AIRES DE PROSPERITAT

AIRES DE PROSPERITAT

En el si d'una família pobre, havia nascut un noi, aquell 22 de desembre de 1971. Es deia Jordi Benalmar (Nabarguiqua) Diguedeadal.

Eren pagesos que depenien d'un Comte de Balaguer, molt poderós, ja que era ministre franquista. Deien, en aquell poble de cinc-cents habitants, que havia assassinat sense escrúpols, vuit mil persones per anar en contra del règim. Per açò, en una reunió humil, tots els ciutadans d'aquella vil·la, decidiren que el Baró de Maldà, Arcadi Benalmar, seria el detectiu que resoldria aquell inexplicable misteri. 

La solució seria fàcil. És més... Senzill que els altres casos que havia resolt. Aniria al despatx del jove alcalde i, en el moment just en què ell estigués fent una conferència, robaria els papers del cas.

Tot i així, va ser detingut. Aquell problema aniria per llarg.

Anys més tard, el dia d'aniversari del nou Baró de Maldà Jordi Benalmar, de l'any 2001, juntament amb la seva muller, va viure el part del seu fill Adai. Laura Aqua-Ungerró, era parent d'aquell vell Comte de Balaguer, que havia hereditat els papers d'aquell alcalde franquista.

L'any 2016, en complir 15 anys l'Adai, remenant la paperassa familiar, descobrí per sorpresa, l'agenda de la que son avi li havia parlat tantes vegades. Aquell diari de pell i tapa negre, que volia, per resoldre misteri encarregat pel poble.

El dia de la mort del seu avi, l'Adai, decidí comentar-ho amb els seus col·legues Andre Lavichez Sape i Aramot Jamigacia. 

El primer que varen fer, fou anar a l'antic ajuntament, un edifici mig en ruïnes, que sortia esmentat als documents.

Estava al poble del costat. Per anar-hi, calia anar per un caminet tranquil, sense gaire trànsit, que l'anomenaven Camí de la Noguera.

Agafaren una motxilla amb aigua i entrepans per a passar el cap de setmana allí. Amb les seves bicicletes AFX 300,  començaren a pedalejar a les cinc de la matinada i pararen en una barraca de pagès que se li havia caigut, feia uns quants anys, el seu sostre de pedra i fusta.

Investigaren amb les seves lots, per si de cas trobaven alguna pista que els orientés cap a la solució.

- Mireu què he trobat, Aramot i Andre!

- Què és?-. Preguntaren alhora, sobtats de la troballa.

- Un anell que et fa ser més fort i fer màgia!

- Agafa'l. Ens pot ser útil, per a resoldre el cas.

Continuaren bicicletant, fins a Sant Quintí de Mediona. Allí, en aquella població, els carrers, estaven deserts. Excepte un exèrcit grandiós d'elfs (no sabien la quantitat, però eren multitud) i de gònoms (criatures que són igual que els elfs, però de quatre ulls).

L'Adai, va voler saber, on se situava l'ajuntament.

- Perdoneu... Em podeu dir on està l'ajuntament?

- Em sembla, que ens haureu d'acompanyar. No ho sabem.

- El què?

- On el podem trobar.

- Vosaltres també l'esteu buscant?

- Sí.

Des del dia, en que la seva enamorada, li va dir que volia sortir amb ell, no s'havia sentit igual de feliç.

Si s'ajudaven, sabia que l'acabarien de resoldre en una setmana.

L'Adai, era un noi de cabell castany fosc (igual que els seus ulls) rinxolat. Tenia un bigoti a l'estil clàssic del segle XX, com el dels espies.

L'elf que havia parlat amb ells, els avisà gràcies a una frase en el seu idioma, que l'Adai i l'Andre entengueren.

- Shimen ocksimeck antucolick achtunguck mantín, restick oftimentick astuctameck oftín.

- Si voleu saber on està l'edifici que esteu buscant, el mussol blanc que tinc, us guiarà.-. Digué l'Adai perquè el seu company Aramot Jamigacia ho entengués.

En aquell precís moment, un drac de foc que provenia de l'Atlàntida (el mateix país que ells), sobrevolava la vil·la per intentar caçar l'esmorzar que volia per aquell dia. Malauradament, es tractava del mussol blanc.

Se'l menjà d'un sol cop i l'elf que els havia dit aquella frase, li disparà una fletxa. Tocà just en el cor.

Acamparen al descampat que hi havia just al costat del camp de futbol i esperaren que es fes fosc.

A les vuit del vespre del dia 6 de juliol de 2017, entraren a l'edifici i amb les seves llanternes, exploraren juntament amb els elfs (mentre els gònoms vigilaven l'entrada) l'ajuntament del que parlava la llibreta d'anotacions del senyor Comte de Balaguer.

Gràcies a la nota que trobaren, pogueren denunciar-ho a la bòfia.

Estava escrita en llengua èlfica.

La traducció era així:

L'Adai i els seus amics, agafaren el sobre i el dugueren a comissaria. Els felicitaren per la feina feta i els elfs els convidaren a passar l'estiu a l'Atlàntida.

Va ser en aquest cas, que l'Adai, va conèixer realment per primera vegada, la conglomeració de l'associació dels elfs i els gònoms.

Era d'esperar, que als vint-i-nou anys, fos nomenat inspector en cap dels mossos d'esquadra, desprès d'acabar les carreres de filologia catalana i clàssiques a la Universitat de Barcelona.

El Comte de Balaguer i la senyora Martín, varen ser detinguts per l'assassinat.