ELS HOMICIDIS D'ESTOCOLM

ELS HOMICIDIS D'ESTOCOLM

L’avinguda Strandvagen estava deserta. La lluna encara no havia eixit i l’enllumenat públic s’estava encenent, mentre el senyor McSnow baixava per un  bulevard cèntric de la capital sueca.

Havia quedat amb un home d’uns cinquanta anys, en un bar per a menjar alguna cosa i planejar un atracament al banc central de l’Estat. Feia boira i havia d’anar amb peus de plom per evitar xocar amb les faroles, els arbres o els bancs.

Al cap d’una estona girà a la dreta tot sentint unes passes que el seguien. Tot seguit escoltà un tret i al cap de poc notà que un petit objecte havia impactat a la seva esquena. La palpà amb la mà dreta i minuts més tard, caigué a terra mort.

Devien ser dos quarts de set del matí quan un escombriaire descobrí el cadàver, observant que pujava per la dreta, un cotxe patrulla. Va fer senyals amb la mà, demanant ajuda, i els dos agents que anaven en l’interior s’aturaren dirigint-se cap a ell per a preguntar-li què li passava. Contestà que havia descobert un home mort i aquests avisaren a la central.

En breu, arribà la científica i el forense, desprès de fer fotos i recollir tot el que trobaven, se’l va endur al laboratori per a fer-li l’autòpsia. Determinà que algú l’havia occit entre les deu i dos quarts d’onze del vespre.

Mentrestant, el comissari Haggard, havia trucat a un jove anglès el qual vivia amb els seus pares al centre de Londres, perquè es presentés inmediatament a la seu central d’Scotland Yard i així poder-li encarregar una altre investigació. No era cap altre que en Harry Adam Wistful.

Aquest tenia setze anys i el cabell a rínxols fent conjunt amb els seus ulls castany foscos. Havia nascut el 31 de desembre del 2001 i treballava com a detectiu privat per un bufet d’advocats prestigiós. Havia resolt molts casos però no com aquell: pèrdues d’objectes, petits robatoris… Ho havia resolt tan bé, per ser un noi adolescent, que les seves aventures havien arribat a les orelles del senyor Haggard i aquest havia decidit contractar-lo com a detectiu a la policia metropolitana.

Eixí de casa desprès de prendre un te verd acompanyat d’uns croissants de xocolata i amb la seva bicicleta es presentà en un tancar i obrir d’ulls a la comissaria. Allí ja l’esperava en Jean Haggard, impacient per a poder-li comunicar que hauria d’agafar un avió cap a Suècia aquell mateix jorn. Aniria protegit pels seus amics Peter Smith i John McSnow. Aquest últim, pobret, no sabia que havien mort al seu pare.

Va fer l’equipatge i embarcà en una aeronau de British Airways. L’hostessa els va servir una sopa de carabassa per a dinar que se la menjaren amb molt d’agust. Un cop se l’acabaren, dormiren una estona fins a les 2 del migdia perquè fou l’hora en que aterraren a l’aeroport d’Estocolm.

Un cotxe de policia ja els esperava a fora per a dur-los a l’hotel on s’allotjarien. A un quart de sis, desprès de sopar, els vingueren a buscar per acompanyar-los a l’escena del crim. L’inspector Anderson els saludà en veure’ls i els va explicar com havia succeït tot.

En Harry, en veure que en John plorava, es disculpà un moment del senyor Anderson i s’apropà al seu company per a saber que li passava. Aquest li digué sanglotant:

• És mon pare.
• Qui?
• La víctima és mon pare.

Demanà a l’inspector que acompanyessin al jove McSnow a comissaria per a oferir-li un cafè amb llet i parlar amb ell mentre ell i en Peter començaven a investigar per la zona on havien descobert el cadàver.

L’inspector ordenà a un sergent que ho fes mentre ell es quedava amb els altres dos per a ajudar-los en tot. L’altre, sense queixar-se, obeí les ordres que li havia donat el seu superior.

En breu, aparegué un ajudant del forense per a donar als nouvinguts tots els detalls de l’autòpsia. En Peter, mentre en Harry buscava indicis dels fets, preguntà a l’inspector qui l’havia vist i si l’havien interrogat però aquest els contestà que encara no havien parlat amb ell. Preguntà també si la víctima tenía germans o amics i l’altre respongué seguidament:

• Sabem que havia quedat amb algú però no el motiu pel qual havia quedat amb aquest conegut.
• Saben l’adreça de l’escombriaire?
• Si. Us puc acompanyar si voleu.

Donà les gràcies pel seu oferiment i pujaren delt el vehicle on havien viatjat abans cap a l’avinguda on aquell home de quaranta anys del servei de neteja havia descobert el cadàver del senyor McSnow. Arribaren en breu i trucaren a a porta de roure d’aquell edifici construït durant els anys cinquanta. Els la va obrir la persona que havia descobert la víctima i els convidà a passar. Foren guiats per un llarg passadís cap a una sala d’estar on les parets eren blanques com la neu amb una única decoració: quadres de Picasso i Van Gogh a les parets, envoltats de fotografies del que hauria estat la seva família uns anys abans del divorci amb la seva esposa.

