2.-EL SEGREST D'UN MULTIMILIONARI

EL SEGREST D'UN MULTIMILIONARI

El meu cosí Alexandre, em va començar a explicar de què anava el cas que estava investigant i així poder-lo ajudar:

• Han segrestat a un multimilionari, alt, de cabells llargs i rossos i amb uns ullets petits. El segrestador, el dia que es va cometre el succés, anava vestit amb una camisa i un jersei de color verd, jaqueta blau fosc i pantalons de pana marrons.
• Alguna cosa més em pots comentar?
• No.
• Quants diners tenia al seu compte bancari?
• Més d’un bilió de lliures esterlines.
• Amb això no podem suposar res.
• Quina mena de pista vols?
• Quina hora i quin dia es va cometre el segrest, a quin lloc es van produir els fets,...
• Et puc assegurar on viu, però encara no hi he anat.
• En quin carrer viu?
• C/Baker Street nº 221 Bis.
• Com en Sherlock Holmes.
• I no has trobat res?
• T’he dit que encara no he anat!
• A, d’acord. A quina hora pots quedar aquesta tarda?
• A les quatre.
• Molt bé. Quedem a les quatre al C/Baker Street.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Faltaven uns minuts perquè fossin les quatre i ell (l’Alexandre), encara no havia arribat.

A les 4 de la tarda  sonaven les campanades del gran rellotge de Londres (Big Ben) i com el meu cosí no es presentava, decidí anar a la casa.

Més que casa, podríem dir-ne casalot. Vaig entrar en aquell lloc tenebrós i polsegós ja que tenia 100 anys més o menys i pujant les escales, vaig poder-hi veure una silueta de persona que semblava la del meu cosí.

Silenciosament anant cap a ell, aquest va començar a parlar:

• Ets el cosí de l’Alexandre. Tens 21 anys i….
• Com saps tot això?
• Perquè sóc el teu cosí hi t’estava esperant feia cinc minuts! he descobert un retall del diari d’aquell dia.
• Tens més pistes?
• La foto de l’home i el seu nom.
• Molt bona feina!
• Ara a on anem?
• Al lloc dels fets. Suposo que està precintat…
• Home, si no ho fan pot ser que les pistes no les trobem.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aquella nit, somiant que el multimilionari, corria perill. Decidí tornar a la casa. suposo que a mitjanit trobaria més proves de l’home que l’havia segrestat.

Baixant les escales de l’hotel, l’encarregada em va donar una nota que havia escrit el meu cosí:

Adolf.

He tornat a la casa per trobar alguna cosa més, i he descobert com es diu.

El seu nom és Alfred Smouth i viu en una casa del C/Oxford.

Quedem a la 1 de la matinada.

Alexandre Almond.

No posava res més. Ni el número, ni el seu còmplice….

Així que vaig suposar que era una trampa i calia estar armat.

Em trobava en un gran embolic que  havia de resoldre.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Com suposava, era... El segrestador.

Ell va començar a explicar-me perquè havia escrit aquella nota i el segrest del multimilionari:

• Adolf, t’he escrit la nota perquè sabia que anaves darrere meu.
• Perquè vas segrestar-lo?
• Perque havia estafat a milers de persones inofensives, una d’elles, jo, i n’estàvem farts-. En aquell moment van aparèixer dos policies d’Scotland Yard.
• Doncs la propera vegada ho hauries de denunciar a la policia.
• Perquè? Si ells no fan res!
• Doncs insisteix. Però ara ja és massa tard per solucionar-ho-. Un dels dos policies va intervenir:
• Quedes arrestat pel segrest que vas cometre!

El dilluns al matí, em va trucar el meu cap dient que havia de tornar a Washington.

Adéu les maleïdes vacances!