Passa al contingut principal

DIÀLEG: UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA

DIÀLEG: UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA
Personatges principals:
Jim
Mariona
 Pare d’en Jim (Àlex)
Ahmed
Personatges secundaris:
Primer infermer
Segon infermer
******************************************************************
Diàleg entre pare i fill...
Jim: Pare, què estàs fent?
Àlex: Buscant una casa. Per què?
Jim: Quin tipus de casa estàs buscant?
Àlex: De quedar-nos a dormir aquí, que et sembla?
Jim: I per què no anem a una cova en comptes de gastar 500 yens?
Àlex: Tens raó. Anem-hi.
A l’entrada de la cova…
Àlex: Explorem aquesta cova??
Jim: Sí. Anem-hi.
Parlant amb l’Ahmed…
Ahmed: Qui sou i què feu aquí?
Jim: Jo sóc en Jim, el fill de l’Àlex.
Àlex: Jo, sóc l’Àlex i estem aquí perque hem triat fer una acampada, però en Jim ha volgut dormir aquí.
Ahmed: Allà hi ha un racó per a vosaltres.
Àlex: Moltes gràcies.
Conversació entre Mariona i Ahmed desprès de caure i trencar-se la cama i abans de l’Ahmed desmaiar-se per culpa de l’escorpí…
Mariona: Hola, qui ets?
Ahmed: Sóc l’Ahmed, el repartidor del pa.
Mariona: (cosseja cap a l’Ahmed i veu l’escorpí) Aaaaahhhh!
L’Ahmed es desmaia…
Mariona: Desperta, si et plau!!!
Conversació entre Ahmed i Mariona…
Mariona: Sincerament, estaré més tranquil·la si et veu un metge.
Ahmed: A tu també t’ha de fer una mirada a aquesta cama...
Mariona: D’acord, no ens amoïnem, deuen estar a punt d’arribar.
Contesta de la Mariona als metges…
Infermers: On esteu?
Mariona i Ahmed: Estem aquí.
Conversa entre Mariona i Ahmed a l’ambulància…
Ahmed: Vols que et proporcioni el pa per sempre més?
Mariona: Sí. T’estimo.
5 anys més tard…
A l’enterrament de l’Àlex…
Ahmed: Qui havia de dir, que en Jim es quedés sense pare.
Mariona: Sí… I que sigués per culpa d’un accident de cotxe.
Ahmed: Vols que l’adoptem?
Mariona: Adoptar-lo? Ni en pintura!
Ahmed: A mi, em fa pena…
Mariona: Vinga, va… l’adoptarem.
Parlant amb en Jim…
Ahmed: Hem decidit d’adoptar-te… Què et sembla?
Jim: No se… Em sembla massa precipitat… A més tinc disset anys!
Mariona: Com vulguis. Si no vols, acceptarem el que ens diguis.
Jim: Bé… D’acord. Ja m’està bé la idea.
Mariona i Ahmed: No se'n parli més!, ja ets el nostre fill.

FI!


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...