L'HOME-OCELL
L’Ademar, no era un individu qualsevol. No només era un home, si no que era una barreja entre home i ocell. Per això en el poble on vivia, el coneixien com l’Home-Ocell.
No era d’extrenyar, que, quan passava pel centre de la vil·la, s’espantéssin si el veien.
Un dia, un nen de nou anys, el va veure relacionar-se amb la seva mare.
Llavors, l’Ademar, emprengué un vol cap al seu petit refugi construït a la vora del petit llac, amb molt d’amor, d’on no sortí fins al cap de cinc anys escassos de recursos com aliments, aigua,...
Passats cinc anys d’aquella primer conflicte amb els humans, decidí apropar-se altre cop al petit poble, d’on sortien flames i persones que corrien ràpidament per salvar-se del perill, per tot arreu.
Anà cap a la casa de la seva enamorada, i descobrí amb massa horror que estava inconscient.
Cridà als seus amics, perquè l’ajudéssin a salvar-la i emportarse-la cap a la muntanya.
Llavors, se’n va enrrecordar del seu fill, el qual, jugava al parc amb els seus col·legues.
A les nou del vespre ja havien aconseguit que els habitants de La Forqueta, fossin salvats de l’incendi que s’havia produït…
Però hi havia un petit problema… La noia dels seus somnis encara no obria els ulls.
Estava realment preocupat.
Era el seu primer amor que li corresponia i que estava en perill.
Per això, al matí següent corria cap a la ciutat que estava més a prop, és a dir… Boletus Pellirossos.
El doctor de guàrdia, en un primer instant, s’espantà. Però desprès, decidí acompanyar-lo.
Quan va acabar-la de revisar, li digué:
- Per culpa de la gravetat de les ferides, no puc fer res. Li falten dos dies de vida.
Però al segon dia, obri els ulls.
Llavors decidiren casar-se.
FI!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.