HOMICIDI A MONTÉLIMAR

HOMICIDI A MONTÉLIMAR

L’Antoine Arsène Boissieu, desprès de casar-se amb la Magalie Girardon, es traslladà aquell dissabte a Montélimar;  una població situada al departament 26, molt a prop de Valence i de Niça.

La casa que s’havien comprat, tenia dues plantes i estava a prop de la via del tren. Com el subtinent d’aquella ciutat, havia ascendit a coronel, ell entrà a la comissaria de la gendarmerie d’allí, al rang de sempre. La Magalie, fou la subtinent adjunt i per tant, treballaven colze a colze, plegats.

Els va tocar guàrdia, aquell dia i a les cinc, quan sortiren tots, anaren a buscar uns entrepans de formatge i unes coca-coles per sopar.

Al cap de dues hores, varen rebre un avís des de les dependències de la policia municipal i varen sortir amb un cotxe patrulla, cap a l’escena del crim. Allí, ja els esperava el capità de Niça, en Jacob Boissieu.

Pel que fa a la víctima, era un suïs, resident a Marsella. Com en Jacob, s’havia traslladat a Marsella desprès de divorciar-se, a ell, li corresponia aquell cas. L’Antoine, no estava d’acord i al final, el fiscal de Valence, va decidir que li pertanyia a Montélimar, però amb l’ajuda del capità Jacob Boissieu.

Els pares de la Magalie, vivien a Bordeux i el seu pare, havia ingressat a l’hospital d’allí, ja que havia patit un atac cardíac. Per sort, estava bé.

En veure el seu pare, l’Antoine s’hi va apropar i li va preguntar unes quantes coses sobre el misteri, que no sabia respondre. Milers de periodistes, s’amuntegaven a fora del límit del lloc on treballaven els agents, per saber el que havia passat i redactar el titular de la notícia que sortiria al matí següent.

• Qui és?
• És un jugador de futbol, anomenat Jean-Baptiste Chardin.
• Molt bé. Què més sabem?
• Volia fitxar per l’Olympique de Lyon, com a davanter. Tenia impagaments a hisenda i relació amb una delinqüent, que acaba de complir condemna per assassinat a Grenoble.
• D’acord. Passa’m la llista de trucades i tota la informació. Torno a comissaria per reunir-me amb l’equip i descobrir altres possibles solucions. Potser, la principal és la del fitxatge, però el mes probable és els impagaments que té amb hisenda.

Va eixir de la casa on l’agent municipal, havia trobat el cos d’en Jean-Baptiste Chardin i es dirigí cap al seu despatx. Arribà en breu i es va trobar cara a cara amb la subtinent adjunt Magalie Girardon.

Ella, deixà el que estava ordenant i parlà amb ell. Li va explicar tot el que passava amb el tema de la hospitalització de son pare i en saber que havia sortit, ho celebraren.

Marxaren cap a casa i en arribar, va comentar-li que estava embarassada. S’adormiren abraçats al llit i al jorn següent, va veure un missatge d’en Jacob.

Li explicava que havien detingut al culpable. Per tant, calia anar-hi urgentment a interrogar-lo.

Arribà al cap de mitja hora, acompanyat de la seva esposa Magalie i en comprovar si el que deia el sospitós -un futbolista de trenta anys i davanter actual del Lyon-.

La quartada era perfecte. Deia la veritat i per tant, innocent. Així doncs, el deixaren en llibertat però amb vigilància policial.

Tot i així, pel que fa a les empremtes, devien ser les d’un inspector d’hisenda i amic seu, d’infància. Podria ser que l’assassinat, estava relacionat amb el passat.

L’anaren a veure. Es deia Maurice Fortabat i vivia a Nimes. Potser ell, n’era l’assassí.

Arribaren al cap d’una hora i un dels guàrdies els va obrir pas, cap a l’interior de la finca.

El seu germà, vivia a Catalunya -mes concretament a Sant Quintí de Mediona-, i també era responsable d’hisenda, per la zona de “La Drôme”.

els va dir, que havia estat de viatge a Berlín, però que son germà, l’havia substituït. També era col·lega de la víctima, assassinada a casa seva.

Calia anar de seguida, cap a Espanya i interrogar-lo. Era ell, el sospitós principal!

Amb un jet privat, que els va proporcionar en Maurice i l’helicòpter que agafaven per rastrejar la zona marítima de França, en alguns casos, s’enlairaren cap allí.

Aterraren al camí de la Noguera i amb les bicicletes que acostumaven a portar, l’Antoine Arsène i la Magalie Boissieu, s’encaminaren cap a la residència del senyor Maxime Fortabat. Feia un dia de sol esplèndid i els núvols, semblava que havien desaparegut màgicament.

Trucaren al timbre i ell els va obrir.

• Sóc el subtinent Antoine Arsène Boissieu i aquests son els meus companys, la subtinent adjunt Magalie Girardon i el sotsinspector Auguste Aramis Courtois, de la gendarmerie de Montélimar (França). Què va fer abans d’ahir entre les nou i les deu del vespre?
• Vaig estar a Montélimar, amb en Jean-Baptiste Chardin.
• Quedes detingut pel seu assassinat!

L’arrestaren i se l’endugueren a Lyon per jutjar-lo. Per fi havia acabat tot i tornaven a la normalitat!