UN ROBATORI VIOLENT

UN ROBATORI VIOLENT

El capità Assetou Bourgeois, entrava a comissaria pensant en que li tocaria fer aquell dia. Tots s’apropaven i el saludaven, però ell com si res, feia la seva fins que Thérèse Rousseau s’apropà amoïnada i li va dir:

• Acaben de robar a un banc i han mort al seu propietari.
• Ara vaig cap allà. Tú ves-hi amb en Jean Luc Mattieu.
• D’acord. Ara hi vaig. Què et passa?
• Res. No em passa res.

En mitja hora, va ser-hi al lloc del crim. Es va prendre un cafè i amb l’inspector Pierre Lombard i el coronel Jean Sartre, agafà un cotxe patrulla (el seu) i s’hi presentà en breu. L’home assassinat es deia Marco Lamborgini. Era italià però s’havia instal·lat allí des de feia uns quants anys. Hi havia un testimoni que semblava trist pel crim que s’havia comès. S’apropà i li va començar a fer preguntes mentre la seva esposa investigava com i quan havia mort.

• Com es diu?
• Sóc la Natalie Rousseau.
• Quants anys té?
• Vint-i-cinc.
• Està casada?
• No. El meu marit va morir va uns mesos. Per tant estic vídua.
• Té germanes?
• Sí. La teva esposa.
• Tenia enemics, en Marco?
• Sí. El seu pare, des que s’havia negat a casar-se amb la dona amb qui l’havien obligat a comprometre’s.
• A on viu?
• A París, però té una casa a Bordeux.
• Molt bé. Però a quin carrer?
• A l’avinguda Renné Descartes número 105.
• Moltes gràcies.

Va demanar l’hora en que s’havia comès l’homicidi i de seguida que la va saber, demanà al coronel que l’acompanyés i als seus dos amics, que li preguntessin a on havia estat i amb qui, per així saber si tenia quartada o no. Mentrestant, ell i en Jean Sartre, es dirigiren cap a l’adreça obtinguda. Era una casa de planta baixa, a una de les urbanitzacions de la capital de departament. Molt antiga però per dins reformada, era la llar on estava passant les vacances en Luka Lamborgini. Era propietari d’una empresa que fabricava cotxes i era molt ric. Havia estat arrestat per haver participat en diversos robatoris. Era un home molt perillós.

Baixaren del cotxe i trucaren a la porta. Ell els obrí i va guiar-los cap al seu despatx on estava redactant un informe que havia d’entregar aquell dilluns.

La seva esposa estava a la cuina preparant patates i carn a la olla per dinar, amb unes croquetes de melmelada per postres.

Va servir-los una tassa de te i mentre se la bevien, els preguntà a què era degut la seva inesperada visita. En saber que en Marco estava mort, es posà a plorar i el capità Bourgeois li proporcionà un mocador de paper que tenia a la seva butxaca del pantaló.

Mentre l’Assetou li feia les preguntes de sempre, el coronel Sartre va rebre un missatge amb les empremtes del punyal i les pertinences robades… En total costaven uns 10.000€.

Eren seves. Per tant, encara que ho negà tot, el deteniren. Tenien les proves suficients per fer-ho.

• Què va fer el dia del crim del seu fill?
• Estava aquí amb la meva esposa.
• Ho pot demostrar?
• Sí.
• Segur que estava aquí entre les onze i les dotze del vespre?
• Sí.

La seva esposa ho va negar. En realitat segons la secretària (que també estava implicada ja que en Marco li havia posat les banyes amb un altre noia), va informar-los que havia estat amb ella acabant de revisar les dades bancàries.

El detingueren i ho celebraren. Per fi havia acabat tot i aquell delinqüent tornava a estar entre reixes.