MY STORIES

AUBIN BARRAUD I EL MISTERI DE LA MANSIÓ DELS ZARCOZY L’Aubin Barraud, un noi de quinze anys, alt, fort i prim, de cabell castany i ulls marró fosc, començava les vacances de Nadal anant a la mansió dels Zarcozy (uns parents llunyans de la seva familia), situada a uns quatre quilòmetres de Lió, per celebrar la nit tan especial de la religió cristiana. El seu pare George i la seva mare Josephine, s’havien mudat amb els seus millors vestits. Pel que fa a l’Aubin, odiava vestir-se elegantment igual que el seu cosí Joseph Barraud. Els senyors Barraud, vivien a Saint-Étienne, una població tranquil·la, propera a Privas. La seva casa era petitona però acollidora. Era de color groc vainilla i el teulat, de fusta. La cuina era tan espaiosa que fins hi tot hi cabia un camió d’onze metres de longitud. No tenien internet. Per connectar-se al correu electrònic, havien d’anar a la biblioteca del poble. Tot just començaren a menjar, quan una cadira es mové… L’Aubin, s’extremí de tanta por que sentia.

L'AUBIN BARRAUD I EL PARTIT DEL SEGLE L’Aubin, un noi de quinze anys, de cabell marró fosc, ulls castanys, alt i fort,  nascut el dia 28 de desembre del 2002, estava al camp de futbol de l’Olympique de Lyonnais, veient la final de la Champions League, Olympique de Lyonnais F.C. Vs. Saint-Etiènne F.C., guanyant el visitant per tres gols a un. L’àrbitre del partit, un tal Joseph Lacazzette, parent de l’antic jugador del Lió, l’Alexandre, xiulà un penal a favor de l’Olympique, el qual era injust. Tota l’afició es rebel·là contra ell i en Joseph aturà el partit. L’Aubin aprofità la oportunitat per anar a la banqueta del seu equip i així parlar amb l’entrenador. Aquest, era un home alt, ros i d’ulls blaus clar, molt seriós. L’Aubin li preguntà si podia signar-li un autògraf, però aquest no li va fer cas, perquè estava centrat en el partit. El partit acabà am un resultat favorable a l’equip local i això els va fer commoure molt, per l’esforç que havien fet. En Joseph anà cap als vestidor

EL GAT BLAU

A TERRIFYING MISTERY My name is  Ronald Ebaguermarquina but my friends knows me like Ron Ebaguermarquina . Now, I'd like explain us, a terrorifying mistery that happened me, last night. _____________________________________________________________________ Last night, in my mountain's house, a problem hapened. The night was dark, cold and windy. I stay with my mother, wife and children in the dinning room. I went to the second floor to pick up my cellar and the chair moved. I listen many voices but I didn't saw anybody. Suddenly, the light went off. An extrange animal, cought my leg and I felt frightened. I needed help, but I couldn't say anithing. The animal, said me, 'I'd like kill you!'.  The door was closed. I took the knive and I killed the dinosaur. My wife, opened the door and she asked, 'Do you feel better?'. 'Yes.', I said. 'But I'm so frightened!'. 'Why?', she asked. 'Because I killed a dinosaur!'

CAMPANYA SOLIDÀRIA – LA MARATÓ                                                                           Sant Sadurní d’Anoia, 5 de desembre del 2016 Benvolgudes famílies, Ens adrecem a vostès per convidar-los a participar a La Marató de TV3, ja que considerem que és una iniciativa molt solidària. La Marató és un programa que fa 25 anys que s’emet pel canal TV3. Consisteix en desenes de cantants que componen o versionen cançons,  després  recollides en un disc que també hi ha adjuntat un llibre. Aquest disc, surt a la venda i els diners recaptats són per La Marató.  Es pot aportar a La Marató trucant al 905 11 50 50 , el dia 18 de desembre i fent un donatiu de la quantitat desitjada. Els diners recaptats a partir de la venda d’aquests, els quals són destinats a la col·laboració en investigacions de l’àmbit mèdic. Aquest any, es recullen diners per a l’ictus i les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. S’agraeix molt la vostra ajuda. Cordialment, Alumnes de 4t B

UN CAS EXCEPCIONAL Era un dissabte al matí, molt fred per ser juliol. Malgrat l’alarma del despertador electrònic, que no em deixava dormir, vaig continuar al llit tapat amb una pila de llençols que estaven arrugats. A tres quarts de nou, un veí del segon pis, va demanar a la meva esposa, que em despertés, per ajudar-lo a esbrinar on havien anat a parar les claus dels seu lamborgini, gris metàl·lic, aparcat al carrer. Ella, tancà la porta desprès de dir-li que m’ho diria, un cop m’acabés el suculent esmorzar que havia preparat. Entrà a l’habitació, i jo, com si res, vaig continuar dormint. Feia una bona estona que l’Elisenda estava desperta. Suaument, amb les seves mans tendres com un núvol, m’acaricià la cara i a cau d’orella em digué: Ausiàs, ja són les nou. El senyor Olimp, m’ha demanat que l’ajudis a buscar les claus del seu cotxe. Quantes vegades li he dit que arregli les goteres del pàrquing que fa un mes varen aparèixer? Moltes. Però això és molt més important…  Ha de portar el