descobriren qui havia estat.

• Senyora Von Merkel, què va fer entre les dues i les tres de la tarda del dia 18 d’agost de 1934, és a dir, de fa dos dies?
• Estava amb els meus sogres i fills, a la masia, celebrant que havíem collit les hortalisses i que Hitler, havia arribat al poder.
• Moltes gràcies, però qui ho pot demostrar?
• En Bill, l’Arthur i l’Alban Von Merkel.
• Moltes gràcies de nou.

Llavors, en Joseph començà s’afegí a la conversa:

• Pel que tenim fins ara, l’assassí de la víctima menteix en uns certs punts que cal revisar. El meu pare Atherton els recitarà.
• Senyors… Benvinguts una vegada mes, en aquesta reunió que hem convocat per avui. La criminal és l’Anne, la qual, amb els seus tres fills, matà al seu marit, perquè s’oposava a la victòria de Hitler i li posava les banyes amb la seva secretària de vint-i-tres anys, la senyora Marie Sanders.

La policia, un cop s’acabà la xerrada i l’interrogatori, entrà ràpidament i els arrestà als quatre, pel crim del General Von Merkel. Ja tenien un altre descans fins al pròxim cas.

L’Abbott Bailey, al cap d’uns dies d’haver arribat a Londres, quedà amb la seva novia.

Anys mes tard, es varen casar sota la llum de la lluna d’un dia com aquell 22 d’agost de 1934.

Abbott Bailey