Passa al contingut principal

AUBIN BARRAUD I EL MISTERI DE LA MANSIÓ DELS ZARCOZY

AUBIN BARRAUD I EL MISTERI DE LA MANSIÓ DELS ZARCOZY

L’Aubin Barraud, un noi de quinze anys, alt, fort i prim, de cabell castany i ulls marró fosc, començava les vacances de Nadal anant a la mansió dels Zarcozy (uns parents llunyans de la seva familia), situada a uns quatre quilòmetres de Lió, per celebrar la nit tan especial de la religió cristiana.
El seu pare George i la seva mare Josephine, s’havien mudat amb els seus millors vestits. Pel que fa a l’Aubin, odiava vestir-se elegantment igual que el seu cosí Joseph Barraud.
Els senyors Barraud, vivien a Saint-Étienne, una població tranquil·la, propera a Privas.
La seva casa era petitona però acollidora. Era de color groc vainilla i el teulat, de fusta. La cuina era tan espaiosa que fins hi tot hi cabia un camió d’onze metres de longitud.
No tenien internet. Per connectar-se al correu electrònic, havien d’anar a la biblioteca del poble.
Tot just començaren a menjar, quan una cadira es mové… L’Aubin, s’extremí de tanta por que sentia. Tot el seu cos tremolava i va demanar als seus pares si el deixaven anar al vàter per relaxar-se.
Entrà a dins del lavabo i quan es va acabar de posar aigua a la cara i volia tornar a sortir, la porta no reaccionava.
Buscà tots els mètodes possibles, però cap d’ells funcionava. S’apagà el llum, però gràcies al mòbil, localitzà un dels seus amics i li explicà la situació en que es trobava.
Al cap d’uns minuts, la seva mare, es presentava al davant de la porta del vàter i l’ajudava a sortir de l’habitació.
Preguntà al senyor Nicholas Zarcozy, si els havia passat allò, més d’una vegada, però no el vàren fer cas.
La senyora Zarcozy, sense cap mena de pegues, li explicà que des delm primer cop de la seva arribada, uns quants incidents, havien succeït: el cotxe no arrencava, arribaven notes d’un senyor desconegut,...
El senyor Barraud, els aconsellà que truquessin a l’Agència de Fenòmens Paranormals per resoldre-ho d’alguna manera i ella va fer cas del consell.
L’endemà es presentaven dos investigadors que esbrinaren ràpidament el motiu del misteri que els pertorbava… Era un supervivent de la Segona Guerra Mundial, el qual s’havia refugiat, i quan veié que els Zarcozy habitaven a la seva pròpia casa, començà a molestar-los, amb uns mecanismes especials, que feien moure objectes, tancar portes i sentir veus, per així poder-los fer fora i recuperar la seva antiga propietat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

UNA AUTÒPSIA EN VIDA

UNA AUTÒPSIA EN VIDA El dia 1 d'octubre de 2017, fou un dia molt trist per a en Marçal González. Va eixir de casa seva, i tot just en travessar el llindar de la porta, començà a ploure. Llamps i trons queien de valent, intentant assassinar a algun vianant que passegés pels carrers de la ciutat comtal, en hores intempestives com les d'aquella matinada.  No sabia com, però sentia la presència d'un home que el seguia, entremig d'aquella boira espesa que cobria el cel ennegrit. Va tombar cap a l'esquerra i entrà al col·legi electoral que tenia a tocar de casa. En aquell precís moment -devien ser les vuit del matí-, (això no ho recordava amb exactitud), quan sentí unes sirenes que venien del barri de Gràcia. Tot seguit, aparegueren dos grups de cotxes de policia -una divisió de guàrdies civils seguits de tancs que apuntaven a la munió de persones que s'agrupaven i esperaven a que obrissin les portes de l'edifici; i una altre de policies nacionals-. ...