L'HOMICIDI DE TORRELLOPS

L’Arnord Buslaguer (el fill de setze anys (22-12-2001) de l’inspector en cap de la gendarmérié Jean George Buslaguer i de la comissària dels mossos d’esquadra a Torrellops Eulàlia Elisenda Martinqui), un adolescent de cabell castany fosc a rínxols, ulls marró mel, alt i fort (estudiant de 1r de batxillerat) que li agradava escriure relats policíacs, llegir llibres de sir Arthur Conan Doyle i investigar casos en el seu temps lliure, amb la seva xicota Mar Harmonia Gongí, estava assegut a la cadira de l’habitació de casa seva, repassant l’interrogatori de la nit anterior.

La senyora Gómez, era una dona de mals averanys que cada vegada que hi havia un assassinat, els veïns del seu barri, sospitaven d’ella. S’ajuntava amb el cap de la màfia espanyola Antonio Belgrado (un polític corrupte que robava diners de l’estat, per poder pagar-se els tripijocs que tenia amb altres mafiosos com ell), amb lladres de petits comerços i sobretot amb el mateix besnét de Jack l’Esbudellador.

Com tenia vacances, va decidir anar-la a veure per enèsima vegada i així poder treure’n alguna cosa de clar. Sospitava d’ella, però no ho tenia clar. Per això, abans de precipitar-se i anar-hi, va tornar amb la seva novia cap al lloc del crim i buscar alguna pista que els ajudés a desemmascarar el culpable.

En arribar-hi, s’hi posaren a treballar, però com s’estava fent fosc, decidiren deixar-ho pel matí següent.

A mitjanit, es va aixecar per anar a beure un got de llet i trobà un missatge al contestador del mòbil de sa mare. Va comprovar de qui era i s’adonà que pertanyia a Sara Gómez. La trucà per comprovar si estava a casa i ella l’agafà al cap d’uns minuts.

• Digui?
• Sóc l’Arnord Buslaguer.
• Qui?
• El fill de la comissària Martinqui.
• I perquè em truca aquestes hores de la nit?
• Perquè he vist un missatge seu al contestador.
• Vingui de seguida… He vist a un home que intentava entrar a casa meva i tinc por…
• De què?
• Que em matin igual que assassinaren al marit d’una veïna meva.
• Ara anem cap allà, en breu que poguem.

Quan va acabar de dir açò, tornà al llit pensant-se que eren cabòries de la senyora Gómez, car era una dona de vuitanta anys. A les tres de la matinada, va llevar-se ràpidament, en sentir el telèfon del menjador.

Baixà els graons d’una fusta de pi vella, de dos en dos i despenjà l’auricular just a temps! A l’altre banda, hi havia la veu d’espant del tinent Artur Barceló. Deia que la comissària Eulàlia Martín, es dirigís urgentment cap a l’escena d’un crim que acabava de succeir entre la una i les dues de la matinada, a casa de na Sara.

Avisà a sa mare, que es despertà quan sentí les paraules “crim” i “tinent Barceló”, de boca del seu fill Arnord.

L’inspector en cap Jean George i la comissària Buslaguer, es posaren els seus respectius uniformes i sortiren de la seva dolça llar (situada al carrer Tossol número 19 de Bellaterra), com si el diable els empaités per darrere, amb la seva forca de tres punxes que cremaven a tort i a dret.

Arribaren amb el seu fill Arnord i la seva xicota Harmonia i s’hi posaren a investigar. Un dels millors agents, trobà l’arma del crim, encara gotejant, en un dels arbusts del pati comunitari de l’edifici on havia viscut la senyora Gómez.

El dugueren al laboratori i el forense Albert Caucas, els va dir que pertanyien a Antonio Belgrado.

L’adreça del senyor Belgrado, els va fer saber el sergent Perau Saugar (d’uns anys més petit que l’Arnord i un molt bon amic seu).

Coincidia amb un casalot del segle XIX, al barri vell de Tarragona. Amb les seves bicicletes que tenien a la casa d’estiueig de Torrellops (la població on s’havia comès el crim) i un cotxe patrulla que els seguia com a protecció d’un possible assalt, arribaren a Can Cunitense a les 12 del migdia del dia 18 d’agost de 2018.

Baixaren dels vehicles i trucaren a la porta. L’Antonio, els obrí gratament, fent-los passar.

• Passeu, passeu, que us serviré un te.
• Què va fer el dia 16 d’agost de 2018 a la una de la matinada?
• Estava a casa d’una amiga meva a Torrellops.
• Queda detingut per l’assassinat de la senyora Gómez!

Per fi havia acabat tot i podien gaudir d’un estiu tranquil, que l’ancaraven amb un cas dels més difícils, resolt amb eficàcia i astúcia, ja que s’escapà de les mans del tinent Barceló, però l’aconseguiren detenir.