EL SEGREST D'UN MULTIMILIONARI
El meu cosí Alexandre, em va començar a explicar de què anava el cas que estava investigant i així poder-lo ajudar:
- Han segrestat a un multimilionari, alt, de cabells llargs i rossos i amb uns ullets petits. El segrestador, el dia que es va cometre el succés, anava vestit amb una camisa i un jersei de color verd, jaqueta blau fosc i pantalons de pana marrons.
- Alguna cosa més em pots comentar?
- No.
- Quants diners tenia al seu compte bancari?
- Més d’un bilió de lliures esterlines.
- Amb això no podem suposar res.
- Quina mena de pista vols?
- Quina hora i quin dia es va cometre el segrest, a quin lloc es van produir els fets,...
- Et puc assegurar on viu, però encara no hi he anat.
- En quin carrer viu?
- C/Baker Street nº 221 Bis.
- Com en Sherlock Holmes.
- I no has trobat res?
- T’he dit que encara no he anat!
- A, d’acord. A quina hora pots quedar aquesta tarda?
- A les quatre.
- Molt bé. Quedem a les quatre al C/Baker Street.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Faltaven uns minuts perquè fossin les quatre i ell (l’Alexandre), encara no havia arribat.
A les 4 de la tarda sonaven les campanades del gran rellotge de Londres (Big Ben) i com el meu cosí no es presentava, decidí anar a la casa.
Més que casa, podríem dir-ne casalot. Vaig entrar en aquell lloc tenebrós i polsegós ja que tenia 100 anys més o menys i pujant les escales, vaig poder-hi veure una silueta de persona que semblava la del meu cosí.
Silenciosament anant cap a ell, aquest va començar a parlar:
- Ets el cosí de l’Alexandre. Tens 21 anys i….
- Com saps tot això?
- Perquè sóc el teu cosí hi t’estava esperant feia cinc minuts! he descobert un retall del diari d’aquell dia.
- Tens més pistes?
- La foto de l’home i el seu nom.
- Molt bona feina!
- Ara a on anem?
- Al lloc dels fets. Suposo que està precintat…
- Home, si no ho fan pot ser que les pistes no les trobem.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquella nit, somiant que el multimilionari, corria perill. Decidí tornar a la casa. suposo que a mitjanit trobaria més proves de l’home que l’havia segrestat.
Baixant les escales de l’hotel, l’encarregada em va donar una nota que havia escrit el meu cosí:
Adolf.
He tornat a la casa per trobar alguna cosa més, i he descobert com es diu.
El seu nom és Alfred Smouth i viu en una casa del C/Oxford.
Quedem a la 1 de la matinada.
Alexandre Almond.
No posava res més. Ni el número, ni el seu còmplice….
Així que vaig suposar que era una trampa i calia estar armat.
Em trobava en un gran embolic que havia de resoldre.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Com suposava, era... El segrestador.
Ell va començar a explicar-me perquè havia escrit aquella nota i el segrest del multimilionari:
- Adolf, t’he escrit la nota perquè sabia que anaves darrere meu.
- Perquè vas segrestar-lo?
- Perque havia estafat a milers de persones inofensives, una d’elles, jo, i n’estàvem farts-. En aquell moment van aparèixer dos policies d’Scotland Yard.
- Doncs la propera vegada ho hauries de denunciar a la policia.
- Perquè? Si ells no fan res!
- Doncs insisteix. Però ara ja és massa tard per solucionar-ho-. Un dels dos policies va intervenir:
- Quedes arrestat pel segrest que vas cometre!
El dilluns al matí, em va trucar el meu cap dient que havia de tornar a Washington.
Adéu les maleïdes vacances!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si tens menys d'onze anys, no es pot comentar.