L'SMOKING DE GALA

L'SMOKING DE GALA

Sóc l’investigador que reemplaça l’Adolf Almond.

Em dic Ademar i com ja sabeu sóc meitat home i meitat ocell.

Tot seguit passaré a narrar-vos tal com va anar la investigació.

***********************************************************

Era la nit de la gala dels Òscars. Com cada any, m’havia tocat presentar els guanyadors. Però fallava una cosa… Un dels participants no havia arribat encara… Devia ser per l’embús de les carreteres.

O pot ser no se n’enrecordava?

Aquesta estranya situació en la que em veia embolicat, feia pudor de peix podrit… O pitjor… ferum de cremat.

Per això decidí anar cap a un dels representants de la llei i avisar-lo d’allò que em feia mala espina.

Desprès de dir-me, que no passava res, vaig començar a recitar la llista dels campions:

• Bona nit a tothom… Com cada any, tinc l’honor de representar la gala dels Òscars. Per començar tenim el guanyador de la millor B.S.O. de pel·lícula… Tinc l’orgull de presentar-vos Lee Glasgow, que per a mi és un dels millors compositors de música de tots els temps. A continuació, tenim l’estrella dels actors… En James Slack per la pel·lícula “L’home-ocell”.

Però uns trets, anunciaven l’atemptat més recordat de tots els temps, és a dir… El de Washington.

Aquella nit, van haver-hi mil morts i dos-cents ferits .

***********************************************************

5 anys més tard…

• Ademar, aquest cas encara no s’ha tancat, oi?
• De quin cas m’estàs parlant, Paula?
• De l’atemptat de Washington.
• No. Quantes vegades t’he de dir que davant de l’Audal no en parlem?
• Centenars. Però si ell ens vol ajudar a resoldre’l, perquè no n’hauríem de parlar? Tu que en penses Audal?... Audal?
• L’Audal ha marxat fa cinc minuts a la seva habitació.
• Doncs crida’l ara mateix!
• Molt bé.

***********************************************************

Cinc minuts més tard…

• Audal, pots ajudar-nos a resoldre aquest cas?
• Pel que he llegit als diaris, em sembla que és en Johann Smiller.
• Qui és aquest?
• Un ex-policia estatal i pare de l’Andrew Smiller, un molt bon amic meu. En Johann està divorciat i viu a Londres.
• Ademar, no podries anar a Londres volant amb les teves precioses ales?
• Sí.

Quatre hores més tard…

• Hola, què és en Johann Smiller?
• Sí. Perquè?
• Perquè sóc l’escriptor Ademar Barduler.
• Ah, el qui ha guanyat el premi Novel de literatura?
• Aquest mateix.
• Què vol?
• Sóc aficionat als misteris i fa quatre hores estava parlant amb la meva muller sobre l’atemptat de Washington… És veritat que va ser el responsable?
• No sé de què m’està parlant.
• Sí que ho sap. Em faria el favor d’acompanyar-me a Scotland Yard?
• Sí.
• El seu fill està amb vostè, oi?
• Sí.
• Digues-li a l’Andrew que truqui a l’agència de viatges de part meva i que reservi un vol d’anada a Catalunya de les 4:00h, que es on viu la seva ex-dona i que vagi a casa de la seva mare. Jo ja aniré després.
• És una amenaça?
• És un consell!
• I desprès?
• Dirà a la policia el que va fer fa cinc anys.
• I si no?
• Si no, l’obligaré per la força!
• Molt bé. Ara ho faig.
• Així m’agrada.

Dos hores més tard…

Tot s’havia acabat. L’Andrew, va anar acompanyat de l’Ademar fins a Catalunya.

FI!