ERNESTO VALVERDE ÉS EL NOU ENTRENADOR DEL F.C. BARCELONA

ERNESTO VALVERDE ÉS EL NOU ENTRENADOR DEL F.C. BARCELONA

M'agradaria fer-vos arribar, estimats lectors del diari "Les Notícies Fresques", la meva opinió sobre el nou entrenador del Barça, l'Ernesto Valverde.

Personalment, no el conec, però el porto seguint des de fa uns quants anys. M'atrau el seu estil de joc, ja que es basa en el treball en equip, jugar net i passar-s'ho bé, tot i que hi han hagut alguns equips que ha entrenat, campions o subcampions de l'Europa League, com és el cas de l'Athletic Club de Bilbao o el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

La seva personalitat és clau en el món de l'esport perquè és honrat, humil i treballador... Com diuen els bascos, "Txingurri", és el seu adjectiu ideal.

També crec personalment, que si el deixen fer la seva feina, pot arribar a encaixar perfectament al Futbol Club Barcelona i estar durant unes quantes temporades més, de les previstes.

És molt comunicatiu i arriba a tots els periodistes. Sap com travessar perills inimaginables en les rodes de premsa car,fins i tot, en la seva primera roda de premsa com a actual entrenador del Barcelona, ha fet el màxim rècord de 4 minuts, cosa, que amb els altres entrenadors no ha passat, o almenys que jo sàpiga.

En definitiva... Que és una meravellosa persona i pot arribar a guanyar molts trofeus amb la plantilla que ha heretat de Luis Enrique.
Resultat d'imatges de ernesto valverde

Aren Demaraló

Barcelona, 1 de juny de 2017

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada. No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...