Passa al contingut principal

RETORN MELANCÒLIC

RETORN MELANCÒLIC
L'11 de maig de 1968, vaig tornar al lloc on havia viscut gran part de la meva infància. Havia canviat tant que no sabia del cert si estava perdut: edificis en runes, cotxes accidentats i gent passejant per un carrer que per a mi era desconegut.
Una dona amb mirada indiferent, orgullosa de si mateixa, s'apropà cap a mi i em digué amb menyspreu: "Fuig d'aquest barri o aviso el guàrdia que hi ha allí!".
Vaig mirar a banda i banda però no vaig poder veure a ningú. M'havia descobert aquella senyora? Ella potser no, però en qualsevol cas, jo sí: es tractava, sens dubte, de la filla d'un tal Moritz (un general de l'exèrcit alemany que havia capturat, malauradament, amb les seves tropes d'allò més altives, arrogants, poderoses i egoistes, amb els tancs de la divisió 23 i uns míssils proporcionats pels Estats Units, la capital francesa: París).
Havia canviat tant fins aleshores! No sabia què fer... Em vaig asseure en un banc i mentre perdia el temps contemplant la imatge que havia fotografiat i aquella crua realitat que veien els meus propis ulls. Vaig girar el cap en direcció a la senyora Moritz, però aquesta havia desaparegut.
En canvi, els ulls del seu pare m'espiaven darrere la porta de vidre d'un portal.
Ho sé perquè aquell vell edifici que tot just avui acaba de ser enderrocat, tenia un forat, una esquerda causada pels tancs de la divisió 23.
Em mirà fixament durant una bona estona. Carregà l'escopeta de municions i apuntà cap a mi volent-me disparar.
S'esperà una estona pensant-s'ho bé però continuà amb la seva missió.
Una bala creuà el cel blau ràpidament i en un tancar i obrir d'ulls vaig caure a terra vessant sang.
Caminà cap a on estava i em robà la fotografia.
La seva filla vingué tot seguit amb el seu cotxe i amb la seva ajuda pujaren el meu cos el qual encara estava regalimant sang.
Quan arribaren a casa seva em varen desquartitzar i m'enterraren sota un ametller florit, fent alegre el paisatge d'una terra desolada, a causa de la guerra que tot just acabava de finalitzar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

MULTICRIM

L’Àrtac Busquets, era un adolescent de setze anys (22-12-2000) que tenia els ulls de color castany foscs igual que els seus cabells a rínxols, alt i fort però prim, que estudiava primer de batxillerat a Barcelona i vivia amb el seu pare Jordoan Busquets perquè sa mare havia mort en un accident de moto feia uns quants anys. Sortia amb la filla del president de Catalunya Rosa Maria Lopetgui que tenia més o menys la seva edat i anava a la seva mateixa classe. Tenia una germana més gran que la coneixien com a Annadrí “la que ho resol tot”, perquè investigava tot tipus de casos. Aquell dia, na Rosa i sa germana, havien quedat per anar a prendre un gelat amb els seus xicots, però no va poder ser al final, perquè li havia sorgit un imprevist que havia de resoldre urgentment. El crim havia succeït a la casa “Puig i Carafall”. El senyor Puig, havia estat assassinat unes hores abans que arribés n’Annadrí, amb el seu cotxe, en una batalla per avarícia i per diners. Romeu Puig, fou un fam