• Quan el va trobar?
• Devien ser dos quarts de set. Vaig veure que passava un cotxe de policia i el vaig fer aturar perquè volia ensenyar-los el cos sense vida de l’alcalde.
• El senyor McSnow era alcalde?
• Sí. Era l’alcalde de Malmö.
• Mercès per la seva ajuda. Sap on viu la seva secretària?
• En aquest mateix edifici als baixos.

Es despediren del senyor i baixaren les escales intentant païr el que els acabava d’explicar. Aquella nit, a l’habitació, digueren a en John tot el que havien descobert respecte la víctima.

En John no li’n va venir de nou saber que son pare era l’alcalde de Malmö ja que si havia marxat feia quatre anys era perquè el Partit Conservador li havia demanat que ocupés la plaça vacant de l’ajuntament. La seva secretària li havia explicat que les autoritats estaven investigant la mort de l’anterior líder del govern local i en saber-ho començà a investigar pel seu compte. Demanà ajuda a un lladre que havia sortit de la presó feia uns mesos a canvi d’ajudar-lo en un atracament al banc central de Suècia.

Així doncs, en acabar d’explicar tot això en John als seus amics, en Harry digué entusiasmat:

• Ja sabem per quin motiu ton pare va eixir de casa la nit en que el van assassinar: el motiu és perquè havien quedat ell i el delinqüent per a planejar el robatori.
• Tens raó. Hem de parlar amb el lladre perquè ens expliqui què en sap de l’homicidi de l’anterior alcalde. Potser estan relacionats.

Al matí següent, en acabar d’esmorzar, anaren a comissaria per a entrevistar-se amb l’inspector Anderson i anunciar-li el motiu pel qual la víctima havia eixit la nit en la que la van assassinar. Ell els acompanyà amb el seu cotxe cap a l’adreça on vivia el lladre en cercar-la a la base de dades.

Vivia en un casalot als afores d’Estocolm. Així doncs, arribaren de seguida i trucaren a la porta. Els la va obrir un home alt, d’uns trenta anys. mig adormit encara però en veure que es tractava d’un policia acompanyat d’uns marrecs els preparà una llet amb mel i galetes que acabava de treure del forn. Les havia cuinat la nit anterior i estaven boníssimes.

Mentre se les menjaven , l’interrogaren. Instants més tard, ja sabien qui havia comes l’homicidi de l’alcalde d’abans d’arribar el senyor McSnow: sens dubte es tractava de la secretària de les dues víctimes.

Tot donant les gràcies per haver col·laborat amb ells, marxaren a comissaria i demanaren que vuit agents els acompanyessin a casa de la que ara era la principal sospitosa d’aquell àfer. En Harry entrà amb en Peter mentre en John es quedà a fora amb el grup de policies que els havien acompanyat per a arrestar-la.

En Harry Adam trucà a la porta i ella els la va obrir. En veure els dos nois, els convidà a passar i acceptaren la invitació tot i que sabien de qui es tractava.

• Investiguem la mort del senyor McSnow. Volem saber a on estava vostè entre les deu i dos quarts d’onze de la nit del dia en que el van matar.
• Estava aquí a casa, amb el meu home.
• Segur? Un conegut el senyor McSnow ens ha confirmat que vostè va cometre l’homicidi de l’anterior alcalde de Malmö.
• D’acord. Els ho explicaré tot: quan vaig assassinar l’anterior alcalde, jo, en aquell temps m’havia fet la idea que jo en seria la successora. En veure que el Partit Conservador havia enviat el senyor McSnow, li vaig dir que la bòfia estava investigant la mort de l’anterior polític elegit democràticament com a alcalde. Vaig pensar, d’aquesta manera, que ell dimitiria i que em nomenaria alcaldessa, però veient que no es dignava a fer-ho i que havia començat a investigar qui era el o la culpable de la mort del seu antecessor, vaig decidir de contractar un home que havia eixit feia uns mesos de la garjola perquè assassines al pobre McSnow. De la resta ja se’n poden fer la idea, oi?

Abans de marxar, en acabar de respondre l’última pregunta que li varen fer, disparà un tret a en Peter.

Això va delatar-la i tot seguit entraren en John i l’inspector Anderson per a arrestar-la i socórrer el jove Smith. Els metges l’aconseguiren salvar mentre la culpable els confirmava les sospites que tenien envers al lladre.  Aquest havia estat l’homicida a sou que havia mort a més d’un centenar de víctimes entre el 27 de juliol del 2000 i el 28 de juliol del 2018. A part de la relació que tenien totes, també descobriren que les havia mort dies en que hi havia algun fenòmen meteorològic i astronòmic especial: aurores boreals i eclipsis lunars.

Els dos culpables passaren a disposició judicial, aquella mateixa tarda.