HERMES JÀSON I LA PRIMERA GUERRA DELS GÒNOMS (ESPERANT EL TEMPS)

HERMES JÀSON I LA PRIMERA GUERRA DELS GÒNOMS

(ESPERANT EL TEMPS)

 En l’interior de la torre mes alta del castell, l’Artur De Barceló, esperava que la Mar Granollers, es presentés per parlar amb ella.

Vora les dotze del vespre, d’aquell 8 de gener de 2018, trucaren a la porta de la seva habitació. Era l’Hermes Jàson, el gònom que feia gairebé un mes, l’havia acollit.

• Què vol, senyor Jàson?
• El venia a avisar que son avi ha declarat la guerra als meus guerrers.
• Com? Què no ho havíem aclarit?
• Sí, però vol les riqueses igualment.
• Hem de fer alguna cosa. A mes, la Mar, la meva promesa ha desaparegut.
• Com?
• El que sents.

Al cap de pocs minuts de reunió, vaig decidir que agafaria la bicicleta i aniria a veure si les poblacions mes properes, estaven en la mateixa situació.

M’acompanyà en Joan Mata. Junts, ens vàrem internar al bosc i així seguir el camí cap a Aiguafreda. Creia que allà, segurament hi hauria una base de l’exèrcit del meu avi. En arribar-hi, vaig veure amb horrorositat, milers de gònoms i elfs engabiats, a punt d’endur-se’ls al Japó i vendre’ls a preus elevats.

No sabíem on estava la clau per obrir les gàbies i deixar-los lliures. Minuts mes tard, el senyor Josep Martín, arribà amb un vehicle compost per dues rodes, la carrosseria del qual, era semblant a la d’un cotxe.

Baixà d’aquesta espècie de motocicleta i es dirigí cap a nosaltres. No teníem escapatòria. Vèiem que s’apropava la fi de la nostre curta vida.

En Josep, començà a parlar:

• Veig que heu vingut a rescatar els vostres amics, oi?
• Sí.
• Porteu les riqueses d’aquests éssers tan entranyables que han sigut els vostres amics, o això creieu?
• No. Pensava que ho havies entès!
• Doncs… Me’ls enduré a Tòkio i els vendré. Amb els diners que guanyi, em construiré un xalet a les terres d’aquest tal Hermes i cremaré les cases. No tinc cap altre remei.

No vaig poder sentir això. Sort que l’Hermes Jàson i els seus amics, estaven per aquells voltants, vigilant que tot estigués correcte.

Una munió d’elfs i gònoms, s’hi tiraren al damunt. Havia començat la batalla per defensar els seus drets.

Amb els seus crits de guerra, cridaren l’atenció als Déus romans, els quals, tenien festa al seu palau del Coliseu.

Júpiter i Mart, van ser els primers en arribar, acompanyats per Plutó, Neptú, Urà, en Pere Sánchez i la seva germana Alba.

En Josep i el seu exèrcit, ens estava guanyant. Al cap de poca estona, li vaig veure una cosa penjant que portava al coll. Era la clau de les gàbies!

Vaig informar a l’Hermes i aquest, mentre en Josep no aconseguia treure’s de tot el cos, els elfs que el molestaven, ja que tenien una ràbia que havia començat en el moment en que l’avi de l’Artur, havia segrestat els seus col·legues i se’ls volia vendre a preu d’or, amb l’ajuda dels meus amics, aconseguí recuperar la clau que obria els candaus de les gàbies on tenia presoners els pobres gònoms i elfs, capturats aquella tarda.

L’Hermes, donà els gràcies a l’Artur, un cop alliberats. Mentre sortien els gònoms i els elfs restants, que encara quedaven a les capses de ferro, la Mar Granollers, entrà al camp de batalla.

L’Artur, no sabia com havia arribat allí. El cas, es que gràcies als beuratges i pocions que la Mar portava a la motxilla, els enemics, varen caure al terra humit per la rosada de la bella matinada del 9 de gener de 2018, desplomats.

Amb l’ajuda de Mart i Júpiter, aconseguiren posar-los a les caixes blindades i els enviaren a Londres, on els subhastaren a un preu elevadíssim.

Gràcies a aquests guanys, construïren una nau que els va permetre colonitzar Saturn i mart. El somni de l’ésser humà, s’havia complert.