ASSASSINAT EN PLENA CURSA

ASSASSINAT EN PLENA CURSA

L’Amédée Tanguy Bourgeois, havia deixat fa poc a la seva esposa definitivament i s’havia traslladat a Touluse, per esdevenir capità d’aquella comissaria. N’estava fart de ser subtinent i estar sota les ordres del seu germanastre Antoine Jerôme Bourgeois -ja que l’Assetou Bourgeois, havia mort en un accident de trànsit i la seva mare havia dimitit perquè ja no volia continuar ni un segon mes, a la policia de l’estat-.

Els seus nous companys, el convidaren a veure una cursa de les olimpíades i així celebrar la benvinguda del seu nou col·lega i dirigent de les dependències d’allí. L’altre, havia marxat pocs mesos abans de la seva arribada, perquè volia formar una família amb qui poder compartir moments de felicitat i la feina li ho impedia.

Es va celebrar a l’estadi, del club de futbol, de la ciutat. L’àrbitre va donar el tret de sortida i al cap de cinquanta voltes, un dels participants va caure a terra, mort.

Les autoritats, arribaren de seguida, sense comptar el grup d’homes, encapçalats pel capità Bourgeois. Aquest, descobrí que havia estat assassinat durant la prova. Segurament, devia tenir relació amb allò i amb el corredor. L’assassí seria algú dins l’entorn de l’atleta James McHuck.

La causa de la mort, havia estat un impacte de bala que pertanyia a una escopeta de caça de calibre deu.

Tornaren a comissaria i s’hi posaren al dia. Ja tenia un nou cas que requeria urgència, perquè es pogués acabar la carrera.

Varen rebre una trucada del culpable i l’Amédée va agafar l’auricular:

• Treu el nas de sobre, cara de babau! Ha sigut el seu oncle, que també és un esportista d’èlit i es diu Gregory McHuck.
• Sóc el capità Bourgeois. Amb qui parlo?
• Amb un dels jutges de meta. Em dic Luka Pueyrredón.
• Sap si ha participat, el sospitós també?
• Crec que sí.
• D’acord. L’espero aquí perquè ens pugui fer el retrat robot.
• Ara vinc.

Dit i fet. Mitja hora després, en Pueyrredón, ja entrava per la porta vestit amb elegància i a sota, portava les fitxes de tots els participants.

Demanà per l’Amédée i ell sortí del seu despatx, ben uniformat, per atendre cordialment en Luka Pueyrredón. Ell era un home de negocis, que durant el seu temps lliure es dedicava a fer d’àrbitre i aquell mes d’agost, li tocava participar als Jocs Olímpics.

S’assegué en una cadira i mentre es bevia un cafè amb llet, el capità Tanguy anava fent la cara del suposat assassí. Resultà al final, doncs, tenir càrrecs que el culpabilitzaven per haver sigut l’autor de petits incidents com atracaments al carrer, de bosses de mà. Mai l’havien condemnat per assassinat i sempre que sortia, tornava a fer de les seves.

La víctima en canvi, tenia deutes amb el seu tiet, ja que li devia molts diners i no li volia tornar-los-hi. Ja tenien el mòbil.

Com era que el visitant, havia deixat participar a en Gregory? Si estava n’estava al corrent de quasi tota la vida dels participants, la llei estipulava no deixar participar als delinqüents i ell ho havia fet. Per quin motiu? O és que ell, també n’era el responsable?

• Em va amenaçar, que si no el posava a ell també, jo posaria en risc la vida de la meva família. Com no podia fer res, car em va dir de no dir res a la policia, ho vaig haver de fer encara que no hi estava d’acord.
• I en saber que volia cometre un homicidi contra el seu nebot, què va fer?
• Em va donar una pistola i el vaig haver de cometre jo.
• Quants diners li va donar?

La resposta era evident… 10.000€ per fer-ho. Era una barbaritat dur a terme un crim, si és que no tenia ell també, deutes pendents amb algú que coneixia bé.

• Perquè va acceptar 10.000€ a canvi de fer això?
• Perquè tenia deutes amb el teu germanastre i els volia solucionar d’alguna manera.
• A on viu en McHuck?
• A Londres, però s’està en un hotel de Bordeux.
• Moltes gràcies.

Va detenir-lo i amb l’ajuda de dos agents més, es dirigí en breu cap al lloc esmentat anterirorment, per així arrestar-lo i que es tornés a celebrar l’olimpíada.

Fou molt dur, perquè els va apuntar, però el capità Bourgeois, fou més llest que ell i demanà reforços mentre els altres tres policies intentaven negociar amb ell.

Com era una urgència, els enviaren i al cap de cinc minuts, dos cotxes mes, arribaren al lloc on el dia 19 d’agost de 2040, es produïa la detenció del crim de l’atleta més gran del món.

Per fi, va tornar tot a la normalitat i varen poder veure altre cop, aquella cursa tan esperada per tots els francesos.