ELS HOMICIDIS D'ESTOCOLM L’avinguda Strandvagen estava deserta. La lluna encara no havia eixit i l’enllumenat públic s’estava encenent, mentre el senyor McSnow baixava per un bulevard cèntric de la capital sueca. Havia quedat amb un home d’uns cinquanta anys, en un bar per a menjar alguna cosa i planejar un atracament al banc central de l’Estat. Feia boira i havia d’anar amb peus de plom per evitar xocar amb les faroles, els arbres o els bancs. Al cap d’una estona girà a la dreta tot sentint unes passes que el seguien. Tot seguit escoltà un tret i al cap de poc notà que un petit objecte havia impactat a la seva esquena. La palpà amb la mà dreta i minuts més tard, caigué a terra mort. Devien ser dos quarts de set del matí quan un escombriaire descobrí el cadàver, observant que pujava per la dreta, un cotxe patrulla. Va fer senyals amb la mà, demanant ajuda, i els dos agents que anaven en l’interior s’aturaren dirigint-se cap a ell per a preguntar-li què li passava. Contest...