L'AUBIN BARRAUD I EL PARTIT DEL SEGLE

L'AUBIN BARRAUD I EL PARTIT DEL SEGLE

L’Aubin, un noi de quinze anys, de cabell marró fosc, ulls castanys, alt i fort,  nascut el dia 28 de desembre del 2002, estava al camp de futbol de l’Olympique de Lyonnais, veient la final de la Champions League, Olympique de Lyonnais F.C. Vs. Saint-Etiènne F.C., guanyant el visitant per tres gols a un.

L’àrbitre del partit, un tal Joseph Lacazzette, parent de l’antic jugador del Lió, l’Alexandre, xiulà un penal a favor de l’Olympique, el qual era injust.

Tota l’afició es rebel·là contra ell i en Joseph aturà el partit.

L’Aubin aprofità la oportunitat per anar a la banqueta del seu equip i així parlar amb l’entrenador. Aquest, era un home alt, ros i d’ulls blaus clar, molt seriós.

L’Aubin li preguntà si podia signar-li un autògraf, però aquest no li va fer cas, perquè estava centrat en el partit.

El partit acabà am un resultat favorable a l’equip local i això els va fer commoure molt, per l’esforç que havien fet.

En Joseph anà cap als vestidors i s’apropà a l’entrenador de l’equip visitant per felicitar-lo.

A la ronda de premsa, tots els periodistes del món, s’amuntegaven i competien per veure qui faria més preguntes.

Més tard, jugadors i directius, varen anar-ho celebrar al restaurant “Cható Grife”, al vell mig de la ciutat.  Estaven tan eufòrics que sense adonar-se’n, ja eren gairebé les dotze del vespre.

L’Aubin, mentrestant, assegut al sofà còmode de casa seva, parlava per mòbil amb un amic de l’institut on anava i li comentava el resultat i les jugades que havien fet els dos equips, eterns rivals del Paris Saint Germain F.C..

Un dels jugadors, estava mig borratxo ja que s’havia pres quasi tota l’ampolla de xampany que els hi havien servit. Ell, sense pensar el que estava fent, s’apropà a la caixa i atracà a un dels cambrers de la barra.

El cambrer, trucà a la policia i al cap d’uns instants, arribaren i el deteniren.

Al matí següent, sortia a totes les portades.

L’Aubin, començà a llegir el titular i sospità que l’entrenador o algun dels seus companys, li havia col·locat alguna cosa a la beguda per fer-lo tornar boig i no pensar res del que feia.

L’Aubin, acompanyat dels seus pares, anà a comissaria per comentar les seves sospites amb l’inspector en cap, l’Alexandre Zarcozy, i aquest li va dir que amb les pistes que tenien de moment, ell, tenia raó.

El dilluns al matí, arrestaven al president del club i a la tarda, el comissari i el Primer Ministre francès, nomenaven a l’Aubin, detectiu de la Policia Municipal de Portes-Lès-Valence, per la qual cosa, seria reconegut famosament, pels seus amics i companys d’escola.