UNA AMISTAT SUGGESTIVA

UNA AMISTAT SUGGESTIVA

En sortir de l'escola, l'Arnau Albert De Ballesol Martorell, es dirigí cap a casa seva per dinar i en acabat estudiar per l'últim control del trimestre.
Un grup dels nois de sisè de primària s'aproparen cap a l'Arnau. En un primer instant, semblava que portéssin bones intencions però mes tard, quan ja estaven a un metre de distància, el començaren a insultar.
L'Arnau fugí corrents, adonant-se que un amic seu havia arribat en veure que estaven insultant al seu amic Arnau... Era en Joan Mataconills, un jove de setze anys, un any mes gran que l'Arnau, el qual el conegué feia ja uns quants anys enrere.
El fill del senyor De Ballesol, havia nascut el 22 de desembre de 2001. Tenia el cabell castany fosc, ulls de color mel, alt i fort. A ell li encantava escriure i ajudar als seus amics, en els estudis, si no entenien el que els professors de l'institut on anaven els ensenyaven.
Quan va arribar a casa i el seu pare Jordi i la seva mare Listur, veieren els morats que tenia a la cara, decidiren anar a parlar amb el director de l'escola. Ja era la tercera o quarta vegada que arribava a l'apartament i li veien morats a les galtes i al front, mentre que el seu fill plorava com un gat solitari en un desert sense aigua ni menjar.
Al matí següent, despres que l'Arnau entrés a classe, el seu pare i la seva mare, anaren directes cap a la porta del despatx del responsable de l'instiut.

– Ja és la tercera o quarta vegada que el nostre fill Arnau, arriva a casa ple de cops i plorant.

– No passa res. Ja parlaré amb el grup que el molesta quan surt del cole... De fet, son nens.

– Ja, però tres vegades... Potser es millor que els controleu i els expulseu, no?-Preguntà Listur.-

– Para, amor... Ha dit que parlarà amb ells. Ja vindrem quan ens truqui.
Dos dies despres, en Jordi va rebre la trucada del cap d'estudis, anunciant que anéssin de seguida a l'institut. Segons l'Arnau amb el testimoni de Joan Mataconills, aquells nens de sisè, l'havien tirat per les escales d'entrada de l'edifici, desprès d'emputxar-lo. Havia acabat a l'hospital amb una infermera i la mateixa tutora de curs, posant-li cinc punts.
En Jordi De Ballesol, en veure el seu fill estirat al llit de l'habitació que li havia tocat, parlà amb la seva muller, la qual hi va estar d'acord en posar una denúncia al grup que el molestava constanment.
L'escola els ajudà en el procés judicial i obrí a aquells alumnes de sisè, un expedient disciplinari.
Ja era el quart cop que l'havien hagut de portar a urgències al Centre d'Atenció Primària, de la petita localitat de Sant Pedor.
Un cop posada la denúncia contra els nens, la policia descobrí que aquests mateixos xiquets, havien dut a terme, un robatori a la subcursal de Banc Sabadell, a Manresa.
Com de costum, l'Arnau es va adonar qui era el seu millor amic... En Joan Mataconills, el qual l'havia defensat en d'altres vegades que tingué problemes. Els seus pares li suggeriren que es fes amic d'en Joan, el qual estava sol, car no tenia pares perquè aquests, havien mort en un accident de cotxe i vivia a casa dels seus oncles. Va fer-los cas. Era una amistat suggeridora que tenia un bon preu... En Joan, per fi tindria un col·lega i l'Arnau tindria un amic de confiança. S'ho havia ben merescut, en Mataconills, despres de tants cops d'ajuda que li havia donat. L'Arnau estava feliç. Per fi s'havia adonat en qui podia confiar. Era una amistat molt suggeridora.

El cas, es que l'Arnau Albert De Ballesol, havia descobert que l'amistat, es el tresor mes preuat de la vida que t'ha donat l'Ésser creador de l'univers. Un mes mes tard, va conèixer una noia molt bonica i alegre, simpàtica i carinyosa, la qual es deia Mar Girondí Caltamar, la qual havia entrat nova a la E.S.O., al mateix curs que ell, de la qual, bojament s'enamorà. Fou el primer amor d'infància que tingué! De seguida que el seus amics Pere i Alba Sanchís (fills dels seus padrins), ho descobriren, el felicitaren.