UNA MORT EN DIVENDRES 13

UNA MORT EN DIVENDRES 13

L’inspector Assetou Bourgeois; tornava de treballar, cap a casa; aquell divendres 13 de setembre de 2030. En arribar, va trobar la seva esposa fent les maletes. Marxava per no tornar més… Marxava a París, per incorporar-se al grup d’homes encapçalats pel capità Antoine Bélanger, un dels homes amb més reputació dins la gendarmerie.

• Rolande… Planteja’t el que fas dues vegades, abans de fer-ho.
• Necessito un canvi d’aires. Grenoble i la comissaria on treballem, ja no és la mateixa des que han incorporat el sotsinspector Amédée Briand.
• Ho entenc perfectament. Però deixaràs la teva carrera com a comissària, tot per aquest Amédée?
• Sí. A més, crec que la nostra relació, s’està deteriorant des que el conec l’Antoine. M’estic enamorant d’ell.
• Molt bé. Fes el que vulguis, però els fills es queden aquí. Ja tenen la seva vida i seria un cop molt dur, marxar a París, a un institut que no coneixen a ningú.

Al cap de dues hores d’haver marxat, va rebre una trucada d’en Pierre, anunciant-li que havien mort la Bleuenn Jouvet, a casa seva de Bordeux. El nou comissari, era un noi d’arrels catalanes que es deia Abihú Bruguera (d’onze anys (22-12-2019)) -fill de l’escriptor Aarón Bruguera (de la mateixa edat que l’Assetou (resident a Perpignan)-. Es dirigí cap allí i els va veure escorcollant el lloc de l’homicidi i interrogant a un testimoni ocular que rondava per l’estança.

• Hola Pierre… Què tenim?
• De moment, el forense ens pot dir que ha mort a les vuit del vespre.
• Algun parent?
• Sa mare Fleur Tocqueville.
• Estava casada?
• Sí. Amb el primer ministre Baptiste Bernard Jouvet, però es varen divorciar fa un any i mig.
• S’ha tornat a casar des de llavors?
• No.
• I d’enemics… Que en tenia?
• No. Era molt apreciada a tots els llocs on anava. Vaja… Ara que hi penso, em sembla que sí… En Bernard Jouvet.
• Alguna prova?
• No.
• Llavors no ens serveix.

Agafà un cotxe patrulla i es dirigí cap a casa del senyor Jouvet. Era un edifici del segle XIX, que encara aguantava i estava situat al centre de Grenoble. El sotsinpector Briand, l’acompanyà. Volia saber la seva opinió, car havia treballat durant molts anys sota les ordres de l’inspector en cap Andrew McHill, que treballava a Scotland Yard i deien que era el millor policia del segle XXI. L’aparcaren a la plaça Jean Paul Lemoine i caminaren durant cinc minuts, pel carrer major i tombaren a l’esquerra. Estava molt a prop del teatre Royale, on anys enrere,  s’havia representat l’òpera Aïda (de Verdi).

Van esperar dos quarts d’hora en un bar i mentrestant xerraren sobre el cas i la seva vida personal, per conèixer’s  millor i així fer-se amics.

Al cap de mitja hora, trucaren al timbre i en Baptiste l’obrí. Els va conduir per un passadís, fins arribar al saló on normalment organitzava valls a les nits de lluna plena, amb polítics del govern i amb senyors de classe alta i va fer-los seure en un sofà de vímet perquè poguessin xerrar més còmodament.

• Com és que m’heu vingut a visitar?
• Investiguem la mort de la seva exmuller Bleuenn.
• Ja es veia que acabaria malament. Ella era d’un caràcter molt disciplinat.
• Tenia enemics que la volien veure morta?
• Jo, sense anar més lluny, ja que em va fotre les banyes amb el vicepresident Olivier Charron. Però no la vaig matar.
• Acompanyin’s a comissaria.
• Què em voles acusar sense proves?
• De moment és el sospitós principal.
• D’acord. Està bé… Us acompanyaré.

En acabar de dir això, pujaren tots tres al cotxe i es dirigiren en breu, cap a les dependències policials al nord de la ciutat. Eren les més modernes de tota la regió.

Mentres que l’Amédée conduïa, l’Assetou va parlar amb ell, sobre la seva dona i el que li havia passat aquella tarda.

• M’ha deixat.
• Qui, Assetou?
• Qui vols que sigui? L’excomissària Rolande Toussaint.
• I perquè?
• Està enamorada del capità Antoine Bélanger.
• Com? Si tú no l’hi has fet res!
• I a més, diu que marxa perquè es vol incorporar al seu grup, ja que des que has entrat, tot a ha canviat molt per pitjor.
• No la facis cas. És una dona i ja saps com són…
• No siguis masclista! És veritat. Demanaré el trasllat a Lyon, potser… O millor dit… A Bordeux.
• Te l’estàs jugant… Avisaré als superiors dient que has maltractat al detingut.
• Mentider.

En arribar-hi, el forense i el sergent Jean Luc Mattieu, els digueren que les empremtes del punyal -car la víctima havia estat apunyalada-, eren les d’en Baptiste.

Anà a la sala d’interrogatoris amb els seus dos amics i li preguntà unes quantes coses que no tenia clar. Tot i que les negà, l’arrestaren. Les proves ho demostraven ben clar.

• Què vas fer el dia del crim?-. Preguntà en Jean Luc.
• Estava a casa meva, mirant el televisor i preparant l’esborrany de la llei que s’ha d’admetre a tràmit demà al ple del senat.
• Qui ho pot confirmar?
• Ningú!
• Quedes detingut pel crim de Bleuenn Jouvet!

Pel que fa al sotsinspector Amédée, fou suspès del cos durant cinc anys, per haver insultat a l’inspector Assetou Bourgeois. La seva esposa, els seus fills i ell, es traslladaren a Bordeux amb els seus amics Pierre i Jean Luc i treballaren a la central d’allà, durant uns anys feliços. La Shantal, va ser la comissària i com l’inspector en cap d’allí, havia dimitit desprès de destapar-se els casos de corrupció del seu equip, l’Assetou, pel seu bon comportament ascendí al rang esperat durant tres anys durs de feina. En Pierre Lombard fou la seva mà dreta com a inspector i en Jean Luc Mattieu, va ser l’altre cara de la moneda com a sotsinspector. Per fi havia acabat tot i tornaven a ser junts. L’Antoine i el seu grup d’homes, entraren a formar part de la comissaria que deixaven (a Grenoble), una comissaria que l’havia acollit a l’Assetou, als començaments de la seva carrera com a policia de la gendarmerie.

L'inspector en cap de la gendarmerie Assetou Bourgeois

L'inspector de la gendarmerie Pierre Lombard

El sotsinspector de la gendarmerie Jean Luc Mattieu

El cotxe patrulla de l'inspector en cap de la gendarmerie Assetou Bourgeois i de la comissària Rolande Toussaint

La comissària de la gendarmeire Rolande Toussaint