EL DIA QUE LA MORT VA VENIR-LA A VISITAR
Fou un dia d’agost de l’any 2018. Era un jorn nítid i el sol resplendia com mai ho havia fet, a la gran ciutat de París. Com cada estiu, els carrers de la capital francesa, estaven plens de gom a gom. Ella vivia al carrer Albert Lebrun número 8, en un àtic d’aquell vell edifici que als turistes els semblava atractiu.
La Shantal Marchant, era una dona d’uns setze anys d’edat, era filla d’en Damien i la Dafnée Marchant, una parella de polítics del parlament francès que estaven de viatge a Brussel·les. Ella, la Shantal, tenia un nòvio de la seva mateixa edat que vivia a Lyon, però passava les vacances amb els seus pares a París -durant els mesos d’estiu-, que es deia Amédée Alain Boissieu; nascut el 22 de desembre de 2001, cabell castany fosc, ulls marró mel, alt i fort; i era l’amic inseparable del fill del comissari de la gendarmerie Joffrey Jean Bourgeois i de la tinent Léonore McOglly anomenat Assetou Bourgeois. Curiosament, els dos havien nascut el mateix dia i al mateix any.
Aquell dia, havien quedat a la plaça Antoine Descartes, per prendre un cafè i fer petar la xerrada. Tot correcte fins aquí…
El que va passar aquella nit, desprès de sopar, Dafnée Marchant, va morir assassinada a mans del seu marit Damien, ja que la seva muller li posava les banyes amb Joffrey Jean Bourgeois.
Al matí següent, el pare de la Shantal, li ho va explicar tot i va amenaçar-la de matar-la a ella també, si ho explicava a la policia.
La Shantal, en saber-ho, ho va comentar a l’Assetou Bourgeois que va explicar-li a son pare el que havia succeït i ell, obrí una investigació per determinar qui era l’assassí de la seva amant.
Va viatjar a Bèlgica per interrogar al sospitós principal i poder extreure’n dades importants. Estava allotjat a l’hotel Baptiste Favre -que estava al centre- i per tant va haver d’agafar un metro que el dugués allí. Situat al costat d’un cinema, estava construït l’hotel.
Va pujar amb ascensor i en arribar-hi, trucà a la porta. Va obrir-la i va fer-lo passar.
- Investiguem la mort de la seva esposa.-. Digué en Joffrey.
- Què li ha passat?
- L’han assassinat i creiem que es vostè, però abans hauríem de fer-li unes preguntes.
- Endavant!
- Què va fer el dia del crim, entre les dotze i la una de la matinada?
- Estava aquí, discutint amb ma esposa.
- Què va fer en saber que sortia amb un altre?
- Vaig anar-me’n.
- A on?
- A la cuina?
- Perquè? Quina necessitat tenia d’anar a la cuina?
- Necessitava agafar un ganivet i matar-la.
- Ho va fer?
- No. Em vaig trobar al meu secretari i vam anar a prendre un te a la cafeteria.
- D’aquí a uns moments, tindrem les empremtes del punyal i sabrem si ens diu la veritat. Ho pot confirmar el seu secretari?
- Sí.
En Joffrey va eixir de l’habitació d’en Marchant i anà a la seva on es trobà a la forense que vestia una faldilla molt elegant. No s’ho va pensar-ho dos cops… S’hi va tirar a sobre seu i la va petonejar. No li importava la seva reputació com a policia. Van follar sense parar, tota la nit, fins a trenc d’alba.
Allò si que era vida!
El coronel Jean Sartre, trucà a la porta, portant-li els informes i ell va obrir. En llegir que les empremtes pertanyien a en Damien Marchant, va anar-lo a visitar, però no el trobà al dormitori. Va ser uns mesos mes tard, que uns excursionistes el trobaren penjat d’un arbre que estava al mig del camí, per una corda.
Els resultats foren la decepció d’en Joffrey… S’havia suïcidat.
 | ||
| Cotxe patrulla del comissari de la gendarmerie i de la tinent de la gendarmerie Joffrey Jean Bourgeois i Léonore McOglly |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.