MY STORIES

EL CAFÈ MORTAL El subtinent Antoine Arsène Boissieu, havia marxat uns minuts abans de les cinc, ja que tenia un assumpte personal amb els bancs per problemes financers. Son pare, el capità Jacob Boissieu, havia rebut una trucada que s’havia produït des d’una mansió a les afores de Marsella, denunciant la suposada mort natural del senyor Lemoine. Ell sospitava, que havia estat enverinat, mentre es prenia el cafè de cada dia a les sis, però que en tot cas ho demostraria les proves toxicològiques de la víctima. Com era d’esperar, li donaren la raó i per tant, va haver d’obrir un nou cas, d’entre molts altres casos pendents de resoldre. El senyor Joseph Lemoine, era un ex-ministre del govern d’Aramis Charpentier, a finals de la dècada dels vuitanta. El president, d’aquella època havia dimitit i estava retirat en una casa a Saint Étienne. La víctima -en Joseph Lemoine-, havia descobert que tenia tripijocs amb la màfia napolitana i per tant, havia desencadenat durant la segona legisl...

LA BOMBA DEL COTXE DE L'ALCALDE Feia dos mesos del trasllat a Niça. Son pare, tenia un munt de casos a sobre de la taula, pendents de resoldre. En Jacob s’havia divorciat d’ella, ja que li posava les banyes amb un noi no més gran que la comandant Léane, que vivia a Bordeux i treballava com a comissari de la gendarmerie. Feia poc menys d’un mes, que l’Antoine Arsène s’havia jugat la vida i la carrera, per salvar a la seva futura esposa. N’estava completament enamorat d’ella i es deia Madeleine Goncourt i estava com a inspectora en cap, a Marsella. Els seus pares havien viscut uns anys a Portugal i coneixien molt bé la zona sud del continent. De fet, la mare de la Madeleine, era d’arrels portugueses i el seu pare, era el germà de l’alcalde de Niça, la ciutat on vivien el capità Jacob i el seu fill Antoine. La Madeleine tenia la mateixa edat que ell. Ella era del novembre, igual que son pare -el qual havia nascut el dia 5 del mes esmentat de l’any 1970-. Era molt esvelta i alta...

UN ASSASSINAT CAMUFLAT DE SEGREST El capità Assetou Bourgeois, estava assegut al seu despatx, ja que tenia guàrdia aquell vespre 18 d’octubre de 2036. El seu pare havia mort feia una setmana i encara estava trist. La seva esposa -la Thérèse-, l’havia anat a veure per portar-li una fiambrera de pasta i així poder sopar amb ella perquè li passés la tristor. Tot just quan s’acabava el iogurt de xocolata i nata que havia comprat aquella tarda, per les postres d’aquella nit, va rebre una emergència i sortí amb l’inspectora en cap Thérèse Rousseau cap al lloc on s’havia produït el suposat segrest. Arribaren en breu i s’adonaren que en realitat no era ben bé un segrest… Més aviat era un crim, ja que a l’escena del succés hi havia l’arma… Un revòlver de calibre 50. Estava tacat de sang i cinc metres més enllà hi havia una bala de la pistola. La bala que havia sortit primerament, abans de la que li havia provocat la misteriosa mort, perquè el cadàver ni hi era i l’estaven buscant. Tor...

LA CASA SOCARRIMADA L’Antoine Arsène Boissieu -un adolescent de setze anys (22 de desembre de 2001), cabell a rínxols castany foscos, ulls marró clar, alt i fort que feia primer de batxillerat i volia estudiar les carreres de llengua i literatura franceses i filologia francesa-, vivia amb l’inspector en cap de la gendarmerie de Lyon Jacob Boissieu i Léane Moulian, la comandant de la comissaria on treballava en Jacob. L’Antoine Arsène, havia estat admès com a subtinent, car tenia setze anys -l’edat mínima per ingressar a la policia- i com l’anterior agent, havia dimitit després de sortir de l’hospital, li oferiren a ell; aquell càrrec; per ajudar als seus pares. Un col·lega seu   -anomenat Jean Justin Mercier-, que tenia quasi dos anys més que ell i era el tinent de la brigada d’homicidis, anà a buscar uns entrepans de xorisso i pernil, per passar la gana i el temps. L’Antoine Boissieu, tenia quatre bons amics… Un ja us l’he esmentat, però i els altres? Es deien Pierre i Alöis ...